Canvis

'''Manuel Sans Segarra''' ([[25 d'abril]] de [[1943]]), és un mege, cirugià, investidador i escritor espanyol, fon cap de Cirugia Digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Fon el pioner en l'us de la cirugia laparoscòpica en [[Espanya]].

'''Manuel Sans Segarra''' ([[25 d'abril]] de [[1943]]), és un [[mege]], cirugià, investidador i [[escritor]] espanyol, fon cap de Cirugia Digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Fon el pioner en l'us de la cirugia laparoscòpica en [[Espanya]].

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Primers anys i carrera professional ===

=== Primers anys i carrera professional ===

Manuel Sans és llicenciat en medicina i cirugia per la Facultat de Medicina de l'Universitat de Barcelona, en doctorat ''cum laude'' per la seua tesis sobre el càncer d'esòfec.

Manuel Sans és llicenciat en medicina i cirugia per la Facultat de Medicina de l'Universitat de Barcelona, en doctorat ''cum laude'' per la seua tesis sobre el [[càncer]] d'esòfec.

Fon cap de Cirugia Digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge i és president de la Secció Sénior del Colege de Meges de Barcelona, aixina com fundador de l'Associació de Meges Sénior de l'Hospital de Bellvitge. Fon professor associat de cirugia general i digestiva en l'Universitat de Barcelona.

Fon cap de Cirugia Digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge i és president de la Secció Sénior del Colege de Meges de Barcelona, aixina com fundador de l'Associació de Meges Sénior de l'Hospital de Bellvitge. Fon professor associat de cirugia general i digestiva en l'Universitat de Barcelona.

Rebé el Premi a l'Excelència Professional del Colege Oficial de Meges de Barcelona en la seua edició de 2014.

Rebé el Premi a l'Excelència Professional del Colege Oficial de Meges de Barcelona en la seua edició de l'any [[2014]].

El 6 de maig de [[2025]] ingressà com a Acadèmic Numerari en la [[Real Acadèmia Europea de Doctors]]. El seu discurs d'ingrés fon «La supraconciencia nuestra realidad existencial» («La supraconsciència la nostra realitat existencial»).

El [[6 de maig]] de [[2025]] ingressà com a Acadèmic Numerari en la [[Real Acadèmia Europea de Doctors]]. El seu discurs d'ingrés fon «La supraconciencia nuestra realidad existencial» («La supraconsciència la nostra realitat existencial»).

=== Investigador d'experiències propenques a la mort ===

=== Investigador d'experiències propenques a la mort ===

Despuix d'eixe succés, ha aplegat a documentar cinc casos clínics de pacients en colaboració en el seu equip mèdic de l'hospital barcelonés. En el transcurs de les seues investigacions, ha estudiat les obres d'experts en la matèria i s'ha reunit en físics i diversos professionals d'especialitats mèdiques, als que va expondre les vivències d'estos pacients que sobtadament tornaven a la vida.

Despuix d'eixe succés, ha aplegat a documentar cinc casos clínics de pacients en colaboració en el seu equip mèdic de l'hospital barcelonés. En el transcurs de les seues investigacions, ha estudiat les obres d'experts en la matèria i s'ha reunit en físics i diversos professionals d'especialitats mèdiques, als que va expondre les vivències d'estos pacients que sobtadament tornaven a la vida.

Sans Segarra considera que el paradigma de la mecànica quàntica de la física teòrica aplicat en el ser humà presenta un gran paralelisme en els fenomens que comenten els pacients en les EPM. Segons les seues hipòtesis, existiria una consciència que té continuïtat fòra del cervell i que persistix despuix de la mort física: la denomina consciència no local o «supraconsciéncia». Esta consciència podria explicar els experiments als que varen ser someses les persones que han vixcut una EPM per Segarra, com presentar-los un objecte exclusiu durant la mort clínica i, posteriorment, detectar-se activitat cerebral en el lòbul occipital, davant l'exposició de l'objecte particular despuix de la recuperació del pacient en proves de neuroimage.

Sans Segarra considera que el paradigma de la mecànica quàntica de la física teòrica aplicat en el ser humà presenta un gran paralelisme en els fenomens que comenten els pacients en les EPM. Segons les seues hipòtesis, existiria una consciència que té continuïtat fòra del [[cervell]] i que persistix despuix de la mort física: la denomina consciència no local o «supraconsciéncia». Esta consciència podria explicar els experiments als que varen ser someses les persones que han vixcut una EPM per Segarra, com presentar-los un objecte exclusiu durant la mort clínica i, posteriorment, detectar-se activitat cerebral en el lòbul occipital, davant l'exposició de l'objecte particular despuix de la recuperació del pacient en proves de neuroimage.

És coautor del llibre titulat ''La Supraconsciéncia existix. Vida despuix de la vida'' (2024).

És coautor del llibre titulat ''La Supraconsciéncia existix. Vida despuix de la vida'' ([[2024]]).

== Teoria de l'ego com a detonant patològic ==

== Teoria de l'ego com a detonant patològic ==

Ademés de 92 artículs mèdics, destaquen els llibres:

Ademés de 92 artículs mèdics, destaquen els llibres:

* ''Ego y Supraconciencia. Buscando el sentido de la vida'' (Editorial Planeta. 2025). ISBN: 978-84-08-30740-2.

* ''Ego y Supraconciencia. Buscando el sentido de la vida'' (Editorial Planeta. 2025). ISBN: 978-84-08-30740-2

* ''La Supraconciencia existe. Vida después de la vida'' (Editorial Planeta. 2024). ISBN: 978-84-08-29128-2.

* ''La Supraconciencia existe. Vida después de la vida'' (Editorial Planeta. 2024). ISBN: 978-84-08-29128-2

* ''Diagnóstico y tratamiento quirúrgico del cáncer de páncreas exocrino'' (Editorial Científico-Médica. 1988). ISBN: 978-84-224-0826-0.

* ''Diagnóstico y tratamiento quirúrgico del cáncer de páncreas exocrino'' (Editorial Científico-Médica. 1988). ISBN: 978-84-224-0826-0

== Cita ==

== Cita ==