41 007
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 9:
Llínea 9: − La seua rectora és [[María_Vicenta_Mestre_Escrivá]].+ Llínea 18:
Llínea 18: + + + + + + + + Llínea 115:
Llínea 123: − + + + Llínea 125:
Llínea 135: − + − + − + − + − + − * Palanca, p. 86+ − * Universitat de Valéncia: «Sapientia aedificavit. Una biografia de l'Estudi General de la Universitat de Valéncia. 1999»+ − + − + + + − + − + − + + +
sense resum d'edició
[[File:Edifici de La Nau des de la Plaça del Patriarca València.JPG |250px|right|tumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]
[[File:Edifici de La Nau des de la Plaça del Patriarca València.JPG |250px|thumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]
[[File:Universitat valència vella.jpg|250px|right|tumb|Claustre de l'Universitat de Valéncia]]
[[File:Universitat valència vella.jpg|250px|thumb|Claustre de l'Universitat de Valéncia]]
L''''Universitat de Valéncia''' fon fundada en l'any [[1499]] baix el nom d’''Estudi General'', és una de les [[Universitat|universitats]] més importants i antigues tant de la província de [[Província de Valéncia|Valéncia]], del [[Regne de Valéncia]] com d'[[Espanya]].
L''''Universitat de Valéncia''' fon fundada en l'any [[1499]] baix el nom d’''Estudi General'', és una de les [[Universitat|universitats]] més importants i antigues tant de la província de [[Província de Valéncia|Valéncia]], del [[Regne de Valéncia]] com d'[[Espanya]].
En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs [[2007]]-[[2008]]), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la [[Comunitat Valenciana]] (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.
En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs [[2007]]-[[2008]]), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la [[Comunitat Valenciana]] (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.
El seu rector és [[Esteban Morcillo Sánchez]].
== Història de l'Universitat ==
== Història de l'Universitat ==
En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida]].
En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida]].
== Càtedra de Llengua Valenciana ==
En giner de l'any [[1918]] es crea en l'Universitat de Valéncia la primera Càtedra de [[Llengua Valenciana]].
El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:
{{Cita|A proposta del Sr. D. [[Teodor Llorente]] s'acorda crear una Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana i pregar al [[Fullana|R.P. Fullana]] que accepte la regència de la mateixa. Complits els tràmits de rigor, el 29 de giner de [[1918]] es va inaugurar la Càtedra de Valencià en l'Universitat de Valéncia. Les classes varen escomençar eixe mateix dia, en l'aula nº 7 de la Facultat de Filosofia i Lletres.|[[Benjamin Agulló]] (''[[Valéncia Hui]]'', 04/03/2008)}}
== Titulacions ==
== Titulacions ==
==Cites==
==Cites==
{{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el general Francisco Franco firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, Cruz Martínez Esteruelas, fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}
{{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}
{{Cita|''Hace unos días, pasando por la calle de La Nave de Valencia, desde el portón de la Universidad vi en el claustro unos corrillos —«corrococos», en valenciano de mi pueblo— de gentes con ese escapulario que llevan colgando cada cual con su nombre, con indicación de la reunión o del congreso al que asisten. Entré. Me acerqué al Aula Magna, donde se celebraba la inauguración de uno de romanistas. Allí pude comprobar que en lo alto, presidiendo el aula, figura todavía una pintura de la Virgen de la Sapiencia, la misma que un grupo de talibanes con birrete retiraron del escudo de la Universidad y lo sustituyeron por una bandera. Para entonces ya había dicho [[Joan Fuster]] —¿recuerdan a aquel oráculo de Sueca que definió la Filosofía como «l'art d'agafar la vaca pels collons?— que una bandera es un «ingredient irracional». Ciertamente, con notoria irracionalidad se comportó aquella Junta de Gobierno, sectaria y roma, calificando la Audiencia de Valencia aquel trueque desde la sapiencia a la ignorancia como hecho «sin regla ni criterio». Pero ¿puede un nacionalista hacer algo que no sea un desbarro?''|Corrococos -''Muchos romanistas, muchos'' per [[Obduli Jovaní Puig]] (ABC/Comunitat Valenciana, 2010) sobre el canvi en l'escut o logotip de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV)}}
{{Cita|''Pero sus disputas llegaron hasta con la Universitat.''
{{Cita|''Pero sus disputas llegaron hasta con la Universitat.''
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Centre Cultural La Nau]]
* [[Centre Cultural La Nau]]
== Referències ==
== Referències ==
* CRUE (2008). «La universidad española en cifras 2008». Palanca, p. 87
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1387 Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana]
* [https://www.uv.es/uvweb/universidad/es/listado-noticias/universitat-valencia-recibe-premio-mejor-institucion-erasmus-2013-1285846070123/Noticia.html?id=1285898393324 La Universitat de Valéncia recibe el premio a la mejor Institución Erasmus 2013]
* [https://www.uv.es/~cultura/v/edificilanau/edificilanau01cronologia.htm La Nau. Universitat de Valéncia]
* La Universitat de València, entre las ocho primeras universidades españolas en el Ranking de Shanghái». Las Provincias. 16 de agosto de 2021
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/universitat-valencia-ocho-primeras-universidad-20210816095409-nt.html «L'Universitat de Valéncia, entre las ocho primeras universidades españolas en el Ranking de Shanghái». Las Provincias. 16 de agosto de 2021]
* Orti,, pp. 431-436
* [https://www.uv.es/uvweb/universidad/es/listado-noticias/universitat-valencia-recibe-premio-mejor-institucion-erasmus-2013-1285846070123/Noticia.html?id=1285898393324 L'Universitat de Valéncia recibe el premio a la mejor Institución Erasmus 2013]
* [https://www.uv.es/uvweb/universidad/es/listado-noticias/universitat-valencia-recibe-premio-telefonica-ability-award-mejor-organizacion-del-sector-publico-1285846070123/Noticia.html?id=1285866386921 L'Universitat de Valéncia recibe el premio Telefónica Ability Award a la Mejor Organización del Sector Público]
* [https://www.uv.es/uvweb/universidad/ca/listado-noticias/universitat-recibe-premio-unesco-observatorio-insercion-laboral-1285846070123/Noticia.html?id=1285906189300 L'Universitat de Valéncia rep un premi de la UNESCO pel seu observatori d’inserció laboral]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progressos de la universidad de Valencia. Madrid.
* Erasmus of Rotterdam Society. Erasmus of Rotterdam Society yearbook (Vol. 27), 2007, p. 27
* Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980.
* Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progresos de la universidad de Valencia. Madrid
* Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980
* Roddis, Miles. Valencia de cerca. 1ª. (en [[castella]]). Barcelona: GeoPlaneta, 2010, p. 71
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|University of Valencia}}
{{Commonscat|University of Valencia}}
*[https://www.uv.es/ Universitat de Valéncia]
*[https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/memoria-historica-nostra-20180505001830-ntvo.html La memòria històrica de la nostra Universitat - Voro López - Las Provincias]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_Cultural_La_Nau_(Valencia) Centre Cultural La Nau en Wikipedia]
* [https://www.uv.es/ Universitat de Valéncia Web oficial. Universitat de Valéncia]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/memoria-historica-nostra-20180505001830-ntvo.html La memòria històrica de la nostra Universitat - Voro López - Las Provincias]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']