| | En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida]]. | | En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida]]. |
| | {{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}} | | {{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}} |
| | + | {{Cita|''Hace unos días, pasando por la calle de La Nave de Valencia, desde el portón de la Universidad vi en el claustro unos corrillos —«corrococos», en valenciano de mi pueblo— de gentes con ese escapulario que llevan colgando cada cual con su nombre, con indicación de la reunión o del congreso al que asisten. Entré. Me acerqué al Aula Magna, donde se celebraba la inauguración de uno de romanistas. Allí pude comprobar que en lo alto, presidiendo el aula, figura todavía una pintura de la Virgen de la Sapiencia, la misma que un grupo de talibanes con birrete retiraron del escudo de la Universidad y lo sustituyeron por una bandera. Para entonces ya había dicho [[Joan Fuster]] —¿recuerdan a aquel oráculo de Sueca que definió la Filosofía como «l'art d'agafar la vaca pels collons?— que una bandera es un «ingredient irracional». Ciertamente, con notoria irracionalidad se comportó aquella Junta de Gobierno, sectaria y roma, calificando la Audiencia de Valencia aquel trueque desde la sapiencia a la ignorancia como hecho «sin regla ni criterio». Pero ¿puede un nacionalista hacer algo que no sea un desbarro?''|Corrococos -''Muchos romanistas, muchos'' per [[Obduli Jovaní Puig]] (ABC/Comunitat Valenciana, 2010) sobre el canvi en l'escut o logotip de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV)}} |