32 520
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un mege, gramàtic i humaniste català que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents.
{{Biografia|
| nom = Jeroni Amiguet i Breçó
| image =
| peu =
| nacionalitat =
| ocupació = Mege, gramàtic i humaniste.
| data_naix = [[sigle XV]]
| lloc_naix = [[Tortosa]]
| data_mort = [[1521]]
| lloc_mort = [[Barcelona]]
}}
'''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - † [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un [[mege]], gramàtic i humaniste [[Catalunya|català]] que vixqué un temps en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]]. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents.
== Biografia ==
== Biografia ==
Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del sigle XV. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de Corbera i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege.
Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del [[sigle XV]]. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de [[Corbera]] i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege.
Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, l'any [[1501]].
Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, en l'any [[1501]].
Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. L'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de Valéncia. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'un obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en Lleida i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valencia, Oliva i Gandia (1502-1504) i tornà a Tortosa l'any 1505. L'any 1537, tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet.
Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen en l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. En l'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de [[Valéncia]]. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'una obra ([[1514]]) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en [[Lleida]] i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valéncia, [[Oliva]] i [[Gandia]] ([[1502]]-[[1504]]) i tornà a Tortosa en l'any [[1505]].
En l'any [[1537]], tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet.
== Cites ==
La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any [[1463]], publicada en [[francés]], [[alemà]], [[Idioma neerlandés|holandés]] i [[castellà]], esta última per Lucas de Torre en [[1490]] i més tart per [[Antonio de Nebrija|Nebrija]] en l'any [[1495]], una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduïx al valencià.
== ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' ==
[[Archiu:Jeronia.jpg|thumb|250px|Sinonima Variatiorum Sententiarum]]
En el Començament i Colofó del llibre ''Sinonima Variationum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), de Jeroni Amiguet, se pot llegir en abdós reproduccions:
En el Començament i Colofó del llibre ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' ([[Valéncia]], [[1502]]), de Jeroni Amiguet, se pot llegir en abdós reproduccions:
{{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}}
{{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}}
El ''Sinonima Variationum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en italià i en llatí, en el que Amiguet traduix la versió italiana al valencià, publicat en Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en 1502.
El ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en [[italià]] i en [[llatí]], en el que Amiguet traduïx la versió italiana al [[valencià]], publicat en la ciutat de Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en l'any 1502.
== Cites ==
{{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}
== Referències ==
== Referències ==
* QUEROL I COLL, Enric. ''Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edad moderna'' (Barcelona, 2006)
* Querol i Coll, Enric. ''Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edad moderna'' (Barcelona, 2006).
== Enllaços externs ==
* [https://gomezbayarri.wordpress.com/2020/07/28/primers-lexicografs-de-la-llengua-valenciana/ Primers lexicografs de la Llengua Valenciana - José Vte. Gómez Bayarri]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]