Canvis

La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.  

La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.  

En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferencia. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.  

En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferència. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.  

En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.

En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.

=== Fonologia ===

=== Fonologia ===

{{Artícul principal|Fonologia}}

{{Artícul principal|Fonologia}}

La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la durada, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698| títul =fonologia |consulta= 15 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|archiuurl= |archiudata= |llengua=català }}</ref>

La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la duració, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698| títul =fonologia |consulta= 15 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|archiuurl= |archiudata= |llengua=català }}</ref>

=== Morfologia ===

=== Morfologia ===

* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases| cognom =Eades| nom =Diana|publicació=Applied Linguistics|any=2005|volum=26|exemplar=4|pàgines=503–526|doi=10.1093/applin/ami021|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases| cognom =Eades| nom =Diana|publicació=Applied Linguistics|any=2005|volum=26|eixemplar=4|pàgines=503–526|doi=10.1093/applin/ami021|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

== Història de la llingüística ==

== Història de la llingüística ==

Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  

Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  

[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, [[Eugeni Coseriu|Coseriu]]; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.

En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.

{{Artícul principal|Gramàtica generativa}}

{{Artícul principal|Gramàtica generativa}}

Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús  aquelles que encara no ha sentit mai.

Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús  aquelles que encara no ha sentit mai.

 

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

{{Ciències socials}}

{{Ciències socials}}

[[Categoria:Llingüística| ]]

[[Categoria:Llingüística]]