Canvis

En el deceni [[1929]]-[[1939]] va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.

En el deceni [[1929]]-[[1939]] va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.

El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de menudes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]],​ va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en [[febrer]] de [[1937]], en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.

El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de chicotetes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]],​ va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en [[febrer]] de [[1937]], en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.

En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.

En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.