Canvis

|gentilici        = Val: Gallec/ga<br />

|gentilici        = Val: Gallec/ga<br />

Esp: Gallego/a<br />

Esp: Gallego/a<br />

Glg: Galego/a<br />

Gal: Galego/a<br />

|dirigents_nom    = [[Alberto Núñez Feijóo]] ([[PPdG]] - [[PP]])

|dirigents_nom    = [[Alberto Núñez Feijóo]] ([[PPdG]] - [[PP]])

|superfície        = 29.574

|superfície        = 29.574

|camp4_nom        =  

|camp4_nom        =  

|camp4            =  

|camp4            =  

|població          = 2.794.796 hab.

|població          = 2.695.645

|població_lloc    = 5

|població_lloc    = 5

|població_any      = 2008

|població_any      = 2021

|població_post    =  

|població_post    =  

|densitat          = 93,78 hab/km²

|densitat          = 93,78 hab/km²

'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).

'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).

A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.

A Galícia pertoquen l'archipèlec de les [[illes Cíes]], l'[[Illa d'Ons|archipèlec d'Ons]], i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.

Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] és la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.

Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] és la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.

Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.

Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.

En quant als temples, l'única construcció trobada es la d'Elvinya. Al castre de Meiràs es conserva una necròpolis. En atres castres existien unes menudes construccions que tenien forma de caixa, a on eren guardades les cendres (cultura sorotàptica, dels camps d'enterrament d'urnes o Urnenfelder com es coneixen per la seua denominació en alemà). També existixen atres construccions que estan parcialment soterrades i que tenen un depòsit per l'aigua, als que els vestigis de foc indiquen que deurien servir per incinerar els cadàvers.  

En quant als temples, l'única construcció trobada es la d'Elvinya. Al castre de Meiràs es conserva una necròpolis. En atres castres existien unes chicotetes construccions que tenien forma de caixa, a on eren guardades les cendres (cultura sorotàptica, dels camps d'enterrament d'urnes o Urnenfelder com es coneixen per la seua denominació en alemà). També existixen atres construccions que estan parcialment soterrades i que tenen un depòsit per l'aigua, als que els vestigis de foc indiquen que deurien servir per incinerar els cadàvers.  

Des de finals del Megalític apareixen inscripcions sobre les roques granítiques a cell obert, de les quals encara es desconeix l'orige verdader i el significat (son molt conegudes les de Camp Lameiro).

Des de finals del Megalític apareixen inscripcions sobre les roques granítiques a cell obert, de les quals encara es desconeix l'orige verdader i el significat (son molt conegudes les de Camp Lameiro).

L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, despuix de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.

L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, despuix de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.

=== Edat Mijana ===

=== Edat Mija ===

L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural pel que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.

L'aparició del sepulcre de l'Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural pel que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant pels cridats Sigles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[sigle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants.

A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant pels nomenats Sigles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[sigle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants.

=== Sigle XIX ===

=== Sigle XIX ===

== Denominació ==

== Denominació ==

En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si varen desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon cridada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es varen establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).

En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si varen desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mija Galícia fon nomenada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es varen establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).

== Divisió Administrativa ==

== Divisió administrativa ==

Històricament està dividida en 7 províncies (A Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades al escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre províncies:

Històricament està dividida en 7 províncies (A Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades en l'escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre províncies:

*Província d'A Corunya

* [[Província de La Corunya]]

*Província d'Orense

* [[Província d'Orense]]

*Província de Lugo

* [[Província de Lugo]]

*Província de Pontevedra

* [[Província de Pontevedra]]

Aixina mateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Corunya-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).

Aixina mateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Corunya-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).

=== Llengües ===

=== Llengües ===

Els dos idiomes oficials de Galícia són el [[castellà]] i el [[gallec]]. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). L'independència portuguesa en l'edat mija va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al [[sigle XV]].

Els dos idiomes oficials de Galícia són el [[castellà]] i el [[gallec]]. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). L'independència portuguesa en l'edat mija va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades en el [[sigle XV]].

=== Tradicions Religioses ===

=== Tradicions Religioses ===

*Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen les seues despulles devall de la catedral que porta el seu mateix nom.

* Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen les seues despulles devall de la catedral que porta el seu mateix nom.

 

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Galícia]]

[[Categoria:Galícia]]