Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Louis Couturat

| nom = Louis Couturat

'''Louis Couturat''' ([[França]], [[17 de giner]] de [[1868]] - † [[3 d'agost]] de [[1914]]) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic [[França|francés]].

'''Louis Couturat''' ([[França]], [[17 de giner]] de [[1868]] - † [[3 d'agost]] de [[1914]]) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic [[França|francés]].

Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i en el Colege de França (''Collège de France'').  

Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de [[Tolosa|Tolosa]] i en el Colege de França (''Collège de France'').  

En [[França]] fon un dels precursors de la [[llògica simbòlica]], que havia escomençat a difondre's poc abans de la [[Primera Guerra Mundial]] gràcies a la llabor de [[Charles Peirce]], [[Giuseppe Peano]] i especialment dels [[Principia Mathematica]], d'[[Alfred North Whitehead]] i [[Bertrand Russell]], est últim amic personal de Couturat.  

En [[França]] fon un dels precursors de la [[llògica simbòlica]], que havia escomençat a difondre's poc abans de la [[Primera Guerra Mundial]] gràcies a la llabor de [[Charles Peirce]], [[Giuseppe Peano]] i especialment dels [[Principia Mathematica]], d'[[Alfred North Whitehead]] i [[Bertrand Russell]], est últim amic personal de Couturat.  

== L'idea d'una llengua internacional ==

== L'idea d'una llengua internacional ==

Entre les grans esperances que havia concebut Leibniz, estava la de trobar una llengua universal llògicament construïda. La seua idea atrau a Couturat i el fa adherir-se de forma immediata a les idees expostes pel matemàtic [[Léopold Leau]], en el seu panflet: ''Une langue universelle est-elle possible? Appel aux hommes de science et aux commerçants'' ([[1900]]). La Delegació es va organisar per a adoptar una llengua auxiliar internacional el 17 de giner de [[1901]]. Pero l'elecció de la llengua necessitava preliminarment un estudi profunt de molts sistemes o proyectes de llengües artificials internacionals. Per ad esta difícil exploració Couturat no va dubtar en acceptar la cooperació de Leau. Això va donar lloc a la publicació de ''Histoire de la Langue Universelle'' en [[1903]], que seria completada en [[1907]] en el suplement ''Les nouvelles langues internationales''.<ref>En 1901, publicà ''Pour la langue internationale'' que fon traduit a l'anglés i a l'italià</ref>

Entre les grans esperances que havia concebut Leibniz, estava la de trobar una llengua universal llògicament construïda. La seua idea atrau a Couturat i el fa adherir-se de forma immediata a les idees expostes pel matemàtic [[Léopold Leau]], en el seu panflet: ''Une langue universelle est-elle possible? Appel aux hommes de science et aux commerçants'' ([[1900]]). La Delegació es va organisar per a adoptar una llengua auxiliar internacional el [[17 de giner]] de [[1901]]. Pero l'elecció de la llengua necessitava preliminarment un estudi profunt de molts sistemes o proyectes de llengües artificials internacionals. Per ad esta difícil exploració Couturat no va dubtar en acceptar la cooperació de Leau. Això va donar lloc a la publicació de ''Histoire de la Langue Universelle'' en l'any [[1903]], que seria completada en [[1907]] en el suplement ''Les nouvelles langues internationales''.<ref>En 1901, publicà ''Pour la langue internationale'' que fon traduit a l'anglés i a l'italià</ref>

Despuix d'haver segut l'historiador de tots els sistemes llingüístics, Couturat es va consagrar a realisar l'idea de Leibniz. Per l'efecte, en gran part, de la seua llabor incansable i de la seua propagació persistent, la delegació, l'un d'octubre de [[1907]] tenia representants de 310 societats de tots els països. Ademés havia rebut 1.250 firmes aprovant-ho per part de membres d'Acadèmies i Universitats. Des del 15 fins al 24 d'octubre el comité, elegit per la delegació, es va reunir en París i hagueren 18 conferències. Ho formaven 12 científics de varis països i coneguts per la seua competència. Couturat i Leau, en un informe de 210 pàgines al comité, varen expondre les proposicions, memoràndums, crítiques de tot tipo i desijos, que havien rebut durant sèt anys, per a enviar-los al comité. En la seua sessió del 22 d'octubre, el Comité afegia als secretaris Couturat i Leau.

Despuix d'haver segut l'historiador de tots els sistemes llingüístics, Couturat es va consagrar a realisar l'idea de Leibniz. Per l'efecte, en gran part, de la seua llabor incansable i de la seua propagació persistent, la delegació, l'un d'octubre de [[1907]] tenia representants de 310 societats de tots els països. Ademés havia rebut 1.250 firmes aprovant-ho per part de membres d'Acadèmies i Universitats. Des del 15 fins al [[24 d'octubre]] el comité, elegit per la delegació, es va reunir en París i hagueren 18 conferències. Ho formaven 12 científics de varis països i coneguts per la seua competència. Couturat i Leau, en un informe de 210 pàgines al comité, varen expondre les proposicions, memoràndums, crítiques de tot tipo i desijos, que havien rebut durant sèt anys, per a enviar-los al comité. En la seua sessió del 22 d'octubre, el Comité afegia als secretaris Couturat i Leau.

Els autors dels principals proyectes de llengua internacional havien segut convidats a presentar-se al comité per a explicar i defendre la seua obra i concepcions, ya fora per ells mateixos o per representants. [[Ludwik Lejzer Zamenhof|Zamenhof]], el creador de l'[[esperanto]], va enviar a Louis de Beaufront per a representar-li. Els que no podien satisfer esta invitació varen enviar cartes o memoràndums que eren llegits en el comité. Este mateix rebia memoràndums durant la sessió per autors que havien sabut de la sessió a través dels periòdics.

Els autors dels principals proyectes de llengua internacional havien segut convidats a presentar-se al comité per a explicar i defendre la seua obra i concepcions, ya fora per ells mateixos o per representants. [[Ludwik Lejzer Zamenhof|Zamenhof]], el creador de l'[[esperanto]], va enviar a Louis de Beaufront per a representar-li. Els que no podien satisfer esta invitació varen enviar cartes o memoràndums que eren llegits en el comité. Este mateix rebia memoràndums durant la sessió per autors que havien sabut de la sessió a través dels periòdics.

L. Couturat L. Leau}}

L. Couturat L. Leau}}

A la seua carta, Zamenhof va respondre, el 29 de març de [[1908]]:

A la seua carta, Zamenhof va respondre, el [[29 de març]] de [[1908]]:

{{Cita|Responent a la vostra carta del 2 3/III, vos pregue, que no useu per a la vostra pròpia llengua el nom esperanto. Podeu fer pública la meua resposta present.}}

{{Cita|Responent a la vostra carta del 2 3/III, vos pregue, que no useu per a la vostra pròpia llengua el nom esperanto. Podeu fer pública la meua resposta present.}}

Despuix de la resposta de Zamenhof faltava a la Comissió Permanent solament la càrrega de realisar les modificacions en la decisió la qual yo citava en les pàgines precedents. En la seua llabor Couturat va participar en la redacció i edició de tres mig diccionaris per als idistes en anglés, francés i alemà per a compondre dos grans diccionaris per a idistes en francés i en alemà. Els dos últims serien publicats despuix a les seues expenses. En totes les seues obres ell realisava a lo manco la mitat del treball.

Despuix de la resposta de Zamenhof faltava a la Comissió Permanent solament la càrrega de realisar les modificacions en la decisió la qual yo citava en les pàgines precedents. En la seua llabor Couturat va participar en la redacció i edició de tres mig diccionaris per als idistes en anglés, francés i alemà per a compondre dos grans diccionaris per a idistes en francés i en alemà. Els dos últims serien publicats despuix a les seues expenses. En totes les seues obres ell realisava a lo manco la mitat del treball.

Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del 27 de setembre de 1907:

Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del [[27 de setembre]] de 1907:

{{Cita|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les menudes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}

{{Cita|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les chicotetes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}

Immediatament en [[1908]] havia segut fundada per la Comissió Permanent la revista mensual ''Progrés'', totalment escrita en ido i Couturat era el seu secretari i duya casi tot el treball.

Immediatament en [[1908]] havia segut fundada per la Comissió Permanent la revista mensual ''Progrés'', totalment escrita en ido i Couturat era el seu secretari i duya casi tot el treball.

Fàcilment imaginem la contínua llabor de publicació d'esta espècie, en la llengua per fixar, discussions incessants, una enorme correspondència que en freqüència demandava llargues respostes. Ell es bastava per a tot. La revista va aparéixer regularment fins a la seua mort. Forma sis toms i mig, tots de sèt o huitcentes pàgines. No és solament un ric repertori de tot el moviment de la llengua internacional, i conté molts anàlisis, pero també una colecció d'estudis llingüístics, entre els quals alguns són preciosos: per eixemple, el curs sobre la gramàtica general, ensenyat entre [[1901]] i [[1911]], en el Colege de França, per A. Meillet i fins ad esta época fon publicat d'esta forma.

Fàcilment imaginem la contínua llabor de publicació d'esta espècie, en la llengua per fixar, discussions incessants, una enorme correspondència que en freqüència demandava llargues respostes. Ell es bastava per a tot. La revista va aparéixer regularment fins a la seua mort. Forma sis toms i mig, tots de sèt o huitcentes pàgines. No és solament un ric repertori de tot el moviment de la llengua internacional, i conté molts anàlisis, pero també una colecció d'estudis llingüístics, entre els quals alguns són preciosos: per eixemple, el curs sobre la gramàtica general, ensenyat entre els anys [[1901]] i [[1911]], en el Colege de França, per A. Meillet i fins ad esta época fon publicat d'esta forma.

La reforma justificada (també en el francés) ''Primer llibre de llectura'' i ''Segon llibre de llectura'' va ser afegida a la seua llabor constant. Va compondre el primer per a explicar i justificar les modificacions fetes en esperanto primitiu i revisió i va corregir abdós obres. En C.S. Pearson va traduir ''Enchiridion a Manual d'Epictet'' i en les vàries revistes i publicacions va escriure sobre la llengua auxiliar i sobre l'ido aixina com respostes als atacs o falsificacions dels esperantistes. En els professors Otto Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald i L. von Pfandler va crear l'obra ''La llengua internacional i la ciència''; publicada en [[anglés]], [[francés]] i [[alemà]].

La reforma justificada (també en el francés) ''Primer llibre de llectura'' i ''Segon llibre de llectura'' va ser afegida a la seua llabor constant. Va compondre el primer per a explicar i justificar les modificacions fetes en esperanto primitiu i revisió i va corregir abdós obres. En C.S. Pearson va traduir ''Enchiridion a Manual d'Epictet'' i en les vàries revistes i publicacions va escriure sobre la llengua auxiliar i sobre l'ido aixina com respostes als atacs o falsificacions dels esperantistes. En els professors Otto Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald i L. von Pfandler va crear l'obra ''La llengua internacional i la ciència''; publicada en [[anglés]], [[francés]] i [[alemà]].

{{Cita|El gran públic no sospitarà la magnitut de la pèrdua que va sofrir en la seua mort la filosofia francesa, pero els qui estudien la llògica, la filosofia matemàtica i la filosofia llingüística saben que ocupava entre ells el primer ranc en França.}}

{{Cita|El gran públic no sospitarà la magnitut de la pèrdua que va sofrir en la seua mort la filosofia francesa, pero els qui estudien la llògica, la filosofia matemàtica i la filosofia llingüística saben que ocupava entre ells el primer ranc en França.}}

En la movilisació general en França en agost de [[1914]], es va preocupar pels seus cosins que vivien en París. El seu cosí devia deixar a la seua esposa per les seues obligacions de soldat. Per tant, Couturat va anar en coche, de Bois-li-Roi a París en la seua cosina i, en la carretera a l'altura de Ris-Orangis en Melún, el seu automòvil fon alcançat per un atre que duya a les tropes franceses movilisades. Pel choc la seua cosina fon llançada fòra del vehícul i Couturat tingué el pit destrossat per lo que només va sobreviure alguns minuts.

En la movilisació general en França en [[agost]] de [[1914]], es va preocupar pels seus cosins que vivien en París. El seu cosí devia deixar a la seua esposa per les seues obligacions de soldat. Per tant, Couturat va anar en coche, de Bois-li-Roi a París en la seua cosina i, en la carretera a l'altura de Ris-Orangis en Melún, el seu automòvil fon alcançat per un atre que duya a les tropes franceses movilisades. Pel choc la seua cosina fon llançada fòra del vehícul i Couturat tingué el pit destrossat per lo que només va sobreviure alguns minuts.

== Obres ==

== Obres ==

*1896 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k678301 ''De Platonicis mythis''] ''Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus''. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.  

* 1896 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k678301 ''De Platonicis mythis''] ''Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus''. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.  

*1896. ''De l'Infini mathématique'', Georg Olms.

* 1896. ''De l'Infini mathématique'', Georg Olms.

*1901. ''La Logique de Leibniz'', Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Traducció a l'anglés en progrés].

* 1901. ''La Logique de Leibniz'', Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Traducció a l'anglés en progrés].

*1903. ''Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz'', Georg Olms.

* 1903. ''Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz'', Georg Olms.

*1903. ''Histoire de la langue universelle''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.

* 1903. ''Histoire de la langue universelle''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.

*1905. ''Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant''. Rupublished 1965, Georg Olms.

* 1905. ''Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant''. Rupublished 1965, Georg Olms.

*1905. ''L'Algèbre de la logique''. [[P. E. B. Jourdain|Jourdain, P.E.B.]], trans., 1914. ''The Algebra of Logic''. Open Court. [http://www.gutenberg.org/etext/10836 Project Gutenberg].

* 1905. ''L'Algèbre de la logique''. [[P. E. B. Jourdain|Jourdain, P.E.B.]], trans., 1914. ''The Algebra of Logic''. Open Court. [http://www.gutenberg.org/etext/10836 Project Gutenberg].

*1907. ''Les nouvelles langues internationales''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.

* 1907. ''Les nouvelles langues internationales''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.

*1910. ''Étude sur la dérivation dans la langue internationale''. Paris: Delagrave. 100 p.

* 1910. ''Étude sur la dérivation dans la langue internationale''. Paris: Delagrave. 100 p.

*1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London.

* 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London.

*1915. ''Dictionnari Français-Ido''. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.

* 1915. ''Dictionnari Français-Ido''. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.

*1983. ''L'oeuvre de Louis Couturat''. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.

* 1983. ''L'oeuvre de Louis Couturat''. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.

*[[Ivor Grattan-Guinness]], 2000. ''The Search for Mathematical Roots 1870-1940''. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.

* [[Ivor Grattan-Guinness]], 2000. ''The Search for Mathematical Roots 1870-1940''. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.

== Referències ==

== Referències ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* {{fr}} [https://poincare.univ-lorraine.fr/fr/archives-louis-couturat Archives Louis Couturat]

* {{fr}} [https://poincare.univ-lorraine.fr/fr/archives-louis-couturat Archives Louis Couturat]

* {{fr}} [https://classiques-garnier.com/export/pdf/louis-couturat-1868-1914-mathematiques-langage-philosophie-bibliographie-des-livres-articles-et-correspondances-de-louis-couturat.html?displaymode=full Bibliographie des livres, articles et correspondances de Louis Couturat]

* {{fr}} [https://classiques-garnier.com/export/pdf/louis-couturat-1868-1914-mathematiques-langage-philosophie-bibliographie-des-livres-articles-et-correspondances-de-louis-couturat.html?displaymode=full Bibliographie des livres, articles et correspondances de Louis Couturat]

* {{es}} [https://elementos.buap.mx/directus/storage/uploads/00000002804.pdf Couturat: divulgar a un divulgador]

* {{es}} [https://elementos.buap.mx/directus/storage/uploads/00000002804.pdf Couturat: divulgar a un divulgador]

* {{en}} « [https://www.clg2016.org/documents/CLG2016-Schlaudt.pdf Signs, arbitrary or operational? Lessons from studies on algebraic logic and planned languages in the work of Louis Couturat] » per Oliver Schlaudt

* {{en}} « [https://www.clg2016.org/documents/CLG2016-Schlaudt.pdf Signs, arbitrary or operational? Lessons from studies on algebraic logic and planned languages in the work of Louis Couturat] » per Oliver Schlaudt

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Persones de l'Illa de França]]

[[Categoria:Persones de l'Illa de França]]

[[Categoria:Ido]]

[[Categoria:Ido]]