Canvis

|División administrativa:  

|División administrativa:  

}}

}}

El '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Royaume de Belgique'' en [[idioma francés|francés]] i ''Königreich Belgien'' en [[idioma alemà|alemà]]) o simplement '''Bèlgica'''  és un [[país]] d'[[Europa Occidental|Europa Nort-occidental]]. És un dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]] les institucions principals del qual són hostajades pel país, aixina com moltes atres organisacions internacionals, com l'[[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]]. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 [[quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]] en una població aproximadament de 10.396.421 habitants.

El '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Royaume de Belgique'' en [[idioma francés|francés]] i ''Königreich Belgien'' en [[idioma alemà|alemà]]) o simplement '''Bèlgica'''  és un [[país]] d'[[Europa Occidental|Europa Noroccidental]]. És un dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]] les institucions principals del qual són hostajades pel país, aixina com moltes atres organisacions internacionals, com l'[[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]]. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 [[quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]] en una població aproximadament de 10.396.421 habitants.

A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, principalment en la regió de [[Flandes]], parla [[idioma neerlandés|neerlandés]], mentres que prop del 40% parla [[idioma francés|francés]] (en la regió de [[Valònia]], al sur, i en la [[regió de Brusseles-Capital]], una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la [[Comunitat germanòfoba de Bèlgica|Comunitat germanòfoba]], a l'est del país. Sovint, esta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex [[Organisació territorial de Bèlgica|sistema de govern de Bèlgica]] i en la seua [[Història de Bèlgica|historia política]].

A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, principalment en la regió de [[Flandes]], parla [[idioma neerlandés|neerlandés]], mentres que prop del 40% parla [[idioma francés|francés]] (en la regió de [[Valònia]], al sur, i en la [[regió de Brusseles-Capital]], una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la [[Comunitat germanòfoba de Bèlgica|Comunitat germanòfoba]], a l'est del país. Sovint, esta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex [[Organisació territorial de Bèlgica|sistema de govern de Bèlgica]] i en la seua [[Història de Bèlgica|historia política]].

Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional de la [[Gàlia]], ''[[Gallia Bèlgica]] '', el nom del qual procedix d'un grup de tribus [[celta]]s, els [[belgues]]. Històricament, Bèlgica ha segut part dels [[Països Baixos]], que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual [[Benelux]].  

Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional de la [[Gàlia]], ''[[Gallia Bèlgica]] '', el nom del qual procedix d'un grup de tribus [[celta]]s, els [[belgues]]. Històricament, Bèlgica ha segut part dels [[Països Baixos]], que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual [[Benelux]].  

Des de finals de l'[[Edat Mijana]] fins al [[sigle XVII]], fon un florent centre de [[comerç]] i [[cultura]]. Des del [[sigle XVIII]] fins a la [[Revolució belga]] de [[1830]], Bèlgica, en aquella época crida els [[Països Baixos del Sur]], fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s'ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa".

Des de finals de l'[[Edat Mija]] fins al [[sigle XVII]], fon un florent centre de [[comerç]] i [[cultura]]. Des del [[sigle XVIII]] fins a la [[Revolució belga]] de [[1830]], Bèlgica, en aquella época crida els [[Països Baixos del Sur]], fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s'ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa".

== Toponímia ==

== Toponímia ==

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.  

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.  

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, ausades, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

== Història ==

== Història ==

Fins a la [[independència de Bèlgica]] en l'any [[1830]], els Països Baixos del Sur eren un territori molt codiciat pels conquistadors, sent el teló de fondo de la major part de les guerres franc-espanyoles i franc-austríaques durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Despuix de les campanyes de [[1794]] de les [[Guerres Revolucionàries Franceses]], els Països Baixos—que incloïen territoris que mai havien estat baix domini dels Habsburc, com el [[Bisbat de Lieja]]— varen ser invadits per França, terminant en el mando espanyol i austríac en aquella zona. En efecte, la reunificació dels Països Baixos com [[Regne Unit dels Països Baixos]] va tindre lloc a finals del [[Primer Imperi Francés|Imperi francés]], en [[1815]], despuix de les campanyes de [[Napoleó]].  

Fins a la [[independència de Bèlgica]] en l'any [[1830]], els Països Baixos del Sur eren un territori molt codiciat pels conquistadors, sent el teló de fondo de la major part de les guerres franc-espanyoles i franc-austríaques durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Despuix de les campanyes de [[1794]] de les [[Guerres Revolucionàries Franceses]], els Països Baixos—que incloïen territoris que mai havien estat baix domini dels Habsburc, com el [[Bisbat de Lieja]]— varen ser invadits per França, terminant en el mando espanyol i austríac en aquella zona. En efecte, la reunificació dels Països Baixos com [[Regne Unit dels Països Baixos]] va tindre lloc a finals del [[Primer Imperi Francés|Imperi francés]], en [[1815]], despuix de les campanyes de [[Napoleó]].  

El triumfo de la [[Revolució belga]] de 1830 per a independisar-se d'@los Países Bajos es va decidir en la capital, Brusseles, en les cridades [[Quatre Jornades de Brusseles]], baix un Govern Provisional que el seu [[membre més influent era [[Charles Rogier]] i, en la direcció militar com a comandant en cap de l'exiliat espanyol [[Juan Van Halen]]. La breu lluita va portar a l'establiment d'una Bèlgica [[Independència|independent]], [[catolicisme|catòlica]] i neutral, baix un govern provisional.

El triumfo de la [[Revolució belga]] de 1830 per a independisar-se dels Paísos Baixos es va decidir en la capital, Brusseles, en les nomenades [[Quatre Jornades de Brusseles]], baix un Govern Provisional que el seu [[membre més influent era [[Charles Rogier]] i, en la direcció militar com a comandant en cap de l'exiliat espanyol [[Juan Van Halen]]. La breu lluita va portar a l'establiment d'una Bèlgica [[Independència|independent]], [[catolicisme|catòlica]] i neutral, baix un govern provisional.

Des de l'instauració de [[Leopoldo I de Bèlgica|Leopoldo I]] com a rei en l'any [[1831]], Bèlgica ha segut una [[Monarquia de Bèlgica|monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]]. Entre l'independència i la [[II Guerra Mundial]], el sistema democràtic va evolucionar d'una [[oligarquia]] caracterisada per dos partits principals, els catòlics i els lliberals, a un sistema de [[sufragi universal]] que ha inclós un tercer, el Partit Socialiste, i un paper fort per als [[sindicat]]s. En els seus orígens, el [[idioma francés|francés]], que era la llengua de la [[noblea]] i la [[burguesia]], era la [[llengua oficial]]. Des de llavors, el país ha desenrollat un sistema bilingüe en neerlandés i francés.

Des de l'instauració de [[Leopoldo I de Bèlgica|Leopoldo I]] com a rei en l'any [[1831]], Bèlgica ha segut una [[Monarquia de Bèlgica|monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]]. Entre l'independència i la [[II Guerra Mundial]], el sistema democràtic va evolucionar d'una [[oligarquia]] caracterisada per dos partits principals, els catòlics i els lliberals, a un sistema de [[sufragi universal]] que ha inclós un tercer, el Partit Socialiste, i un paper fort per als [[sindicat]]s. En els seus orígens, el [[idioma francés|francés]], que era la llengua de la [[noblea]] i la [[burguesia]], era la [[llengua oficial]]. Des de llavors, el país ha desenrollat un sistema bilingüe en neerlandés i francés.

En la [[Conferència de Berlín]] de l'any 1885 es va acordar entregar el [[Congo Belga|Congo]] al rei [[Leopoldo II de Bèlgica|Leopoldo II]] com a possessió privada, cridada [[Estat Lliure del Congo]]. En l'any [[1908]], es va cedir a Bèlgica com a colónia, passant-se a cridar [[Congo Belga]]. La neutralitat de Bèlgica es va crebantar en [[1914]], quan [[Alemanya]] va invadir Bèlgica com a part del [[Pla Schlieffen]]. Les antigues colónies alemanes de [[Ruanda-Urundi]] —que ara són [[Ruanda]] i [[Burundi]]— varen ser ocupades pel [[Congo Belga]] en [[1916]]. La [[Societat de Nacions]] les va transferir a Bèlgica en [[1924]]. Bèlgica va ser invadida de nou per Alemanya en l'any [[1940]], durant la [[Blitzkrieg]]. Va estar ocupada fins a l'hivern de [[1944]]-[[1945|45]], en que va ser lliberada per les tropes Aliades. El [[Congo Belga]] va accedir a l'independència en [[1960]], durant la [[Crisis del Congo]], mentres que [[Ruanda-Urundi]] es va independisar en l'any [[1962]].

En la [[Conferència de Berlín]] de l'any 1885 es va acordar entregar el [[Congo Belga|Congo]] al rei [[Leopoldo II de Bèlgica|Leopoldo II]] com a possessió privada, nomenada [[Estat Lliure del Congo]]. En l'any [[1908]], es va cedir a Bèlgica com a colónia, passant-se a cridar [[Congo Belga]]. La neutralitat de Bèlgica es va crebantar en [[1914]], quan [[Alemanya]] va invadir Bèlgica com a part del [[Pla Schlieffen]]. Les antigues colónies alemanes de [[Ruanda-Urundi]] —que ara són [[Ruanda]] i [[Burundi]]— varen ser ocupades pel [[Congo Belga]] en [[1916]]. La [[Societat de Nacions]] les va transferir a Bèlgica en [[1924]]. Bèlgica va ser invadida de nou per Alemanya en l'any [[1940]], durant la [[Blitzkrieg]]. Va estar ocupada fins a l'hivern de [[1944]]-[[1945|45]], en que va ser lliberada per les tropes Aliades. El [[Congo Belga]] va accedir a l'independència en [[1960]], durant la [[Crisis del Congo]], mentres que [[Ruanda-Urundi]] es va independisar en l'any [[1962]].

=== Primera i Segona Guerra Mundial ===

=== Primera i Segona Guerra Mundial ===

La [[batalla de Lieja]] va ser l'inici de l'invasió alemana de Bèlgica i la primera batalla de la [[Primera Guerra Mundial]]. Això va supondre un nou estímul a l'identitat flamenca que va començar a gestar-se durant el sigle XIX i que va rebre un impuls polític per part del Govern d'ocupació alemà; durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], tota la regió del [[Benelux]] (Bèlgica, els [[Paisos Baixos]], el [[Luxemburc]]) va ser ocupada per la [[Alemanya nazi]].

La [[batalla de Lieja]] va ser l'inici de l'invasió alemana de Bèlgica i la primera batalla de la [[Primera Guerra Mundial]]. Això va supondre un nou estímul a l'identitat flamenca que va començar a gestar-se durant el sigle XIX i que va rebre un impuls polític per part del Govern d'ocupació alemà; durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], tota la regió del [[Benelux]] (Bèlgica, els [[Paisos Baixos]], el [[Luxemburc]]) va ser ocupada per la [[Alemanya nazi]].

Durant el [[sigle XX]], i especialment des de la [[II Guerra Mundial]], la [[Bèlgica en la Segona Guerra Mundial|història de Bèlgica]] ha estat dominada cada volta més per l'autonomia de les seues dos comunitats principals. Este periodo ha vist un aument en les tensions intercomunals i l'unió de l'Estat belga s'ha posat en qüestió. Per mig de reformes constitucionals en els [[anys 1970|anys 70]] i [[anys 1980|80]], la [[regionalizació]] de l'Estat unitari va conduir a l'establiment d'un [[federalisme|sistema federal]] estructurat en tres nivells, a la creació de comunitats llingüístiques i de governs regionals i a la ratificació d'un acort concebut per a minimisar les tensions llingüístiques. Hui en dia, estes entitats federades sostenen més poder llegislatiu que el parlament bicameral nacional, mentres que el govern nacional encara controla casi tota la recaptació d'imposts, prop del 80% de les finances dels governs comunitaris i regionals, i el 100% de la [[seguritat social]].

Durant el [[sigle XX]], i especialment des de la [[II Guerra Mundial]], la [[Bèlgica en la Segona Guerra Mundial|història de Bèlgica]] ha estat dominada cada volta més per l'autonomia de les seues dos comunitats principals. Este periodo ha vist un aument en les tensions intercomunals i l'unió de l'Estat belga s'ha posat en qüestió. Per mig de reformes constitucionals en els [[anys 1970|anys 70]] i [[anys 1980|80]], la [[regionalisació]] de l'Estat unitari va conduir a l'establiment d'un [[federalisme|sistema federal]] estructurat en tres nivells, a la creació de comunitats llingüístiques i de governs regionals i a la ratificació d'un acort concebut per a minimisar les tensions llingüístiques. Hui en dia, estes entitats federades sostenen més poder llegislatiu que el parlament bicameral nacional, mentres que el govern nacional encara controla casi tota la recaptació d'imposts, prop del 80% de les finances dels governs comunitaris i regionals, i el 100% de la [[seguritat social]].

=== De la «Belgique unitaire» a l'estat federal ===

=== De la «Belgique unitaire» a l'estat federal ===

{{AP|Geografia de Bèlgica}}

{{AP|Geografia de Bèlgica}}

[[Archiu:Be-map-es.png|thumb|left|[[Brusseles]], [[Amberes]], [[Gant]], [[Charleroi]], [[Lieja]], [[Brujas]] i [[Namur]] són les sèt ciutats principals de Bèlgica, en una població de més de 100.000 habitants.]]

[[Archiu:Be-map-es.png|thumb|left|[[Brusseles]], [[Amberes]], [[Gant]], [[Charleroi]], [[Lieja]], [[Brujas]] i [[Namur]] són les sèt ciutats principals de Bèlgica, en una població de més de 100.000 habitants.]]

El territori de Bèlgica té una extensió de 30.510 [[quilómetro quadrat|km²]] i es dividix geogràficament en tres regions: la planicie costera al noroest, el replanell central i els altiplans de les [[Ardenes]] al surest. Seguint l'eixemple dels Països Baixos, la planicie costera ha guanyat alguns espais del [[mar del Nort]] per mig de [[dic]]s i [[Canal (ingenieria)|canals]]. El replanell central, en l'interior, és un àrea plana i de poca altitut, que té moltes valls fèrtils i és irrigada per numeroses vies navegables. Ací també hi ha estructures d'un relleu més asprós, com [[cova]]s i menudes goles.

El territori de Bèlgica té una extensió de 30.510 [[quilómetro quadrat|km²]] i es dividix geogràficament en tres regions: la planicie costera al noroest, el replanell central i els altiplans de les [[Ardenes]] al surest. Seguint l'eixemple dels Països Baixos, la planicie costera ha guanyat alguns espais del [[mar del Nort]] per mig de [[dic]]s i [[Canal (ingenieria)|canals]]. El replanell central, en l'interior, és un àrea plana i de poca altitut, que té moltes valls fèrtils i és irrigada per numeroses vies navegables. Ací també hi ha estructures d'un relleu més asprós, com [[cova]]s i chicotetes goles.

La regió de les Ardenes és més accidentada que les atres dos. És un replanell densament boscós, molt rocosa i no molt apta per al cultiu, que s'estén fins al nort de França. Ací és a on es concentra la majoria de la [[fauna]] salvage de Bèlgica. En esta regió es localisa el punt més alt de Bèlgica, la [[Signal de Botrange]], en sol 694 [[metro]]s d'altitut.

La regió de les Ardenes és més accidentada que les atres dos. És un replanell densament boscós, molt rocosa i no molt apta per al cultiu, que s'estén fins al nort de França. Ací és a on es concentra la majoria de la [[fauna]] salvage de Bèlgica. En esta regió es localisa el punt més alt de Bèlgica, la [[Signal de Botrange]], en sol 694 [[metro]]s d'altitut.

Els idiomes oficials de Bèlgica són el [[idioma neerlandés|neerlandés]], el [[idioma francés|francés]] i el [[idioma alemà|alemà]]. Prop del 59 per cent de la població de Bèlgica té com a llengua materna el neerlandés (ho coneix fins al 70% de la població, entre ells un 20% de valons), el 40 per cent és francòfona (el 70% de la població total coneix la llengua francesa, inclós el 60% dels flamencs), i menys de l'1 per cent és de parla alemana. Brusseles, en el 9% de la població del país, és oficialment bilingüe (francés i neerlandés).

Els idiomes oficials de Bèlgica són el [[idioma neerlandés|neerlandés]], el [[idioma francés|francés]] i el [[idioma alemà|alemà]]. Prop del 59 per cent de la població de Bèlgica té com a llengua materna el neerlandés (ho coneix fins al 70% de la població, entre ells un 20% de valons), el 40 per cent és francòfona (el 70% de la població total coneix la llengua francesa, inclós el 60% dels flamencs), i menys de l'1 per cent és de parla alemana. Brusseles, en el 9% de la població del país, és oficialment bilingüe (francés i neerlandés).

El neerlandés i el [[Francés de Bèlgica|francés]] que es parlen en Bèlgica presenten menudes diferències de [[vocabulari]] i de [[significat]] sobre les varietats dels Països Baixos i França. Si ben hui molta gent actualment parla dialectes del neerlandés, la [[llengua valona]], que antany fora la llengua principal de [[Regió Valona|Valonia]], solament conta en pocs parlants que solen ser persones majors. Estos dialectes, junt en uns atres com el [[idioma picart|picart]] o el [[Idioma limburgés|limburgés]], no s'usen en la vida pública. No obstant, el [[Flamenc (idioma)|flamenc]] és molt més utilisat en tota la regió neerlandesa. El flamenc és parlat diàriament per la població, encara que l'escola, llibres i demés es troben un neerlandés més estandardisat.

El neerlandés i el [[Francés de Bèlgica|francés]] que es parlen en Bèlgica presenten chicotetes diferències de [[vocabulari]] i de [[significat]] sobre les varietats dels Països Baixos i França. Si ben hui molta gent actualment parla dialectes del neerlandés, la [[llengua valona]], que antany fora la llengua principal de [[Regió Valona|Valonia]], solament conta en pocs parlants que solen ser persones majors. Estos dialectes, junt en uns atres com el [[idioma picart|picart]] o el [[Idioma limburgés|limburgés]], no s'usen en la vida pública. No obstant, el [[Flamenc (idioma)|flamenc]] és molt més utilisat en tota la regió neerlandesa. El flamenc és parlat diàriament per la població, encara que l'escola, llibres i demés es troben un neerlandés més estandardisat.

== Referències ==

== Referències ==