| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Ambrosio Huici Miranda | | | nom = Ambrosio Huici Miranda |
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Ahuici.jpg|200px]] |
| | | peu = | | | peu = |
| | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Ambrosio Huici Miranda''' ([[Huarte]], [[Navarra]], [[20 d'abril]] de [[1880]] - † [[Valéncia]], [[9 de novembre]] de [[1973]]) fon un historiador i escritor [[Espanya|espanyol]], faltà als {{edat|20|4|1880|9|11|1973}}. | + | '''Ambrosio Huici Miranda''' ([[Huarte]], [[Navarra]], [[20 d'abril]] de [[1880]] - † [[Valéncia]], [[9 de novembre]] de [[1973]]), fon un historiador, escritor, professor, editor i llibrer [[Espanya|espanyol]]. Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llatí. Treballà en la recopilació de documents sobre [[Jaume I]]. Investigà i publicà treballs d'Història, sobretot de l'época musulmana. Ambrosio Huici està considerat com un dels millors arabistes d'[[Europa]]. Faltà als {{edat|20|4|1880|9|11|1973}}. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| − |
| |
| | En l'any [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudià llengües orientals i al seu regres a [[Espanya]] continuà en dits estudis. Acabà llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fé.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pàgines XXVIII-XXIX</ref> | | En l'any [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudià llengües orientals i al seu regres a [[Espanya]] continuà en dits estudis. Acabà llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fé.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pàgines XXVIII-XXIX</ref> |
| | | | |
| Llínea 37: |
Llínea 36: |
| | | | |
| | == Obra == | | == Obra == |
| − | | + | [[Archiu:Nadeto.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] |
| | === Llibres === | | === Llibres === |
| | | | |
| Llínea 43: |
Llínea 42: |
| | *''Historia política del Imperio Almohade''. ([[2000]]) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2660-3 (edició original 1956-1959) dos volums | | *''Historia política del Imperio Almohade''. ([[2000]]) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2660-3 (edició original 1956-1959) dos volums |
| | *''Las grandes batallas de la reconquista durante las invasiones africanas''. ([[2000]]) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2659-X (edició original 1956) | | *''Las grandes batallas de la reconquista durante las invasiones africanas''. ([[2000]]) Editorial Universidad de Granada ISBN 84-338-2659-X (edició original 1956) |
| − | *''Estudio sobre la campaña de Las Navas de Tolosa'' ([[1880]]-[[1973]], reeditat en [[2011]]). | + | *''Estudio sobre la campaña de Las Navas de Tolosa'' (Imprenta Hijos de F. Vives Mora, Valéncia, [[1916]], reeditat en [[2011]]). |
| | | | |
| | === Edicions, traduccions === | | === Edicions, traduccions === |
| Llínea 53: |
Llínea 52: |
| | == Cites == | | == Cites == |
| | | | |
| − | {{Cita|''Y es que no sólo los mozárabes, sino también los propios musulmanes, a parte de su lengua propia, hablaban el 'romanç'. Sobre todo esto hay que tener muy en cuenta la diversidad de elementos que constituyen la suma de su población total, ya que, "al lado de los descendientes de los conquistadores árabes (elementos en cierto modo advenedizos) encontramos a los Muwalladas o musulmanes nuevos, que eran los mismos valencianos, nacidos y arraigados en el país, desde tiempo inmemorial por ser descendientes de los que ocupaban en la época visigoda, romana e indígena. Y aunque el árabe se difundió rápidamente entre los Muwalladas, nunca olvidaron la lengua romance y la usaron casi exclusivamente en su trato con los mozárabes. Los muladíes, lo mismo que los mozárabes, fueron bilingües y aprendieron el árabe sin olvidar su lengua ancestral, derivada del latín".'' (A. Huici) J. Giner Ferrer: "Bairén, castillo y población, Idioma, Religión y Cultura", Gandía, Rev. Feria y Fiestas, año 1977. Citat en 'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}} | + | {{Cita|''Y es que no sólo los mozárabes, sino también los propios musulmanes, a parte de su lengua propia, hablaban el 'romanç'. Sobre todo esto hay que tener muy en cuenta la diversidad de elementos que constituyen la suma de su población total, ya que, "al lado de los descendientes de los conquistadores árabes (elementos en cierto modo advenedizos) encontramos a los Muwalladas o musulmanes nuevos, que eran los mismos valencianos, nacidos y arraigados en el país, desde tiempo inmemorial por ser descendientes de los que ocupaban en la época visigoda, romana e indígena. Y aunque el árabe se difundió rápidamente entre los Muwalladas, nunca olvidaron la lengua romance y la usaron casi exclusivamente en su trato con los mozárabes. Los muladíes, lo mismo que los mozárabes, fueron bilingües y aprendieron el árabe sin olvidar su lengua ancestral, derivada del latín".'' ([[Ambrosio Huici|A. Huici]])|J. Giner Ferrer: 'Bairén, castillo y población, Idioma, Religión y Cultura' (Gandía, Rev. Feria y Fiestas, año 1977). Citat en 'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}} |
| | | | |
| − | == Bibliografia ==
| + | {{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} |
| | + | |
| | + | * Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista: |
| | | | |
| − | *''Historia política del imperio almohade''. (2000) Editorial Universidad de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudio introductorio sobre su biografía de Vicente Carlos Navarro Oltra, estudio de su obra de Emilio Molina López y repertorio bibliográfico por Vicente Carlos Navarro Oltra
| + | {{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{listaref}} | | {{listaref}} |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | |
| | + | *''Historia política del imperio almohade''. (2000) Editorial Universidad de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudio introductorio sobre su biografía de Vicente Carlos Navarro Oltra, estudio de su obra de Emilio Molina López y repertorio bibliográfico por Vicente Carlos Navarro Oltra |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |
| − | *[http://dialnet.unirioja.es/servlet/opensearchbusquedadoc?t=Huici+Miranda%2C+Ambrosio+&i= Recopilació d'obres d'Ambrosio Huici Miranda] i [http://web.archive.org/web/http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=1676296 mes] | + | * [http://dialnet.unirioja.es/servlet/opensearchbusquedadoc?t=Huici+Miranda%2C+Ambrosio+&i= Recopilació d'obres d'Ambrosio Huici Miranda] i [http://web.archive.org/web/http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=1676296 mes] |
| − | *[http://www.anubar.com/autores/aut18.htm Recopilació d'obres en Anubar] | + | * [http://www.anubar.com/autores/aut18.htm Recopilació d'obres en Anubar] |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| Llínea 71: |
Llínea 76: |
| | [[Categoria:Historiadors espanyols]] | | [[Categoria:Historiadors espanyols]] |
| | [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| − | [[Categoria:Escritors espanyols]] | + | [[Categoria:Escritors d'Espanya]] |
| | [[Categoria:Sigle XIX]] | | [[Categoria:Sigle XIX]] |
| | [[Categoria:Sigle XX]] | | [[Categoria:Sigle XX]] |