83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Quart de les Valls' a 'Quart de Les Valls'
| width="35%" align="center"|
| width="35%" align="center"|
|-
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Quart de les Valls]]
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Quart de Les Valls]]
| width="30%" align="center"|'''Almenara'''
| width="30%" align="center"|'''Almenara'''
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Mar Mediterràneu]]
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Mar Mediterràneu]]
En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Morvedre, al sur. [[Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci />
En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Morvedre, al sur. [[Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci />
En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />
En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de Les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />
== Demografia ==
== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 6.254 habitants.
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 6.254 habitants.
El núcleu històric i principal d'Almenara se troba a uns 4 Km. de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitat nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el '''Barri Mar''', denominat oficialment '''Plaja d'Almenara Casablanca''', que ya contava en 840 habitants en l'any [[2011]].<ref name=almenenci /><ref name=ine />
El núcleu històric i principal d'Almenara se troba a uns 4 Km. de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitat nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el '''Barri Mar''', denominat oficialment '''Plaja d'Almenara Casablanca''', que ya contava en 840 habitants en l'any [[2011]].<ref name=almenenci /><ref name=ine />
== Economia ==
El 85 % del terme estava cultivat en 2002 (2.352 ha), si be el secà (321 ha) es troba en estat de semiabandó. En regadiu predominen els cítrics; mandariner (1237 ha); el taronger (191 ha) i les hortalices (355 ha). Solament el 9 % de la població es dedicava en 2002 a activitats directament agrícoles, i a penes un 13 % es dedicava a l'indústria, sent la mateixa la sifra per al sector de la construcció. El 76 % restant estava ocupat en el sector terciari, sobretot en el comerç.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Torre de l'Agüelet]]
* [[Torre de l'Agüelet]]
* [[Iglésia dels Sants Joans (Almenara)|Iglésia dels Sants Joans]]
* [[Iglésia dels Sants Joans (Almenara)|Iglésia dels Sants Joans]]
* [[Museu del Molí d'Arròs d'Almenara]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Municipis de La Plana Baixa}}
{{Municipis de La Plana Baixa}}
[[Categoria:Almenara]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]