| Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | * [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab. | | * [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab. |
| | * [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab. | | * [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab. |
| − | * [[coll i Moll]], 65 hab. | + | * [[Coll i Moll]], 65 hab. |
| | * [[Ortells]], 56 hab. | | * [[Ortells]], 56 hab. |
| | * [[Chiva de Morella]], 42 hab. | | * [[Chiva de Morella]], 42 hab. |
| Llínea 66: |
Llínea 66: |
| | | width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]] | | | width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]] |
| | |- | | |- |
| − | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata de Morella]] | + | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata (Castelló)|La Mata]] |
| | | width="30%" align="center"|'''Morella''' | | | width="30%" align="center"|'''Morella''' |
| | | width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]] | | | width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]] |
| Llínea 166: |
Llínea 166: |
| | == Economia == | | == Economia == |
| | | | |
| − | Morella caracterisada per la [[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. | + | Morella caracterisada per l'[[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. |
| | | | |
| | L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica. | | L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica. |
| Llínea 175: |
Llínea 175: |
| | * '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes. | | * '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes. |
| | | | |
| − | * '''Convent de Sant Francesc'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'iglésia del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en l'any [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original. | + | * '''[[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]]'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'iglésia del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en l'any [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original. |
| | * '''Iglésia de Sant Nicolau'''. La que fon Iglésia de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions. | | * '''Iglésia de Sant Nicolau'''. La que fon Iglésia de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions. |
| | | | |
| Llínea 195: |
Llínea 195: |
| | == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
| | | | |
| − | La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Lactarius deliciosus|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], [[Flaó|flaons]]. | + | La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Rovelló|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], [[Flaó|flaons]]. |
| | | | |
| | == Festes == | | == Festes == |