Canvis

A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detinguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].

En [[Vilallonga]], dins del [[Ducat de Gandia]], quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detinguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].

El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].

El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].