Canvis

| Cenajo: 17,1 m³/s <br/>

| Cenajo: 17,1 m³/s <br/>

[[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/>

[[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/>

[[Orihuela]]: 5 m³/s <br/>

[[Oriola]]: 5 m³/s <br/>

[[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s

[[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s

|- style="vertical-align: top;"

|- style="vertical-align: top;"

== Recorregut ==

== Recorregut ==

[[File:SeguraWK.jpg|thumb|250px|Naiximent del riu Segura en Santiago-Pontones, Jaén]]

[[File:SeguraWK.jpg|thumb|250px|Naiximent del riu Segura en Santiago-Pontones, Jaén]]

[[Image: Riu_Segura_des_de_el_pont_de_Hijar.jpg‎|thumb|right|Mirador del pont de Híjar, Albacete]]

[[File:Puente de la Vicaría2.jpg|thumb|250px|Vista del Pont de La Vicaria en l'embassament de la Fuensanta, en Yeste (Albacete)]]

[[File:Rio Segura a su paso por Archena.jpg|thumb|250px|El riu al seu pas per Archena, Múrcia]]

[[File:Rio Segura a su paso por Archena.jpg|thumb|250px|El riu al seu pas per Archena, Múrcia]]

[[Image: Rio_Segura_en_les_proximitats_de_Ojos.jpg‎|thumb|right|Passant l'Assut de Ojós, Múrcia]]

[[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg‎|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]]

[[File:Elpuenteviejo.JPG‎|thumb|right|El pont vell de la capital murciana]]

[[File:Elpuenteviejo.JPG‎|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]]

[[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg‎|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.]]

[[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg‎|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados ([[Oriola]]), Alacant.]]

[[Image: Riu_Segura_per_Oriola.jpg‎|thumb|right|El riu pel centre d'Oriola, Alacant]]

[[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en [[Oriola]], Alacant]]

[[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]]

[[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en [[Guardamar del Segura]]]]

===Curs alt===

=== Curs alt ===

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

===Curs mig===

=== Curs mig ===

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha segut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep són els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha segut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

===Curs baix===

===Curs baix===

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la [[província d'Alacant]], lo que és la [[Vega Baixa del Segura]], on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, en una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la ''vega'' en el sentit estricte. És cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operatiu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals en curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara aixina el llit és considerat insuficient per molts experts ya que té una capacitat aproximada de 250 m³/s en [[Oriola]], quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats ''cuellos de botella'' se troba en [[Rojals]], al travessar el Pont de Carles III.

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la [[província d'Alacant]], lo que és la [[Vega Baixa del Segura]], on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, en una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la ''vega'' en el sentit estricte. És cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operatiu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals en curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara aixina el llit és considerat insuficient per molts experts ya que té una capacitat aproximada de 250 m³/s en [[Oriola]], quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats ''cuellos de botella'' se troba en [[Rojals]], al travessar el Pont de Carles III.

La desembocadura en el [[Mediterràneu]], en la Gola del Segura, se produïx al nort de [[Guardamar del Segura]], partint en dos les dunes costeres de gran altura, que deixen per tant a la vega del riu com una zona tancada al mar. Té una amplària de 221 m en el llit artificial en la seua desembocadura, en una espècie de dic central. Degut a que la zona tancada és molt baixa hi ha llacunes en la seua zona nort com son el [[Parc Natural d'El Fondo|Fondo d'Elig-Crevillent]], que se nutrix dels sobrants del Segura que apleguen a través d'assarps que canalisen les aigües ''vives'' i ''mortes'', i les [[Parc Natural de les Salines de Santa Pola|Salines de Santa Pola]] estes d'aigua salada i ya pròximes al [[Vinalopó]], antic afluent del propi Segura. La merma de cabal durant tot el seu recorregut se traduïx en el cabal mig en el seu curs baix, següent el mòdul en [[Oriola]] de 5 m³/s en l'actualitat quant la mija fins a finals de la década de 1970 era de 21,59 m³/s i més reduït és el cabal que aporta al mar, que era de 5 m³/s i 0,34 l/s/k² i en els últims anys s'ha vist reduït a menys de 1 m³/s.

La desembocadura en el [[Mediterràneu]], en la Gola del Segura, se produïx al nort de [[Guardamar del Segura]], partint en dos les dunes costeres de gran altura, que deixen per tant a la vega del riu com una zona tancada al mar. Té una amplària de 221 m en el llit artificial en la seua desembocadura, en una espècie de dic central. Degut a que la zona tancada és molt baixa hi ha llacunes en la seua zona nort com són el [[Parc Natural d'El Fondo|Fondo d'Elig-Crevillent]], que se nutrix dels sobrants del Segura que apleguen a través d'assarps que canalisen les aigües ''vives'' i ''mortes'', i les [[Parc Natural de les Salines de Santa Pola|Salines de Santa Pola]] estes d'aigua salada i ya pròximes al [[Vinalopó]], antic afluent del propi Segura. La merma de cabal durant tot el seu recorregut se traduïx en el cabal mig en el seu curs baix, següent el mòdul en [[Oriola]] de 5 m³/s en l'actualitat quant la mija fins a finals de la década de 1970 era de 21,59 m³/s i més reduït és el cabal que aporta al mar, que era de 5 m³/s i 0,34 l/s/k² i en els últims anys s'ha vist reduït a menys de 1 m³/s.

== Ret d'Afluents ==

== Ret d'Afluents ==

== Poblacions que travessa ==

== Poblacions que travessa ==

*En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]].  

* En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]].  

*En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]].

* En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]].

== Pantans i embassaments ==

== Pantans i embassaments ==

Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits:

Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits:

*Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)

* Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)

*Pliego: 8,91 hm³ (Pliego)

* Pliego: 8,91 hm³ (Pliego)

*Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera)

* Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera)

*Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

* Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

*La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

* La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

*Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María)

* Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María)

*Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra)

* Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra)

*Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés)

* Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés)

*Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo)

* Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo)

*Bayco

* Bayco

*Boquerón (Rambla del Boquerón)

* Boquerón (Rambla del Boquerón)

*Judío

* Judío

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Horta de Múrcia]]

* [[Horta de Múrcia]]

*[[Vega Baixa del Segura]]

* [[Vega Baixa del Segura]]

*[[Vega Mija del Segura]]

* [[Vega Mija del Segura]]

*[[Contaminació del Riu Segura]]

* [[Contaminació del Riu Segura]]

*[[Espais naturals de la Regió de Múrcia]]

* [[Espais naturals de la Regió de Múrcia]]

== Referències ==

== Referències ==

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Río_Segura}}

{{Traduït de|es|Río_Segura}}

[[Categoria:Rius d'Espanya]]

[[Categoria:Rius d'Espanya]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Riu Segura]]

[[Categoria:Riu Segura]]