| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | | Cenajo: 17,1 m³/s <br/> | | | Cenajo: 17,1 m³/s <br/> |
| | [[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/> | | [[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/> |
| − | [[Orihuela]]: 5 m³/s <br/> | + | [[Oriola]]: 5 m³/s <br/> |
| | [[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s | | [[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s |
| | |- style="vertical-align: top;" | | |- style="vertical-align: top;" |
| Llínea 53: |
Llínea 53: |
| | [[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]] | | [[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]] |
| | [[File:Elpuenteviejo.JPG|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]] | | [[File:Elpuenteviejo.JPG|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]] |
| − | [[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.]] | + | [[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados ([[Oriola]]), Alacant.]] |
| − | [[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en Oriola, Alacant]] | + | [[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en [[Oriola]], Alacant]] |
| − | [[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]] | + | [[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en [[Guardamar del Segura]]]] |
| | | | |
| − | ===Curs alt=== | + | === Curs alt === |
| | Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans. | | Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans. |
| | | | |
| − | ===Curs mig=== | + | === Curs mig === |
| | Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]]. | | Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]]. |
| | | | |
| Llínea 162: |
Llínea 162: |
| | | | |
| | == Poblacions que travessa == | | == Poblacions que travessa == |
| − | *En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]]. | + | * En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]]. |
| − | *En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]]. | + | * En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]]. |
| | | | |
| | == Pantans i embassaments == | | == Pantans i embassaments == |
| Llínea 188: |
Llínea 188: |
| | Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits: | | Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits: |
| | | | |
| − | *Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula) | + | * Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula) |
| − | *Pliego: 8,91 hm³ (Pliego) | + | * Pliego: 8,91 hm³ (Pliego) |
| − | *Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera) | + | * Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera) |
| − | *Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe) | + | * Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe) |
| − | *La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe) | + | * La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe) |
| − | *Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María) | + | * Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María) |
| − | *Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra) | + | * Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra) |
| − | *Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés) | + | * Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés) |
| − | *Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo) | + | * Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo) |
| − | *Bayco | + | * Bayco |
| − | *Boquerón (Rambla del Boquerón) | + | * Boquerón (Rambla del Boquerón) |
| − | *Judío | + | * Judío |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| − | *[[Horta de Múrcia]] | + | * [[Horta de Múrcia]] |
| − | *[[Vega Baixa del Segura]] | + | * [[Vega Baixa del Segura]] |
| − | *[[Vega Mija del Segura]] | + | * [[Vega Mija del Segura]] |
| − | *[[Contaminació del Riu Segura]] | + | * [[Contaminació del Riu Segura]] |
| − | *[[Espais naturals de la Regió de Múrcia]] | + | * [[Espais naturals de la Regió de Múrcia]] |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |