Canvis

'''Fermín Juanto Manrique''' ([[Valéncia]], † [[2002]]) fon un intelectual i filòlec [[Valencians|valencià]] de finals del [[sigle XX]], que en la seua vida defengué la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[Llengua valenciana|llengua valencianes]]. Pròxim als círculs carlistes i actiu defensor en la ploma de la foralitat i l'història autèntica del [[Regne de Valéncia]].  

'''Fermín Juanto Manrique''' ([[Sangüesa]], [[Navarra]], [[6 de decembre]] de [[1924]] - † [[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[2002]]) fon un intelectual i filòlec espanyol, especialisat en [[Llengües romàniques|llengües romàniques]], de finals del [[sigle XX]], que en la seua vida defengué la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[Llengua valenciana|llengua valencianes]]. Pròxim als círculs carlistes i actiu defensor en la ploma de la foralitat i l'història autèntica del [[Regne de Valéncia]].  

== Biografia ==  

== Biografia ==  

És completament falsa la llegenda de que [[Wifredo el Vellós]] fon ferit en l'any [[814]] en una batalla contra els normandos, mentres lluitava a favor de Carles el Calp, qui sobre el seu escut de color or plasmaria en els seus dits quatre ralles roges verticals en la sanc del ferit. Dita llegenda va aparéixer per primera volta en [[1550]], sèt sigles més tart de que haguera ocorregut el presunt succés. La va arreplegar [[Pere Antoni Beuter]], que escrivia i donava com a bona qualsevol faula que se li contaren, sense aplicar cap método crític. Més tart lo que ell va dir ho copiaria, sense més, l'historiador [[Gaspar Escolano|Escolano]].

És completament falsa la llegenda de que [[Wifredo el Vellós]] fon ferit en l'any [[814]] en una batalla contra els normandos, mentres lluitava a favor de Carles el Calp, qui sobre el seu escut de color or plasmaria en els seus dits quatre ralles roges verticals en la sanc del ferit. Dita llegenda va aparéixer per primera volta en [[1550]], sèt sigles més tart de que haguera ocorregut el presunt succés. La va arreplegar [[Pere Antoni Beuter]], que escrivia i donava com a bona qualsevol faula que se li contaren, sense aplicar cap método crític. Més tart lo que ell va dir ho copiaria, sense més, l'historiador [[Gaspar Escolano|Escolano]].

Cal buscar en les fonts directes, i en este cas, en la dura i cruenta guerra entaulada entre [[Aragó]] i [[Castella]], a conseqüència de voler anexionar-se el rei [[Pere I el Cruel]] els territoris de la [[Corona d'Aragó]]. Llavors, València lluità en valor a les órdens de Pere IV d'Aragó i II de Valéncia, qui acabaria vencedor en la lluita l'any [[1365]].  

Cal buscar en les fonts directes, i en este cas, en la dura i cruenta guerra entaulada entre [[Aragó]] i [[Castella]], a conseqüència de voler anexionar-se el rei [[Pere I el Cruel]] els territoris de la [[Corona d'Aragó]]. Llavors, Valéncia lluità en valor a les órdens de Pere IV d'Aragó i II de Valéncia, qui acabaria vencedor en la lluita l'any [[1365]].  

El monarca aragonés va concedir com a premi al valor valencià coronar la seua Senyera.  

El monarca aragonés va concedir com a premi al valor valencià coronar la seua Senyera.  

{{Cita|fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)}}  

{{Cita|fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)}}  

{{Cita|No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia del hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per ad ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià, Balear...”| F.Juanto. ''Faltes ortogràfiques catalanes'' (''[[Las Provincias]]'', 19.06.[[1997]])}}

{{Cita|No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia del hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per ad ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià, Balear...”| F.Juanto. ''Faltes ortogràfiques catalanes'' (''[[Las Provincias]]'', 19.06.[[1997]])}}

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valenciano-como-lengua-romanica-medieval-es-anterior-y-mas-pura-que-el-catalan/ “El valenciano como lengua románica medieval, es anterior y más pura que el catalán” - Cultura Valenciana]

* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valenciano-como-lengua-romanica-medieval-es-anterior-y-mas-pura-que-el-catalan/ “El valenciano como lengua románica medieval, es anterior y más pura que el catalán” - Cultura Valenciana]