| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | [[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]] | | [[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]] |
| | [[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]] | | [[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]] |
| − | Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. | + | Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l'agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. |
| | | | |
| | La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''. | | La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''. |
| Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides. | | La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides. |
| | | | |
| − | Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: | + | Entre els anys [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: |
| | * Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]] | | * Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]] |
| | * Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]] | | * Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]] |
| Llínea 40: |
Llínea 40: |
| | Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat. | | Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat. |
| | | | |
| − | ==Divisió administrativa== | + | == Divisió administrativa == |
| | [[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]] | | [[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]] |
| | La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals. | | La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals. |
| Llínea 121: |
Llínea 121: |
| | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables. | | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables. |
| | | | |
| − | Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs. | + | Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs. |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |