157 038
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].
El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].
Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.
Seth va ser germà del deu de la mort, nomenat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.
== Iconografia ==
== Iconografia ==
Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.
Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.
Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-*Ramsés.
Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-Ramsés.
Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.
Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.
== Noms teóforos ==
== Noms teòfors ==
Varis [[Faraó|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.
Varis [[Faraó|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.
== Referències ==
== Referències ==
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com