| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | + | {{atres usos|Campeche (desambiguació)}} |
| | + | [[Image:Campeche in Mexico.svg|thumb|250px|Localisació de Campeche en Mèxic]] |
| | + | '''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]]. |
| | | | |
| | + | Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[Península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Roo]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]]. |
| | + | |
| | + | Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la península de Yucatán. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la península de Yucatán. |
| | + | |
| | + | == Geografia física == |
| | + | |
| | + | L'estat de Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Rosegue]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]]. |
| | + | |
| | + | === Municipis de l'estat === |
| | + | |
| | + | L'estat de Campeig està conformat per 11 [[municipis]]. Els municipis estan governats per [[ajuntament]]s el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la [[capçalera municipal]], localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més. |
| | + | |
| | + | === El pal de tint === |
| | + | |
| | + | Els mayes varen conéixer i varen aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que vare distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en l'història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional devall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se varen aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això varen prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en cantitats considerables a la [[Península Ibèrica]]. |
| | + | |
| | + | === La fusta === |
| | + | |
| | + | Per a Campeche, la decadència del [[pal de tint]], no va afectar severament l'economia local. Des de [[1880]] l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació. |
| | + | |
| | + | === El chiclet === |
| | + | |
| | + | En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme. |
| | + | |
| | + | La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En [[1930]] es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees. |
| | + | |
| | + | == L'economia de Campeche hui == |
| | + | |
| | + | La [[economia]] de Campeche se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'[[agricultura]], peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | * [[Organisació territorial de Mèxic]] |
| | + | * [[Península de Yucatán]] |
| | + | * [[República de Yucatán]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | {{listaref|2}} |
| | + | |
| | + | {{Traduït de|es|Campeche}} |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | * [http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/campeche/html/campeche.html Breu història de Campeig] |
| | + | * [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit] |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Mèxic]] |
| | + | [[Categoria:Campeche| ]] |
| | + | [[Categoria:Península de Yucatán]] |