Canvis

2968 bytes afegits ,  9 setembre
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], 7 de decembre de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».
+
{{Biografia|
 +
| nom = Avram Noam Chomsky
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Estats Units|Estatunidenca]]
 +
| ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec.
 +
| data_naix = [[1928]]
 +
| lloc_naix = [[Filadèlfia]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 +
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».
   −
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguaage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit de innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
+
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
   −
Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de Skinner i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.
+
Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de [[Burrhus Frederic Skinner|Skinner]] i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.
   −
També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres paísos, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.
+
També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
=== Lingüística ===
 +
 
 +
* 1955: ''Logical Structure of Linguistic Theory'' (la seua tesis doctoral, inèdita fins a 1975).
 +
* 1957: ''Syntactic Structures'' (''Estructuras sintácticas'', Buenos Aires, 1999).
 +
* 1965: ''Aspects of the Theory of Syntax'' (''Aspectos de la teoría de la sintaxis'', Barcelona, Gedisa, 1999).
 +
* 1965: ''Cartesian Linguistics'' (''Lingüística cartesiana'', Madrid, Gredos, 1972).
 +
* 1968: ''Language and Mind'' (''El lenguaje y el entendimiento'', Barcelona, Seix-Barral, 1977).
 +
* 1968: ''Sound Pattern of English'' (en Morris Halle).
 +
* 1970: ''Current Issues in Linguistic Theory''.
 +
* 1972: ''Studies in Semantics in Generative Grammar''.
 +
* 1975: ''Reflections on Language'' (''Reflexiones sobre el lenguaje'', Barcelona, Ariel, 1979).
 +
* 1977: ''Langue, linguistique, politique: dialogues avec Mitsou Ronat'' (''Conversaciones con Noam Chomsky'', Barcelona, Gedisa, 1999). Presentació ordenada temàtica i cronològicament de les idees científiques i polítiques de Chomsky.
 +
* 1977: ''Essays on Form and Interpretation'' (''Ensayos sobre forma e interpretación'', Madrid, Cátedra, 1982).
 +
* 1980: ''Rules and Representations'' (''Reglas y representaciones'', México, [[Fondo de Cultura Económica|FCE]], 1983).
 +
* 1981: ''Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures''.
 +
* 1984: ''Modular Approaches to the Study of Mind''.
 +
* 1986: ''Barriers'' (''Barreras'', Barcelona, Paidós, 1990).
 +
* 1986: ''Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use''. (''El conocimiento del lenguaje, su naturaleza, origen y uso'', Madrid, Alianza, 1989).
 +
* 1995: ''The Minimalist Program'' (''El programa minimalista'', Madrid, Alianza, 1999).
 +
 
 +
=== Política ===
 +
 
 +
(Secció per completar)
    
== Cites ==
 
== Cites ==
   −
{{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valencia]]. 2005, per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}  
+
{{Cita|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.|[[Noam Chomsky]]}}
 +
 
 +
{{Cita|Que no siguen els llingüistes ni els polítics els que decidixquen que és lo que tenen que parlar els ciutadans, sino que, en tot cas, es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat.|[[Noam Chomsky]]}}
 +
 
 +
{{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky Noam Chomsky en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky Noam Chomsky en Wikipedia]
 +
* [http://www.elclubdeloslibrosperdidos.org/2018/03/las-terribles-10-estrategias-de.html Las 10 terribles estrategias de manipulación masiva reveladas por Noam Chomsky - El club de los libros]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Ciències socials]]
 +
[[Categoria:Filologia]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Llingüística]]
 +
[[Categoria:Llingüistes]]
 +
[[Categoria:Filòsofs]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Estatunidencs]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
 +
[[Categoria:Sigle XXI]]
31 957

edicions