Canvis

| image =  

| image =  

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Estats Units|Estadounidenc]]  

| nacionalitat = [[Estats Units|Estatunidenca]]  

| ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec.

| ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec.

| data_naix = [[1928]]  

| data_naix = [[1928]]  

| lloc_naix = [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]]  

| lloc_naix = [[Filadèlfia]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]]  

| data_mort =  

| data_mort =  

| lloc_mort =  

| lloc_mort =  

}}

}}

'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».

'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».

Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguaage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit de innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.

Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.

Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de Skinner i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.

Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de [[Burrhus Frederic Skinner|Skinner]] i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.

També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.

També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]]. 2005, per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}  

 

 

{{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky Noam Chomsky en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky Noam Chomsky en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Llingüistes]]

[[Categoria:Llingüistes]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Estatunidencs]]

[[Categoria:Sigle XXI]]