Canvis

2041 bytes afegits ,  9 setembre
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».
+
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».
    
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
 
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
Llínea 17: Llínea 17:     
També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.
 
També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.
 +
 +
== Obra ==
 +
 +
=== Lingüística ===
 +
 +
* 1955: ''Logical Structure of Linguistic Theory'' (la seua tesis doctoral, inèdita fins a 1975).
 +
* 1957: ''Syntactic Structures'' (''Estructuras sintácticas'', Buenos Aires, 1999).
 +
* 1965: ''Aspects of the Theory of Syntax'' (''Aspectos de la teoría de la sintaxis'', Barcelona, Gedisa, 1999).
 +
* 1965: ''Cartesian Linguistics'' (''Lingüística cartesiana'', Madrid, Gredos, 1972).
 +
* 1968: ''Language and Mind'' (''El lenguaje y el entendimiento'', Barcelona, Seix-Barral, 1977).
 +
* 1968: ''Sound Pattern of English'' (en Morris Halle).
 +
* 1970: ''Current Issues in Linguistic Theory''.
 +
* 1972: ''Studies in Semantics in Generative Grammar''.
 +
* 1975: ''Reflections on Language'' (''Reflexiones sobre el lenguaje'', Barcelona, Ariel, 1979).
 +
* 1977: ''Langue, linguistique, politique: dialogues avec Mitsou Ronat'' (''Conversaciones con Noam Chomsky'', Barcelona, Gedisa, 1999). Presentació ordenada temàtica i cronològicament de les idees científiques i polítiques de Chomsky.
 +
* 1977: ''Essays on Form and Interpretation'' (''Ensayos sobre forma e interpretación'', Madrid, Cátedra, 1982).
 +
* 1980: ''Rules and Representations'' (''Reglas y representaciones'', México, [[Fondo de Cultura Económica|FCE]], 1983).
 +
* 1981: ''Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures''.
 +
* 1984: ''Modular Approaches to the Study of Mind''.
 +
* 1986: ''Barriers'' (''Barreras'', Barcelona, Paidós, 1990).
 +
* 1986: ''Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use''. (''El conocimiento del lenguaje, su naturaleza, origen y uso'', Madrid, Alianza, 1989).
 +
* 1995: ''The Minimalist Program'' (''El programa minimalista'', Madrid, Alianza, 1999).
 +
 +
=== Política ===
 +
 +
(Secció per completar)
    
== Cites ==
 
== Cites ==
   −
{{Cita|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.|Noam Chomsky}}  
+
{{Cita|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.|[[Noam Chomsky]]}}
 +
 
 +
{{Cita|Que no siguen els llingüistes ni els polítics els que decidixquen que és lo que tenen que parlar els ciutadans, sino que, en tot cas, es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat.|[[Noam Chomsky]]}}
 +
 
 +
{{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
   −
{{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]]. 2005, per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
  −
 
   
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
   Llínea 37: Llínea 65:  
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Estatunidencs]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XXI]]
 
[[Categoria:Sigle XXI]]
31 957

edicions