| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = | | | lloc_mort = |
| | }} | | }} |
| − | '''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus». | + | '''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus». |
| | | | |
| | Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats. | | Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats. |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | | | |
| | També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món. | | També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món. |
| | + | |
| | + | == Obra == |
| | + | |
| | + | === Lingüística === |
| | + | |
| | + | * 1955: ''Logical Structure of Linguistic Theory'' (la seua tesis doctoral, inèdita fins a 1975). |
| | + | * 1957: ''Syntactic Structures'' (''Estructuras sintácticas'', Buenos Aires, 1999). |
| | + | * 1965: ''Aspects of the Theory of Syntax'' (''Aspectos de la teoría de la sintaxis'', Barcelona, Gedisa, 1999). |
| | + | * 1965: ''Cartesian Linguistics'' (''Lingüística cartesiana'', Madrid, Gredos, 1972). |
| | + | * 1968: ''Language and Mind'' (''El lenguaje y el entendimiento'', Barcelona, Seix-Barral, 1977). |
| | + | * 1968: ''Sound Pattern of English'' (en Morris Halle). |
| | + | * 1970: ''Current Issues in Linguistic Theory''. |
| | + | * 1972: ''Studies in Semantics in Generative Grammar''. |
| | + | * 1975: ''Reflections on Language'' (''Reflexiones sobre el lenguaje'', Barcelona, Ariel, 1979). |
| | + | * 1977: ''Langue, linguistique, politique: dialogues avec Mitsou Ronat'' (''Conversaciones con Noam Chomsky'', Barcelona, Gedisa, 1999). Presentació ordenada temàtica i cronològicament de les idees científiques i polítiques de Chomsky. |
| | + | * 1977: ''Essays on Form and Interpretation'' (''Ensayos sobre forma e interpretación'', Madrid, Cátedra, 1982). |
| | + | * 1980: ''Rules and Representations'' (''Reglas y representaciones'', México, [[Fondo de Cultura Económica|FCE]], 1983). |
| | + | * 1981: ''Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures''. |
| | + | * 1984: ''Modular Approaches to the Study of Mind''. |
| | + | * 1986: ''Barriers'' (''Barreras'', Barcelona, Paidós, 1990). |
| | + | * 1986: ''Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use''. (''El conocimiento del lenguaje, su naturaleza, origen y uso'', Madrid, Alianza, 1989). |
| | + | * 1995: ''The Minimalist Program'' (''El programa minimalista'', Madrid, Alianza, 1999). |
| | + | |
| | + | === Política === |
| | + | |
| | + | (Secció per completar) |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| | | | |
| − | {{Cita|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.|Noam Chomsky}} | + | {{Cita|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.|[[Noam Chomsky]]}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|Que no siguen els llingüistes ni els polítics els que decidixquen que és lo que tenen que parlar els ciutadans, sino que, en tot cas, es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat.|[[Noam Chomsky]]}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|[[Noam Chomsky]]. '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}} |
| | | | |
| − | {{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]]. 2005, per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
| |
| − |
| |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |
| Llínea 37: |
Llínea 65: |
| | [[Categoria:Filòsofs]] | | [[Categoria:Filòsofs]] |
| | [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| | + | [[Categoria:Estatunidencs]] |
| | [[Categoria:Sigle XX]] | | [[Categoria:Sigle XX]] |
| | [[Categoria:Sigle XXI]] | | [[Categoria:Sigle XXI]] |