Canvis

'''George Ivan Morrison''', conegut artísticament com a '''Van Morrison''' ([[Belfast]], [[Irlanda del Nort]], [[Regne Unit]], [[31 d'agost]] de [[1945]]), és un músic, cantant i compositor britànic, considerat com un dels músics més influents de la seua generació.

'''George Ivan Morrison''', conegut artísticament com a '''Van Morrison''' ([[Belfast]], [[Irlanda del Nort]], [[Regne Unit]], [[31 d'agost]] de [[1945]]), és un músic, cantant i compositor britànic, considerat com un dels músics més influents de la seua generació.

La seua música es caracterisa per una fusió de numerosos gèneros musicals com el [[R&B]], el [[jazz]], el [[blus]] (''blues'', en anglés) i la música tradicional irlandesa, entre uns atres, aixina com per un ampli i canviant ranc vocal que li ha valgut el sobrenom de «The Belfast Lion» («El lleó de Belfast»). Al respecte, el periodiste [[Greil Marcus]] destacà que «cap home blanc canta com Van Morrison».

La seua música es caracterisa per una fusió de numerosos gèneros musicals com el [[R&B]], el [[jazz]], el [[blus]] (''blues'', en [[anglés]]) i la música tradicional irlandesa, entre uns atres, aixina com per un ampli i canviant ranc vocal que li ha valgut el sobrenom de «The Belfast Lion» («El lleó de Belfast»). Al respecte, el periodiste [[Greil Marcus]] destacà que «cap home blanc canta com Van Morrison».

Morrison començà la seua carrera musical a finals de la década de [[1950]] com a saxofoniste de The Monarchs abans de formar el grup [[Them]], en qui va gravar composicions pròpies com «Gloria», un tema popularisat en versions de The Shadows Of The Night, [[The Doors]] i [[Patti Smith]]. Els constants canvis en la formació del grup, ademés de successius problemes interns, varen dur a l'eixida de Morrison en [[1966]], que va mamprendre una emergent carrera en solitari en el seu debut ''Blowin' Your Mind!'' ([[1967]]). Un any despuix, firmà un contracte en Warner Bros. Records, en qui publicà treballs com ''Astral Weeks'' ([[1968]]) i ''Moondance'' ([[1970]]), destacats per la prensa musical com dos dels millors discs del [[sigle XX]].

Morrison començà la seua carrera musical a finals de la [[década de 1950]] com a saxofoniste de The Monarchs abans de formar el grup [[Them]], en qui va gravar composicions pròpies com «Gloria», un tema popularisat en versions de The Shadows Of The Night, [[The Doors]] i [[Patti Smith]]. Els constants canvis en la formació del grup, ademés de successius problemes interns, varen dur a l'eixida de Morrison en l'any [[1966]], que va mamprendre una emergent carrera en solitari en el seu debut ''Blowin' Your Mind!'' ([[1967]]). Un any despuix, firmà un contracte en Warner Bros. Records, en qui publicà treballs com ''Astral Weeks'' ([[1968]]) i ''Moondance'' ([[1970]]), destacats per la prensa musical com dos dels millors discs del [[sigle XX]].

Des de llavors, Morrison ha desenrollat una dilatada carrera musical que comprén quatre décades, més de trenta discs d'estudi i cançons representatives del seu catàlec musical com «Wild Night», «Jackie Wilson Said (I'm in Heaven When You Smile)» i «Domine», entre unes atres, estructurades entorn a les convencions del [[soul]] i el R&B. Una atra part del seu catàlec, representada per cançons com «Someone like You», «Have I Told You Lately» i «Days Like This», ademés d'àlbums com ''Veedon Fleece'' ([[1974]]) i ''Common One'' ([[1980]]), reflectixen una temàtica més espiritual i introspectiva, a través del monòlec interior, en l'influència musical del jazz i la tradició irlandesa. Abdós parts són denominades en el seu conjunt com celtic soul. Ademés del seu treball en solitari, ha colaborat en músics com [[Georgie Fame]], [[The Chieftains]], [[Lonnie Donegan]] i [[Chris Barber]], entre uns atres.

Des de llavors, Morrison ha desenrollat una dilatada carrera musical que comprén quatre décades, més de trenta discs d'estudi i cançons representatives del seu catàlec musical com «Wild Night», «Jackie Wilson Said (I'm in Heaven When You Smile)» i «Domine», entre unes atres, estructurades entorn a les convencions del [[soul]] i el R&B. Una atra part del seu catàlec, representada per cançons com «Someone like You», «Have I Told You Lately» i «Days Like This», ademés d'àlbums com ''Veedon Fleece'' ([[1974]]) i ''Common One'' ([[1980]]), reflectixen una temàtica més espiritual i introspectiva, a través del monòlec interior, en l'influència musical del jazz i la tradició irlandesa. Abdós parts són denominades en el seu conjunt com celtic soul. Ademés del seu treball en solitari, ha colaborat en músics com [[Georgie Fame]], [[The Chieftains]], [[Lonnie Donegan]] i [[Chris Barber]], entre uns atres.

El seu treball ha rebut gran reconeiximent de l'indústria musical, en sis [[premis Grammy]] i un premi Brit, aixina com per la seua inclusió en el Saló de la Fama del [[Roc and Roll]] en [[1993]], en el Saló de la Fama Musical d'Irlanda en [[1999]] i en el Saló de la Fama dels Compositors en [[2003]]. També ha rebut l'Orde de l'Imperi Britànic i l'Orde de les Arts i les Lletres, abdós en [[1996]], aixina com varis doctorats honoris causa per l'Universitat del Úlster ([[1992]]) i l'Universitat Queen’s de Belfast ([[2001]]). Ademés, ha influït a un elevat número de músics contemporàneus. Al respecte, la [[revista Rolling Stone]] va assegurar que «la seua influència entre els compositors de roc és inigualable a la de qualsevol un atre artiste excepte per la d'una atra llegenda, [[Bob Dylan]]. El resò de la seua ronca i emotiva veu poden escoltar-se en icons dels últims dies des de [[Bruce Springsteen]] a [[Elvis Costello]]».

El seu treball ha rebut gran reconeiximent de l'indústria musical, en sis [[premis Grammy]] i un premi Brit, aixina com per la seua inclusió en el Saló de la Fama del [[Roc and Roll]] en [[1993]], en el Saló de la Fama Musical d'Irlanda en l'any [[1999]] i en el Saló de la Fama dels Compositors en [[2003]]. També ha rebut l'Orde de l'Imperi Britànic i l'Orde de les Arts i les Lletres, abdós en [[1996]], aixina com varis doctorats honoris causa per l'Universitat del Úlster ([[1992]]) i l'Universitat Queen’s de Belfast ([[2001]]). Ademés, ha influït a un elevat número de músics contemporàneus. Al respecte, la [[revista Rolling Stone]] va assegurar que «la seua influència entre els compositors de roc és inigualable a la de qualsevol un atre artiste excepte per la d'una atra llegenda, [[Bob Dylan]]. El resò de la seua ronca i emotiva veu poden escoltar-se en icons dels últims dies des de [[Bruce Springsteen]] a [[Elvis Costello]]».

Van Morrison va contraure matrimoni en dos ocasions: en [[1967]] en Janet Planet, en qui tingué una filla, Shana Morrison, i en [[1995]] en l'actriu Michelle Rocca, en qui tingué dos fills.

Van Morrison va contraure matrimoni en dos ocasions: en l'any [[1967]] en Janet Planet, en qui tingué una filla, Shana Morrison, i en l'any [[1995]] en l'actriu Michelle Rocca, en qui tingué dos fills.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==