39 365
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − u+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{llengua|
|nom= Grec
|nomnatiu=ελληνικά el-liniká
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Grècia]]<br />[[Chipre]]<br />[[Unió Europea]]<br />Algunes parts d'[[Itàlia]]
|regió= [[Grècia]]<br />[[Chipre]]
|parlants= 12 a 15 millons natius
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees]]<br /> '''Grec'''
|nació= [[Grècia]], [[Chipre]]
|fontcolor=#7CFC00
|regulat=
|iso1= el
|iso2= gre (B) - ell (T)
|iso3=
|sil=varis
|mapa=
}}
La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el-linikí glóssa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'[[Albània]] i el sur d'[[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur d'[[Apúlia]] a on se parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] a on se parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].
Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].
Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].
A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.
L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].
La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües indoeuropees]]