Canvis

800 bytes afegits ,  09:07 29 set 2025
Llínea 27: Llínea 27:  
| notes a peu      =  
 
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''.
+
'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Mege de la Cort i Conseller de la Ciutat. Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]'', també coneguda com ''El Llibre de les Dònes''.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 39: Llínea 39:  
Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
 
Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
   −
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
+
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l'obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l'[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l'obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
   −
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
+
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l'escola de la Companyia.
    
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
 
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Llínea 47: Llínea 47:  
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].
 
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].
   −
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
+
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l'han catalogat com obra satirica.
   −
Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
+
Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s'han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
    
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
 
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
Llínea 56: Llínea 56:     
== L'Espill ==
 
== L'Espill ==
 +
[[Archiu:L'espill2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 +
{{AP|L'Espill}}
 
Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
 
Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
   Llínea 65: Llínea 67:     
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.
 
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''JAUME ROIG, poeta valenciano del siglo XV, contó en versos pareados de cinco sílabas su obra más famosa, 'Spill', titulada también 'Llibre de les dones'.''
 +
 +
'''La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla,... que es el cultivo de la lengua popular.'''
 +
 +
([[Julián San Valero]]: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).|'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 72: Llínea 82:     
== Referències ==
 
== Referències ==
* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])
+
* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l'Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l'Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])
 
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
 
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
 
* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]
 
* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]
Llínea 79: Llínea 89:  
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
 
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
+
* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L'esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
 
* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
 
* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
 
* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
 
* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
+
* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
    
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
32 545

edicions