| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges). | | Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges). |
| | | | |
| − | Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]” | + | Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l'obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l'[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l'obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]” |
| | | | |
| − | Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia. | + | Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l'escola de la Companyia. |
| | | | |
| | Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare. | | Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare. |
| Llínea 47: |
Llínea 47: |
| | Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]]. | | Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]]. |
| | | | |
| − | Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica. | + | Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l'han catalogat com obra satirica. |
| | | | |
| − | Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals. | + | Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s'han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals. |
| | | | |
| | '''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. | | '''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. |
| Llínea 57: |
Llínea 57: |
| | == L'Espill == | | == L'Espill == |
| | [[Archiu:L'espill2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | | [[Archiu:L'espill2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] |
| − | | + | {{AP|L'Espill}} |
| | Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit. | | Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit. |
| | | | |
| Llínea 67: |
Llínea 67: |
| | | | |
| | {{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis. | | {{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis. |
| | + | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|''JAUME ROIG, poeta valenciano del siglo XV, contó en versos pareados de cinco sílabas su obra más famosa, 'Spill', titulada también 'Llibre de les dones'.'' |
| | + | |
| | + | '''La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla,... que es el cultivo de la lengua popular.''' |
| | + | |
| | + | ([[Julián San Valero]]: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).|'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}} |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 74: |
Llínea 82: |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| − | * A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]]) | + | * A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l'Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l'Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]]) |
| | * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2 | | * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2 |
| | * [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig] | | * [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig] |
| Llínea 81: |
Llínea 89: |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019 | | * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019 |
| − | * Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124. | + | * Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L'esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124. |
| | * Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. | | * Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. |
| | * Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36. | | * Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36. |
| − | * Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004. | + | * Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004. |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |