Canvis

5 bytes afegits ,  2 octubre
sense resum d'edició
Llínea 20: Llínea 20:  
En l'[[Edat Mija]] se solia amprar l'expressió ''ars chimica'' per aludir a l'alquímia.
 
En l'[[Edat Mija]] se solia amprar l'expressió ''ars chimica'' per aludir a l'alquímia.
   −
==Investigació de la naturalea ==
+
== Investigació de la naturalea ==
 
[[Archiu:Alchemical_Laboratory_-_Project_Gutenberg_eText_14218.jpg|esquerra|thumb|Laboratori d''''alquímia'''.]]
 
[[Archiu:Alchemical_Laboratory_-_Project_Gutenberg_eText_14218.jpg|esquerra|thumb|Laboratori d''''alquímia'''.]]
 
La percepció popular i dels últims sigles sobre els alquimistes, és que eren charradors que intentaven convertir [[plom]] en or, i que ampraven la major part del seu temps elaborant remeis miraculosos, verins i pocions [[màgia|màgiques]].
 
La percepció popular i dels últims sigles sobre els alquimistes, és que eren charradors que intentaven convertir [[plom]] en or, i que ampraven la major part del seu temps elaborant remeis miraculosos, verins i pocions [[màgia|màgiques]].
Llínea 38: Llínea 38:  
i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'atres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seua naturalea) en estes. De manera que se conseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Estes no són els únics usos d'esta ciència, encara que sí que són els més coneguts i millor documentats. Des de l'[[Edat Mija|edat mija]], els alquimistes europeus varen invertir molt d'esforç i diners en la investigació de la [[pedra filosofal]].
 
i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'atres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seua naturalea) en estes. De manera que se conseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Estes no són els únics usos d'esta ciència, encara que sí que són els més coneguts i millor documentats. Des de l'[[Edat Mija|edat mija]], els alquimistes europeus varen invertir molt d'esforç i diners en la investigació de la [[pedra filosofal]].
   −
==Disciplina espiritual i filosòfica ==
+
== Disciplina espiritual i filosòfica ==
 
Els alquimistes sostenien que la [[pedra filosofal]] amplificava místicament el coneiximent d'alquímia de qui la usava tant com fos possible. Molts aprenents i falsos alquimistes, tenguts per autèntics alquimistes, varen gojar de prestigi i soport durant sigles, encara que no per la seua investigació d'estes metes ni per l'especulació mística i filosòfica que es desprenia de la seua lliteratura, sino per les seues contribucions mundanes a les indústries artesanals de l'época: l'obtenció de [[pólvora]], l'anàlisis i refinament de minerals, la metalúrgia, la producció de tinta, tints, pintures i cosmètics, l'adobat del cuiro, la fabricació de ceràmica i cristal, la preparació d'extractes i licors, etcétera. La preparació del ''[[aqua vitae]]'', el «aigua de vida», era un experiment bastant popular entre els alquimistes europeus.
 
Els alquimistes sostenien que la [[pedra filosofal]] amplificava místicament el coneiximent d'alquímia de qui la usava tant com fos possible. Molts aprenents i falsos alquimistes, tenguts per autèntics alquimistes, varen gojar de prestigi i soport durant sigles, encara que no per la seua investigació d'estes metes ni per l'especulació mística i filosòfica que es desprenia de la seua lliteratura, sino per les seues contribucions mundanes a les indústries artesanals de l'época: l'obtenció de [[pólvora]], l'anàlisis i refinament de minerals, la metalúrgia, la producció de tinta, tints, pintures i cosmètics, l'adobat del cuiro, la fabricació de ceràmica i cristal, la preparació d'extractes i licors, etcétera. La preparació del ''[[aqua vitae]]'', el «aigua de vida», era un experiment bastant popular entre els alquimistes europeus.
   Llínea 45: Llínea 45:  
A partir de l'[[Edat Mija]] alguns alquimistes varen escomençar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per a poder descobrir el seu autèntic significat.
 
A partir de l'[[Edat Mija]] alguns alquimistes varen escomençar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per a poder descobrir el seu autèntic significat.
   −
==Alquímia i astrologia ==
+
== Alquímia i astrologia ==
 
{{AP|Interacció astrologia-alquímia}}
 
{{AP|Interacció astrologia-alquímia}}
 
L'alquímia en [[Occident]] i atres llocs a on va ser àmpliament practicada estava íntimament relacionada i entrellaçada en l'[[astrologia occidental]]. En molts sentits varen ser desenrollades per complementar-se una a l'atra en la investigació del [[ocultisme|coneiximent ocult]]. Tradicionalment, cada u dels set [[cossos celests]] del [[sistema solar]] que coneixien els antics estava associat, eixercia el domini sobre, i ''governava'' un determinat [[metal]]. En l'[[hermetisme]] està relacionada tant en l'astrologia com en la [[teúrgia]].
 
L'alquímia en [[Occident]] i atres llocs a on va ser àmpliament practicada estava íntimament relacionada i entrellaçada en l'[[astrologia occidental]]. En molts sentits varen ser desenrollades per complementar-se una a l'atra en la investigació del [[ocultisme|coneiximent ocult]]. Tradicionalment, cada u dels set [[cossos celests]] del [[sistema solar]] que coneixien els antics estava associat, eixercia el domini sobre, i ''governava'' un determinat [[metal]]. En l'[[hermetisme]] està relacionada tant en l'astrologia com en la [[teúrgia]].
Llínea 268: Llínea 268:  
* ''Tractat del Secret de l'Art Filosòfic: L'Arqueta del Chicotet Llaurador''.
 
* ''Tractat del Secret de l'Art Filosòfic: L'Arqueta del Chicotet Llaurador''.
 
* Valentín Andreae, ''Les Noces Químiques de Christian Rosenkreutz''.
 
* Valentín Andreae, ''Les Noces Químiques de Christian Rosenkreutz''.
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Referències|3}}
 
{{Referències|3}}
69 047

edicions