3552
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Romanç]]<br />
[[Romanç]]<br />
Occidental<br />
Occidental<br />
[[Galo-ibèric]]
[[Galo-ibèric]]<br />
[[Galo-romanç]]
[[Galo-romanç]]<br />
[[Occitano-romànic]]
[[Occitano-romànic]]<br />
'''Occità'''
'''Occità'''
|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]
|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]
|iso3= oci
|iso3= oci
|sil=
|sil=
|mapa=[[Image:occita.jpg|300px|center]]
|mapa=[[File:Idioma occitano.png|300px|center]]
}}
}}
Les '''Llengües d'Oc''' ''(occitan, lenga d'òc pronunciat: uksi'ta, 'lengɔ dɔk)'' son les llengües romàniques pròpies de la zona Sur de [[França]]. El domini llingüístic actual de les Llengües d'Oc s'estén per quatre estats:
Les '''Llengües d'Oc''' ''(occitan, lenga d'òc pronunciat: uksi'ta, 'lengɔ dɔk)'' son les llengües romàniques pròpies de la zona Sur de [[França]]. El domini llingüístic actual de les Llengües d'Oc s'estén per quatre estats:
== Introducció i definició ==
== Introducció i definició ==
De forma genèrica, es denomina ''occità'' al conjunt de llengües [[romàniques]] que es parlen en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés, la falta d'un estàndart suficientment escampat i l'evolució i diferenciació natural que patix tota llengua del mon han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero manco forta que en francés o en italià. Aixina una part de filòlecs especialistes de l''''occità''' no dubten de la unitat d'esta llengua, mentres que una atra part no prenen a l'occità com a una única llengua sino com a un conjunt de llengües molt paregudes pero diferenciades. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{citació necessària}} en el conjunt de llengües occitanes, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}
De forma genèrica, es denomina ''occità'' al conjunt de llengües [[romàniques]] que es parlen en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés, la falta d'un estàndart suficientment escampat i l'evolució i diferenciació natural que patix tota llengua del món han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero manco forta que en francés o en italià. Aixina una part de filòlecs especialistes de l''''occità''' no dubten de la unitat d'esta llengua, mentres que una atra part no prenen a l'occità com a una única llengua sino com a un conjunt de llengües molt paregudes pero diferenciades. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{citació necessària}} en el conjunt de llengües occitanes, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}
Existix una part de llingüistes que creuen que l''''occità''', junt al [[català]] i la [[llengua valenciana]], formen part del "diasistema occitano-romànic".
Existix una part de llingüistes que creuen que l''''occità''', junt al [[català]] i la [[llengua valenciana]], formen part del "diasistema occitano-romànic".
== Extensió ==
== Extensió ==
L''''occità''' no a soles es parla en els antics territoris de l'Occitània i terres veïnes, sino també a atres llocs a on varen emigrar occitans, a causa de les persecucions religioses (veeu l'artícul sobre el [[catarisme]]) o per atres motius. A continuació es detalla una llista de les zones a on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
L''''occità''' no a soles es parla en els antics territoris de l'Occitània i terres veïnes, sino també en atres llocs a on varen emigrar occitans, a causa de les persecucions religioses (veeu l'artícul sobre el [[catarisme]]) o per atres motius. A continuació es detalla una llista de les zones a on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
* [[Aquitània]]: exceptuant la part [[vasc|vascofona]] i una chicoteta àrea al nort del departament de la [[Gironda]]. Convé fer notar que des de l'edat mija les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, pero en els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment vasc, passà a predominar el [[vasc]].
* [[Aquitània]]: exceptuant la part [[vasc|vascofona]] i una chicoteta àrea al nort del departament de la [[Gironda]]. Convé fer notar que des de l'edat mija les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, pero en els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment vasc, passà a predominar el [[vasc]].
* [[Migdia-Pirineus]].
* [[Migdia-Pirineus]].
{| {{taulabonica}}
{| {{taulabonica}}
|----- bgcolor="#eeeeee"
|----- bgcolor="#eeeeee"
||''[[Llatí]] ''|| ''[[Francés]] '' || ''[[Italià]] ''|| ''[[Castellà]] ''|| ''[[Occità]] ''|| ''[[Català]] ''|| ''[[Valencià]] ''|| ''[[Portugués]] ''|| ''[[Rumanés]] ''|| ''[[Sart]] ''|| ''[[Cors]] '' || ''[[Francoprovençal]] ''
||''[[Llatí]] ''|| ''[[Francés]] '' || ''[[Italià]] ''|| ''[[Castellà]] ''|| ''[[Occità]] ''|| ''[[Català]] ''|| ''[[Valencià]] ''|| ''[[Portugués]] ''|| ''[[Rumà]] ''|| ''[[Sart]] ''|| ''[[Cors]] '' || ''[[Francoprovençal]] ''
|-----
|-----
||'''clave'''
||'''clave'''
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El gascó es diferencia de el restant de l''''occità''' per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
El gascó es diferencia del restant de l''''occità''' per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
*[[Nort-occità]]
*[[Nort-occità]]
L''''occità''' és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentres les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria llingüística romànica'', esta zona central ha anat rebent manco influències, i aixina ha naixcut l'occità. Una atra hipòtesis sobre el naiximent de l''''occità''' pot ser que fon una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa en Europa) com són:
L''''occità''' és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentres les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria llingüística romànica'', esta zona central ha anat rebent manco influències, i aixina ha naixcut l'occità. Una atra hipòtesis sobre el naiximent de l''''occità''' pot ser que fon una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa en Europa) com són:
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità està bloquejat per totes bandes per barreres naturals: el [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massíç Central]] i els [[Alps]].
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità està bloquejat per totes bandes per barreres naturals: el [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massíç Central]] i els [[Alps]].
* Abundància de zones poc tendents a l'agricultura, la qual cosa va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguetat.
* Abundància de zones poc tendents a l'agricultura, lo que va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguetat.
* L'immovilitat dels pobles prehistòrics de la zona, la qual cosa generà un substrat prou homogéneu.
* L'immovilitat dels pobles prehistòrics de la zona, lo que generà un substrat prou homogéneu.
* Una menor [[celta|celtisació]] que les regions veïnes.
* Una menor [[celta|celtisació]] que les regions veïnes.
* Una antiga i llarga [[romanisació (història)|romanisació]].
* Una antiga i llarga [[romanisació (història)|romanisació]].
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
* El moviment dels sabis
* El moviment dels sabis
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.
:Despuix de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.
* El moviment obrer
* El moviment obrer
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
* El moviment burgués i esteta
* El moviment burgués i esteta
:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit de investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit d'investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
* El moviment utilitari
* El moviment utilitari
:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.
:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.
==== Época contemporànea ====
==== Época contemporànea ====
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en [[francés]]. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en [[francés]]. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, inclús en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
Els canvis socials de l'escomençament de sigle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l''''occità''' era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en [[francés]] als seus fills.
Els canvis socials de l'escomençament de sigle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l''''occità''' era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en [[francés]] als seus fills.
* 6.000.000 (50%) no el parlen mai.
* 6.000.000 (50%) no el parlen mai.
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, encara que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].
==Vore també==
== Vore també ==
*[[Vall d'Aran]]
* [[Vall d'Aran]]
*[[Aranés]]
* [[Aranés]]
*[[Provençal]]
* [[Provençal]]
*[[Panoccitanisme]]
* [[Panoccitanisme]]
==Referències==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
==Enllaços relacionats==
== Enllaços externs ==
*[http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm “Occitanismo y Catalanismo:elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano” per [[Philippe Blanchet]]]
{{Commonscat|Occitan language}}
*[http://www.oc-valencia.org/ Oc-Valéncia]
* [http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm “Occitanismo y Catalanismo:elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano” per [[Philippe Blanchet]]]
* [https://www.oc-valencia.org/ Òc-Valéncia] Associació occitanòfila valenciana.
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües de França}}
[[Categoria:Occità]]
[[Categoria:Occità]]