Canvis

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Occidental<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Occidental<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-ibèric]]

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-ibèric]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-romanç]]

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-romanç]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Occitano-romànic]]

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Occitano-romànic]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Occità'''

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Occità'''

|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]

|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]

{| {{taulabonica}}

{| {{taulabonica}}

|----- bgcolor="#eeeeee"

|----- bgcolor="#eeeeee"

||''[[Llatí]] ''|| ''[[Francés]] '' || ''[[Italià]] ''|| ''[[Castellà]] ''|| ''[[Occità]] ''|| ''[[Català]] ''|| ''[[Valencià]] ''|| ''[[Portugués]] ''|| ''[[Rumanés]] ''|| ''[[Sart]] ''|| ''[[Cors]] '' || ''[[Francoprovençal]] ''

||''[[Llatí]] ''|| ''[[Francés]] '' || ''[[Italià]] ''|| ''[[Castellà]] ''|| ''[[Occità]] ''|| ''[[Català]] ''|| ''[[Valencià]] ''|| ''[[Portugués]] ''|| ''[[Rumà]] ''|| ''[[Sart]] ''|| ''[[Cors]] '' || ''[[Francoprovençal]] ''

|-----  

|-----  

||'''clave'''  

||'''clave'''  

:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.

:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.

* El moviment burgués i esteta

* El moviment burgués i esteta

:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit de investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.

:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit d'investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.

* El moviment utilitari

* El moviment utilitari

:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.

:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.

* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].

* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].

==Vore també==

== Vore també ==

*[[Vall d'Aran]]

* [[Vall d'Aran]]

*[[Aranés]]

* [[Aranés]]

*[[Provençal]]

* [[Provençal]]

*[[Panoccitanisme]]

* [[Panoccitanisme]]

 

==Referències==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

==Enllaços relacionats==

== Enllaços externs ==

*[http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm “Occitanismo y Catalanismo:elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano” per [[Philippe Blanchet]]]

*[http://www.oc-valencia.org/ Oc-Valéncia]

* [http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm “Occitanismo y Catalanismo:elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano” per [[Philippe Blanchet]]]

* [https://www.oc-valencia.org/ Òc-Valéncia] Associació occitanòfila valenciana.

{{Llengües romàniques}}

{{Llengües romàniques}}

[[Categoria:Occità]]

[[Categoria:Occità]]