| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Joan Esteve''' ([[sigle XV]]). Notari i escritor valencià. També fon curial en l'escrivania real de [[Nàpols]]. | + | '''Joan Esteve''' ([[sigle XV]]). Notari i escritor valencià. També fon [[curial]] en l'escrivania real de [[Nàpols]]. |
| | + | |
| | + | == Biografia == |
| | | | |
| | Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]]. | | Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]]. |
| | | | |
| − | El ''Liber Elegantiarum'', constituix u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del sigle XV en les terres valencianes. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una técnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes. | + | El ''Liber Elegantiarum'', constituïx u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del [[sigle XV]] en les [[Regne de Valéncia|terres valencianes]]. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes. |
| | | | |
| − | El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'[[Itàlia]], confirma el paper d'eix cultural que el [[Regne de Valéncia]] tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el [[sigle d'Or de les lletres valencianes]]. | + | El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'[[Itàlia]], confirma el paper d'eix cultural que el [[Regne de Valéncia]] tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el [[Sigle d'Or valencià|sigle d'Or de les lletres valencianes]]. |
| | | | |
| | En el ''Liber Elegantiarum'', al principi del seu colofó, se pot llegir textualment: | | En el ''Liber Elegantiarum'', al principi del seu colofó, se pot llegir textualment: |
| Llínea 13: |
Llínea 15: |
| | El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià. | | El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià. |
| | | | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|''La Real Academia de la Lengua (RAE), en 1959, dice: 'Del valenciano, por ejemplo, se decía dialecto de los valencianos. Ahora se le reconoce la categoría de lengua, y se añade, que es hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia'.'' |
| | + | |
| | + | ''¿Por qué la RAE ha cambiado su opinión durante el tiempo?'' |
| | + | |
| | + | ''Antes que el diccionario de Nebrija, el valenciano [[Joan Esteve]] (notario valenciano del siglo XV), editó el '[[Liber Elegantiarum]]' en la ciudad de Venecia el año 1489 (la dedicatoria es del año 1472), diccionario del latín a Lengua Valenciana, primer diccionario en una lengua romance peninsular. |
| | + | En el colofón del libro, dice lo siguiente:'' |
| | + | |
| | + | 'Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valenciana lingua...'}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari. |
| | + | |
| | + | El llibre fon impres en Venecia l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472). |
| | + | |
| | + | El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...] |
| | + | |
| | + | Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.|'Ensenyar al qui no sap', per [[Joan Costa i Català|Joan Costa]] (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}} |
| | | | |
| | + | == Vore també == |
| | + | |
| | + | * [[Liber Elegantiarum]] |
| | + | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | | | |
| | * [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua] | | * [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua] |
| | | | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | |
| | + | * [https://gomezbayarri.wordpress.com/2020/07/28/primers-lexicografs-de-la-llengua-valenciana/ Primers lexicografs de la Llengua Valenciana - José Vte. Gómez Bayarri]] |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| | + | [[Categoria:Escritors]] |
| | [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| | [[Categoria:Escritors en valencià]] | | [[Categoria:Escritors en valencià]] |
| | + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] |