Canvis

- Com a diputat, el seu pare fon un dels impulsors de la Llei d'Educació de 1902.

- Com a diputat, el seu pare fon un dels impulsors de la Llei d'Educació de 1902.

- La seua prima paterna [[Emily Hobhouse]] (1860–1926) fon coneguda per cridar l'atenció sobre els camps de concentració britànics en Suràfrica durant la [[Segona Guerra Bóer]]. Les seues idees varen influir profundament en Stephen.

- La seua prima paterna [[Emily Hobhouse]] (1860–1926) fon coneguda per cridar l'atenció sobre els camps de concentració britànics en Suràfrica durant la [[Segona Guerra Bóer]]. Les seues idees varen influir profundament en Stephen.<ref>Zedner, p. 248</ref>

- El seu cosí patern [[Leonard Trelawny Hobhouse]] (1864–1929) fon sociòlec i un dels fundadors del [[lliberalisme social]].

- El seu cosí patern [[Leonard Trelawny Hobhouse]] (1864–1929) fon sociòlec i un dels fundadors del [[lliberalisme social]].

== Educación i anys de formació ==

== Educación i anys de formació ==

Stephen Hobhouse fon criat com a membre de l'[[Iglésia d'Anglaterra]]. Estudià en [[Eton College|Eton]], a on obtingué premis tant en l'àmbit acadèmic com a deportiu, i en el Balliol College d'Oxford. Despuix de graduar-se, va assistir a reunions quàqueres en Hampstead i en 1909 es convertí oficialment en membre de la [[Quaquers|Societat dels Amics]].

Stephen Hobhouse fon criat com a membre de l'[[Iglésia d'Anglaterra]].<ref>Brock, p. 14</ref> Estudià en [[Eton College|Eton]], a on obtingué premis tant en l'àmbit acadèmic com a deportiu, i en el Balliol College d'Oxford.<ref>Hochschild, pp. 220–222</ref> Despuix de graduar-se, va assistir a reunions quàqueres en Hampstead i en 1909 es convertí oficialment en membre de la [[Quaquers|Societat dels Amics]].

La [[Segona Guerra Bóer]] esclatà quan tenia 18 anys. En un principi recolzà la guerra, pero les seues opinions pronte foren qüestionades per la seua prima Emily. “Aixina, sense dubte, fon com la meua ment es va preparar per al despertar”. Lo que ell va considerar com un despertar sorgí de la llectura en 1902 d'un fullet de [[Lev Tolstoi|Lev Tolstói]]. Este escrit tingué una profunda influència en ell I a partir d'eixe moment es convertí en un fervent [[Pacifisme|pacifiste]].

La [[Segona Guerra Bóer]] esclatà quan tenia 18 anys. En un principi recolzà la guerra, pero les seues opinions pronte foren qüestionades per la seua prima Emily. “Aixina, sense dubte, fon com la meua ment es va preparar per al despertar”. Lo que ell va considerar com un despertar sorgí de la llectura en 1902 d'un fullet de [[Lev Tolstoi|Lev Tolstói]]. Este escrit tingué una profunda influència en ell I a partir d'eixe moment es convertí en un fervent [[Pacifisme|pacifiste]].

Ella sostenia que els “absolutistes” com Stephen devien rebre un perdó real o ser lliberats per a reincorporar-se a la vida civil. Margaret va elaborar un panflet titulat ''I Appeal unto Caesar: the case of the conscientious objectors'', en una introducció del clasiciste i figura pública [[Gilbert Murray]], en la que es donava a conéixer la difícil situació dels objectors de consciència. El fullet va vendre més de 18.000 eixemplars. (Investigacions recents de Jo Vellacott han revelat que el verdader autor de l'alegat fon [[Bertrand Russell]]). Esta activa campanya pública contà en el recolzament discret de l'influent [[Alfred Milner]], amic de la família. El cas de Stephen Hobhouse fon plantejat per primera volta en el Parlament el 9 de juliol de 1917. La campanya tingué èxit i en decembre de 1917 Stephen, junt en uns 300 objectors de consciència més, va ser lliberat de presó per motius de salut.

Ella sostenia que els “absolutistes” com Stephen devien rebre un perdó real o ser lliberats per a reincorporar-se a la vida civil. Margaret va elaborar un panflet titulat ''I Appeal unto Caesar: the case of the conscientious objectors'', en una introducció del clasiciste i figura pública [[Gilbert Murray]], en la que es donava a conéixer la difícil situació dels objectors de consciència. El fullet va vendre més de 18.000 eixemplars. (Investigacions recents de Jo Vellacott han revelat que el verdader autor de l'alegat fon [[Bertrand Russell]]). Esta activa campanya pública contà en el recolzament discret de l'influent [[Alfred Milner]], amic de la família. El cas de Stephen Hobhouse fon plantejat per primera volta en el Parlament el 9 de juliol de 1917. La campanya tingué èxit i en decembre de 1917 Stephen, junt en uns 300 objectors de consciència més, va ser lliberat de presó per motius de salut.

En presó, *�Hobhouse conegué a  Fenner Brockway, un “socialiste *fogoso” i companyer activiste contra la guerra. Despuix del conflicte, abdós varen escriure *English *Prisons *Today, patrocinat pel Comité d'Investigació del Sistema Penitenciari. Este llibre, publicat en 1922, va ser una crítica al sistema penitenciari anglés i va donar inici a una ona de reformes carcelàries que continua fins a hui.

En presó, Hobhouse conegué a  [[Fenner Brockway]], un “socialiste efusiu” i companyer activiste contra la guerra. Despuix del conflicte, abdós varen escriure ''English Prisons Today'', patrocinat pel Comité d'Investigació del Sistema Penitenciari. Este llibre, publicat en 1922, fon una crítica al sistema penitenciari anglés i donà inici a una ona de reformes carcelàries que continua fins a hui.