Canvis

672 bytes afegits ,  15 octubre
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - † [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]) fon un escritor i filòsof [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]].
+
'''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - † [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]), fon un escritor, filòsof i polític [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Fon, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]].
    
{{Cita|La llibertat no és un estat sino un procés; només el que sap és lliure, i més lliure el que més sap. Només la cultura dona llibertat. No proclameu la llibertat de volar, sino doneu ales; no la de pensar, sino doneu pensaments. La llibertat que cal donar al poble és la cultura.|Miguel de Unamuno}}
 
{{Cita|La llibertat no és un estat sino un procés; només el que sap és lliure, i més lliure el que més sap. Només la cultura dona llibertat. No proclameu la llibertat de volar, sino doneu ales; no la de pensar, sino doneu pensaments. La llibertat que cal donar al poble és la cultura.|Miguel de Unamuno}}
Llínea 84: Llínea 84:  
== Obra ==
 
== Obra ==
   −
Unamuno nos deixà joyes com:
+
Unamuno nos deixà joyes, com:
    
* ''Niebla'' (1914)
 
* ''Niebla'' (1914)
Llínea 93: Llínea 93:  
* ''La agonía del cristianismo'' (1864-1936)
 
* ''La agonía del cristianismo'' (1864-1936)
   −
I obres teatrals com:
+
I obres teatrals, com:
    
* ''La esfinge'' (1898)
 
* ''La esfinge'' (1898)
Llínea 99: Llínea 99:  
* ''Fedra'' (1910)
 
* ''Fedra'' (1910)
 
* ''Soledad'' (1921)
 
* ''Soledad'' (1921)
 +
 +
També obres de tema llingüistic, com:
 +
 +
* ''La frontera lingüística'' (1919)
    
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|En l'any [[1919]] en l'Universitat de Salamanca en el seu rector al front [[Miguel de Unamuno|D. Miguel de Unamuno]], escritor i filòsof espanyol, declara que no existix cap unitat entre valencià i català, i es publica ''La frontera lingüística'' a on el seu autor aborda el problema de la llengua valenciana amenaçada per l'imperialisme català.}}
    
{{Cita|''¿[[Pompeu Fabra]]? Un mal aprendiz de filólogo que ha creado una lengua bombarda plagada de arcaísmos, galicismos y barbarismos.''|Miguel de Unamuno}}
 
{{Cita|''¿[[Pompeu Fabra]]? Un mal aprendiz de filólogo que ha creado una lengua bombarda plagada de arcaísmos, galicismos y barbarismos.''|Miguel de Unamuno}}
   −
{{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|''Andanzas y visiones españolas'', per Miguel de Unamuno, febrer 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}}
+
{{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron [[Buenaventura Carlos Aribau|Aribau]] y [[Joaquim Rubió i Ors|Rubio y Orts]], no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de [[Vicente Wenceslao Querol|Querol]], no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando [[Francesc Cambó|Cambó]], el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|''Andanzas y visiones españolas'', per Miguel de Unamuno, febrer 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}}
    
{{Cita|''Cuando [[Francesc Cambó|Cambó]] "leader catalanista", fué a Valencia a una sociedad popular y se puso hablar en ella en catalán, le silbaron, sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán, y los valencianos de hoy, del pueblo, no entienden mejor el catalán que el castellano o español''|''Andanzas y visiones españolas'', Miguel de Unamuno, febrer de 1922}}
 
{{Cita|''Cuando [[Francesc Cambó|Cambó]] "leader catalanista", fué a Valencia a una sociedad popular y se puso hablar en ella en catalán, le silbaron, sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán, y los valencianos de hoy, del pueblo, no entienden mejor el catalán que el castellano o español''|''Andanzas y visiones españolas'', Miguel de Unamuno, febrer de 1922}}
Llínea 144: Llínea 150:  
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 +
[[Categoria:Generació del 98]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
31 971

edicions