Diferència entre les revisions de "La Correspondencia de Valencia"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignacio Villalonga]] | * [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignacio Villalonga]] | ||
* [[Joaquim Reig i Rodríguez]] | * [[Joaquim Reig i Rodríguez]] | ||
| − | * [[Lluís | + | * [[Lluís Cebrián Ibor]] |
* [[Vicent Tomàs i Martí]] | * [[Vicent Tomàs i Martí]] | ||
* [[Eduart Martínez-Sabater i Seguí|Eduardo Martínez Sabater]] | * [[Eduart Martínez-Sabater i Seguí|Eduardo Martínez Sabater]] | ||
Revisió de 18:39 15 oct 2025
La Correspondencia de Valencia fon un periòdic espanyol editat en la ciutat de Valéncia entre els anys 1882 i 1939.
Història
La publicació, de caràcter vespertí, fon fundada en la ciutat de Valéncia en l'any 1882 per Manuel María de Santana, qui era responsable també de l'edició de La Correspondencia de España de Madrit, si be poc despuix de la seua creació fon venut a Francisco Peris Mencheta. La seua orientació política era conservadora, i les principals aportacions provenien de la Agencia Mencheta de Notícies, que també treballava per al Noticiero Universal de Barcelona.
Des de 1877 fins a la seua fundació com a diari independent en 1882, La Correspondencia de Valencia fon el suplement de quarta pàgina de notícies locals de La Correspondencia de España en Valéncia imprés per Joan Guix i dirigit per Francisco Peris Mencheta, casat en Dolors Guix, filla de l'impressor, des de giner de 1877.
Columnistes
En maig de 1918 es va convertir en l'orgue oficial del partit polític Unió Valencianista Regional, servint de plataforma en les campanyes del mateix en favor de l'estatut d'autonomia valencià, polemisant en el diari El Pueblo, orgue del Partit d'Unió Republicana Autonomista. Els principals columnistes foren, entre atres:
- Salvador Ferrandis i Luna
- Ignacio Villalonga
- Joaquim Reig i Rodríguez
- Lluís Cebrián Ibor
- Vicent Tomàs i Martí
- Eduardo Martínez Sabater
- Adolf Pizcueta i Alfonso
- Maximilià Thous i Orts
Declaració Valencianista
El 14 de novembre de 1918, publicà en primera pàgina i en lloc preferent la Declaració Valencianista. Precedia a la Declaració un artícul a tres columnes titulat «Valencianisme», seguit de les huit bases del decàlec valencianiste, que eren comentades, una a una, per diferents membres de les organisacions firmants en huit artículs apareguts entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918.
Dictadura de Primo de Rivera
En l'any 1923 els seus principals redactors, Ferrandis Luna i Martínez-Sabater, varen donar el seu respal a la Dictadura de Primo de Rivera, lo que provocà l'escissió dels elements contraris (Tomàs i Martí o Pizcueta), aixina com la pèrdua de difusió popular.
II República espanyola i Guerra Civil
En l'any 1930, la direcció del periòdic va recolzar la proclamació de la Segona República Espanyola. En iniciar-se la guerra civil espanyola en 1936 el periòdic fon posat baix control de la UGT. En prendre les tropes franquistes la ciutat de Valéncia en març de 1939 va deixar de ser publicat.