| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | '''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]] | | '''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]] |
| | | | |
| − | Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser l'últim [[Llista de reis de la taifa de Valéncia|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]]. | + | Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser l'últim [[Llista de reis de la taifa de Valéncia|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Zeit Abu Zeit|Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]]. |
| | | | |
| − | Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] per a que l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] va fer que Ibn Hud es retirara. | + | Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a Abū Zayd per a que l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] feu que Ibn Hud se retirara. |
| | | | |
| | ==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd== | | ==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd== |
| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | | |
| | En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren anar-se'n podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart. | | En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren anar-se'n podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart. |
| − | | + | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| − | *[[Monarques de Valéncia]] | + | * [[Monarques de Valéncia]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14 |
| | + | * Veas Arteseros, Francisco de Asís (2009). Alfonso X y Murcia: el rey y su reino. CAM, Ayuntamiento de Murcia y Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. p. pags. 18-19. ISBN 978-84-7564-540-7 |
| | | | |
| − | == Referències == | + | == Bibliografia == |
| − | {{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}
| + | * Coscollá, Vicente (2004). La Valencia musulmana. Carena Editors. ISBN 8487398758 |
| | + | * Guichard, Pierre (2001). Al-Andalus frente a la conquista cristiana : los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII). Universitat de Valéncia. ISBN 8487398758 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |