Canvis

[[File:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|right|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]]

[[Archiu:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|right|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]]

L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

== Història ==

== Història ==

=== El naiximent de l'agricultura ===

=== El naiximent de l'agricultura ===

[[Image:llauradoregipte.jpg|thumb|right|Llaurador llaurant. Pintura en la tumba de Sennedyem, 1200 a. C. [[Egipte]].]]

[[Archiu:Tomb of Nakht (2).jpg|thumb|right|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]]

El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

[[Image:llauradorsedatmija.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, [[818]] d. C., Salzburgo.]]

[[Archiu:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg|thumb|right|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]]

A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

Les principals innovacions en l'agricultura migeval foren:

Les principals innovacions en l'agricultura migeval foren:

Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] pel cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'indústria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval.

Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] pel cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'indústria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval.

Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al llaurador com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].

Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als llauradors com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al llaurador com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. A pesar d'això, estem en presència d'un creiximent sostengut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostengut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. A pesar d'això, estem en presència d'un creiximent sostengut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostengut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

=== Actualitat ===

=== Actualitat ===

[[Image:Agriculturaactual.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna.</center>]]

[[Archiu:Agricultural machinery.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna</center>]]

[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils.

[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils.

== Tipos d'agricultura ==

== Tipos d'agricultura ==

Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:

Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:

Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

*Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat minima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu.

*Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat mínima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu.

*Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.

*Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.

== Maquinària agrícola ==

== Maquinària agrícola ==

[[Image:Tractor Lamborghini.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]]

[[Archiu:Tractor Lamborghini 2008.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]]

Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

== Polítiques agràries ==

== Polítiques agràries ==

[[Image:Un hombre trabajando en Barquisimeto Venezuela.jpg|thumb|right|Un home treballant en Barquisiment, Veneçola.]]

[[Archiu:Agricultores chirgüeños.jpg|thumb|right|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]]

La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles.

Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles.

Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis pel seu us.

Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis pel seu us.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{traduït de|es|Agricultura}}

{{traduït de|es|Agricultura}}

[[Categoria:Agricultura]]

[[Categoria:Agricultura]]