Diferència entre les revisions de "Eutropi de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
'''Eutropi de València''' fon un [[sant]], [[bisbe]] de [[València]] cap al fi del [[segle VI]]. Havia segut discípuls de [[Sant Donat]] i arribà a ser [[abat]] del [[Monasteri Servità]], [[cenobi (religió)|cenobi]] fundat per aquell sant prop de València. El [[589]] va organisar, junt en [[Leandre de Sevilla|Sant Leandre]], el [[Tercer Concili de Toledo]], en que [[Recaredo I]] va abjurar definitivament de l'[[arrianisme]] i adoptà l'[[Catolicisme|ortodòxia catòlica]]. Després d'este [[concili]] va ser nomenat [[bisbe de Valéncia]]. No es coneix la data de la seua [[mort]] pero se sap que no podia seguir sent bisbe el [[610]].
+
'''Eutropi de Valéncia''' fon un [[sant]], [[bisbe]] de [[Valéncia]] cap al fi del [[segle VI]]. Havia segut discípuls de [[Sant Donat]] i arribà a ser [[abat]] del [[Monasteri Servità]], [[cenobi (religió)|cenobi]] fundat per aquell sant prop de Valéncia. El [[589]] va organisar, junt en [[Leandre de Sevilla|Sant Leandre]], el [[Tercer Concili de Toledo]], en que [[Recaredo I]] va abjurar definitivament de l'[[arrianisme]] i adoptà l'[[Catolicisme|ortodòxia catòlica]]. Després d'este [[concili]] va ser nomenat [[bisbe de Valéncia]]. No es coneix la data de la seua [[mort]] pero se sap que no podia seguir sent bisbe el [[610]].
  
 
Va ser autor de, almenys, un parell d'escrits:
 
Va ser autor de, almenys, un parell d'escrits:

Revisió de 15:42 5 oct 2010

Eutropi de Valéncia fon un sant, bisbe de Valéncia cap al fi del segle VI. Havia segut discípuls de Sant Donat i arribà a ser abat del Monasteri Servità, cenobi fundat per aquell sant prop de Valéncia. El 589 va organisar, junt en Sant Leandre, el Tercer Concili de Toledo, en que Recaredo I va abjurar definitivament de l'arrianisme i adoptà l'ortodòxia catòlica. Després d'este concili va ser nomenat bisbe de Valéncia. No es coneix la data de la seua mort pero se sap que no podia seguir sent bisbe el 610.

Va ser autor de, almenys, un parell d'escrits:

  • De districtione monacum, una epístola adreçada a uns monges en la que se defen de les acusacions de ser massa rigorós, i
  • De octo vitiis, una atra epístola, adreçada a Pere, bisbe d'Ercàvica.

Enllaços externs