Canvis

3505 bytes afegits ,  5 novembre
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Inscripció de Sened '''Sethenes''' o també '''Sened''' fon un faraó de la dinastia II de l'antic Egip…»
[[File:Abydos KL 02-05 n13.jpg|thumb|250px|Inscripció de Sened]]

'''Sethenes''' o també '''Sened''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]], situat el cinquè en les llistes. Va succeir a [[Weneg]] o [[Wadjnes]].

El seu nom Nesut-biti fon Sened i està constatat en les [[Llista de Saqqara|llistes de Saqqara]], en les llistes del temple de Seti I en [[Llista d'Abidos|Abidos]] i en el [[papir de Torí]] en poca variació (Senedi, Sened, Sendji). El seu nom, es creu que es traduïx per 'el que fa por'. El nom grec que li donà [[Manethó]] és Sethenes.

El seu nom nestu-biti consta també en el papir de Berlín, en una estatuilla de [[bronze]] (S-n-d), en les galeries de la tomba de [[Ninetjer]] i en alguna atra [[mastaba]], i en el temple funerari de [[Khaefra]] en Gizeh.

Com només s'ha trobat el seu nom en el Baix Egipte, se supon que Weneg i Sened foren successors de Ninetjer en esta part (en la possibilitat d'un faraó nomenat [[Za]], abans o despuix).

El seu regnat no degué de ser molt llarc, entre 4 i 10 anys, segons pensen els erudits, pero Manethó, diu que va regnar 41 anys.

Segons el papir de Torí, va morir als 70 anys. La tomba de Sened no s'ha trobat. Sembla que podria estar en les galeries de l'oest del complex funerari de Djoser en Saqqara. En les referències de l'encarregat del seu cult, se suggerix que està en Saqqara. En cas d'haver regnat 40 anys, es tractaria d'un gran complex que ya hauria segut descobert, aixina com la seua tomba, per lo que deu ser de reduïdes dimensions, per lo que va tindre que ser un regnat curt.

Els seus successors no estan massa clars, ya que les tres fonts no es posen d'acort. El més probable és [[Nubnefer]].

== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia II]]
39 298

edicions