Canvis

[[Image:ajo1.jpg|thumb|right|<center>All</center>]]

[[Image:ajo1.jpg|thumb|right|300px|<center>All</center>]]

[[Image:ajob.jpg|thumb|right|<center>Plantació d'alls</center>]]

[[Image:ajob.jpg|thumb|right|200px|<center>Plantació d'alls</center>]]

[[Image:ajot.jpg|thumb|right|<center>Alls tendres</center>]]

[[Image:ajot.jpg|thumb|right|200px|<center>Alls tendres</center>]]

[[Image:ajoa.jpg|thumb|right|<center>Cabeça d'alls </center>]]

[[Image:ajoa.jpg|thumb|right|200px|<center>Cabeça d'alls </center>]]

[[Image:ajod.jpg|thumb|right|<center>Cabeça d'alls</center>]]

[[Image:ajod.jpg|thumb|right|200px|<center>Cabeça d'alls</center>]]

L''''all''', l'all roig(Allium sativum) és una hortaliça de la família de les liliàcies. Te un bulp arredonit i comestible, nomenat cabeça, compost de numeroses unitats, nomenades grans o alls.

L''''all''', l'all roig (Allium sativum) és una hortaliça de la família de les liliàcies. Te un bulp arredonit i comestible, nomenat cabeça, compost de numeroses unitats, nomenades grans o alls.

== Descripció Morfològica ==

== Descripció Morfològica ==

Geòfit bulbós, en forma herbàcea perenne de 30 a 60 cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Format per diversos bulps o cabeces, cadascú dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també grans d'all. Cada bulbet o gra es troba envolt per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color vermell, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobrixen la part exterior del bulb. Este conjunt se nomena popularment "cabeça d'all". De la part superior del bulp, naix la raïl pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50 cm de profunditat i s'introduïx en la terra en la funció de fixar la planta així com també nutrir-la. Els grans d'all es disponen circularment al voltant d'un brot erecte, rígit, buit, central i que és capaç de créixer normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disponen fusionades pels seus màrgens formant túniques al voltant del brot principal. Són llineals, opostes, no carnoses sino herbàcees, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcees (aspecte i tacte de paper) quan se sequen i d'uns 1,0-2,5 cm d'ample i 30-60 cm de llarc. Estes formen a la base una baïna, i el limbe és sèssil,  en els màrgens paralels. La secció té forma de "V", i el nervi mijà està molt resaltat per l'anvers.  

Geòfit bulbós, en forma herbàcea perenne de 30 a 60 cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Format per diversos bulps o cabeces, cadascú dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també grans d'all. Cada bulbet o gra es troba envolt per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color vermell, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobrixen la part exterior del bulb.  

 

Este conjunt se nomena popularment "cabeça d'all". De la part superior del bulp, naix la raïl pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50 cm de profunditat i s'introduïx en la terra en la funció de fixar la planta així com també nutrir-la. Els grans d'all es disponen circularment al voltant d'un brot erecte, rígit, buit, central i que és capaç de créixer normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disponen fusionades pels seus màrgens formant túniques al voltant del brot principal. Són llineals, opostes, no carnoses sino herbàcees, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcees (aspecte i tacte de paper) quan se sequen i d'uns 1,0-2,5 cm d'ample i 30-60 cm de llarc. Estes formen a la base una baïna, i el limbo és sèssil,  en els màrgens paralels. La secció té forma de "V", i el nervi mijà està molt resaltat per l'anvers.  

L'inflorescència consistix en una cima umbeliforme envolta per una gran estructura foliàcea nomenada espata que es retira durant la floració. Els bulbets són produïts per les florescències. Les flors són chicotetes, hermafrodites, en el perigoni de color blanc rosat. El número de flors és variable, de vegades no n'hi ha i poc sovint estan obertes. Els tèpals tenen 6 pétals sense soldar (dialipètales) formant una rotàcea i en una simetria actinomorfa.  

L'inflorescència consistix en una cima umbeliforme envolta per una gran estructura foliàcea nomenada espata que es retira durant la floració. Els bulbets són produïts per les florescències. Les flors són chicotetes, hermafrodites, en el perigoni de color blanc rosat. El número de flors és variable, de vegades no n'hi ha i poc sovint estan obertes. Els tèpals tenen 6 pétals sense soldar (dialipètales) formant una rotàcea i en una simetria actinomorfa.  

Actualment, l'all té una ampla utilització farmacològica:

Actualment, l'all té una ampla utilització farmacològica:

'''Hipolipemiant''' : Disminuïx el nivell de [[colesterol]] LDL a la sanc (colesterol nociu), produint un efecte cardioprotector; i no afecta als nivells de triglicèrids cardiosaludables. D'esta manera l'all contribuïx en la prevenció de malalties coronaries i accidents vasculars cerebrals.  

'''Hipolipemiant''' : Disminuïx el nivell de [[colesterol]] LDL a la sanc (colesterol nociu), produint un efecte cardioprotector; i no afecta als nivells de triglicèrids cardiosaludables. D'esta manera l'all contribuïx en la prevenció de malalties coronaries i accidents vasculars cerebrals.  

'''Vasodilatador perifèric''': Este efecte causa un aument del calibre dels vasos i es produïx per una reducció d'agents vasopressors.  

 

'''Vasodilatador perifèric''': Este efecte causa un aument del calibre dels vasos i es produïx per una reducció d'agents vasopressors.

'''Antihipertensiu''': Este efecte hipotensor de l'all és causat per l'efecte vasodilatador. En dosis elevades, l'all provoca un descens de la tensió arterial, tant de la màxima com de la mínima.  

'''Antihipertensiu''': Este efecte hipotensor de l'all és causat per l'efecte vasodilatador. En dosis elevades, l'all provoca un descens de la tensió arterial, tant de la màxima com de la mínima.  

'''Antiagregant plaquetari''': Impedix la tendència excessiva de les plaquetes sanguínees a agrupar-se formant coàguls, i també actua com a fibrinolític (desfa la fibrina que és la proteïna que forma els coàguls sanguinis). D'esta manera se conseguix aumentar la fluïdea a la sanc i fa que siga recomanable a totes aquelles persones que han patit embòlies, trombosis...  

'''Antiagregant plaquetari''': Impedix la tendència excessiva de les plaquetes sanguínees a agrupar-se formant coàguls, i també actua com a fibrinolític (desfa la fibrina que és la proteïna que forma els coàguls sanguinis). D'esta manera se conseguix aumentar la fluïdea a la sanc i fa que siga recomanable a totes aquelles persones que han patit embòlies, trombosis...  

'''Hipoglucemiant''': L'all normalisa el nivell de glucosa en la sanc i per tant, és bo que l'utilisen els diabètics i els obesos.  

'''Hipoglucemiant''': L'all normalisa el nivell de glucosa en la sanc i per tant, és bo que l'utilisen els diabètics i els obesos.  

'''Antibiòtic i antisèptic general''': L'all té també una acció antibiòtica contra diversos microorganismes ([[Escherichia coli]], [[Salmonella typhi]], estafilococs i estreptococs,  alguns virus...). El poder bactericida de l'all en el conducte intestinal és selectiu de manera que a diferència dels antibiòtics sintètics, regula la flora intestinal i no la destruïx, ya que només actua sobre les bactèries patogens.  

'''Antibiòtic i antisèptic general''': L'all té també una acció antibiòtica contra diversos microorganismes ([[Escherichia coli]], [[Salmonella typhi]], estafilococs i estreptococs,  alguns virus...). El poder bactericida de l'all en el conducte intestinal és selectiu de manera que a diferència dels antibiòtics sintètics, regula la flora intestinal i no la destruïx, ya que només actua sobre les bactèries patogens.  

'''Estimulant de les defenses''': L'all aumenta l'activitat de les cèlules defensives de l'organisme, limfòcits i macròfags, i per tant estimula la resposta immunològica.

'''Estimulant de les defenses''': L'all aumenta l'activitat de les cèlules defensives de l'organisme, limfòcits i macròfags, i per tant estimula la resposta immunològica.

'''Anticancerigen''': Hi han estudis que han demostrat que l'all bloqueja la formació de potents anticancerosos, denominats nitrosamina, que poden produir-se durant la digestió de determinats aliments.  

'''Anticancerigen''': Hi han estudis que han demostrat que l'all bloqueja la formació de potents anticancerosos, denominats nitrosamina, que poden produir-se durant la digestió de determinats aliments.  

'''Vermífug''': L'all actua contra els paràsits intestinals, especialment contra els àscaris i els oxiúrids, chicotets cucs blancs que provoquen picor anal en els chiquets  

'''Vermífug''': L'all actua contra els paràsits intestinals, especialment contra els àscaris i els oxiúrids, chicotets cucs blancs que provoquen picor anal en els chiquets  

'''Tonificant i depuratiu''': L'all activa reaccions químiques del metabolisme i favorix els processos d'excreció de substàncies de desfet.  

'''Tonificant i depuratiu''': L'all activa reaccions químiques del metabolisme i favorix els processos d'excreció de substàncies de desfet.  

'''Desintoxicant''': Especialment destinat per als tractaments per deixar de fumar. Normalisa la tensió arterial elevada del fumador i ajuda a véncer el desig per fumar.  

'''Desintoxicant''': Especialment destinat per als tractaments per deixar de fumar. Normalisa la tensió arterial elevada del fumador i ajuda a véncer el desig per fumar.  

== Referències bibliogràfiques ==

== Referències bibliogràfiques ==

Gran enciclopedia de las plantas medicinales, Dr. Berdonces i Serra, Tikal ediciones.  

Gran enciclopedia de las plantas medicinales, Dr. Berdonces i Serra, Tikal ediciones.

Diccionario integral de Plantas Medicinales, 2002, RBA Libros S.A  

Diccionario integral de Plantas Medicinales, 2002, RBA Libros S.A  

Plantas medicinales, Círculo de lectores, 1999  

Plantas medicinales, Círculo de lectores, 1999  

Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003  

Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003  

Articul "Con un diente de ajo", Magazine (La Vanguardia) per Alvaro Castro  

Articul "Con un diente de ajo", Magazine (La Vanguardia) per Alvaro Castro  

Catálogo de plantas medicinales, Elaborado por el Departamento Técnico del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos  

Catálogo de plantas medicinales, Elaborado por el Departamento Técnico del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos  

El huerto, de la rotación de cultivos a la recogida, A.M.Penco de Toubes i Pablo Martí, Susaeta Ediciones  

El huerto, de la rotación de cultivos a la recogida, A.M.Penco de Toubes i Pablo Martí, Susaeta Ediciones  

Enllaços externs

Enllaços externs

Plantas de interés farmacéutico. Universidad del País Vasco UPV/EHU  

Plantas de interés farmacéutico. Universidad del País Vasco UPV/EHU  

Infoagro.com  

Infoagro.com  

Ajodirecto.com  

Ajodirecto.com  

Infomed  

Infomed  

WHO monographs 1  

WHO monographs 1  

Adieta.com  

Adieta.com  

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Botànica]]