68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| nom = Província d'Alacant
| nom = Província d'Alacant
| nom complet = Província d'Alacant<br />''Provincia de Alicante''
| nom complet = Província d'Alacant<br />''Provincia de Alicante''
| país = Espanya
| país = Espanya
| unitat = [[Províncies d'Espanya|Província]]
| unitat = [[Províncies d'Espanya|Província]]
| bandera = Alicante (provincia).svg
| bandera =
| escut = Escudo de la Provincia de Alicante.svg
| escut = Escudo de la Provincia de Alicante.svg
| mapa = Localización de la provincia de Alicante.svg
| mapa = Localización de la provincia de Alicante.svg
| tamany_mapa = 190px
| tamany_mapa = 190px
| peu_mapa =
| peu_mapa =
| capital = [[Alacant]]
| capital = [[Alacant]]
|coor =
|coor =
| dirigents_títuls = [[Congrés dels Diputats]]<br />[[Senat d'Espanya|Senat]]<br /> [[Corts Valencianes]]
| dirigents_títuls = [[Congrés dels Diputats]]<br />[[Senat d'Espanya|Senat]]<br /> [[Corts Valencianes]]
| superfície_lloc = 41
| superfície_lloc = 41
| superfície_post = (1,16%)
| superfície_post = (1,16%)
| població = 1.945.642
| població = 1.879.888 hab.
| població_lloc = 4
| població_lloc = 5
| població_any = 2013
| població_any = 2020
| població_post = ¹
| població_post = ¹
| densitat= 334,23
| densitat= 334,23
| idioma = [[Idioma castellà|Espanyol]] i [[valencià]]
| idioma = [[valencià]] i [[Idioma castellà|castellà]]
| tipo_superior_1 = [[Comunitat autònoma]]
| tipo_superior_1 = [[Comunitat autònoma]]
| superior_1 = [[Comunitat Valenciana]]
| superior_1 = [[Comunitat Valenciana]]
| pàgina web = www.ladipu.com/home.aspx
| pàgina web = www.diputacionalicante.es
| gentilicio = alacantí, na
| gentilici = alacantí, na
| código ISO = ES-A
| còdic ISO = ES-A
| código_postal = 46
| còdic_postal = 03
| nota1 = 4,11% del total d'Espanya
| nota1 = 4,11% del total d'Espanya
}}
}}
En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es s'estipulà que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] quedà baix l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, baix la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne de Valencia, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar baix la Procuració General d'[[Oriola]], que es convertí en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província quedaren baix la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]] ''), dins de la Governació de Valéncia.
En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es s'estipulà que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] quedà baix l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, baix la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne de Valencia, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar baix la Procuració General d'[[Oriola]], que es convertí en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província quedaren baix la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]] ''), dins de la Governació de Valéncia.
Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, nomenats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en la [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]] i [[Crevillent]], aixina com en atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Muro]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, l'[[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, produí un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors vingueren a habitar les seues terres, provinents de tota Espanya, encara que en les valls del nort predominà l'immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es varen vore els núcleus a on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>
Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, nomenats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en la [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]] i [[Crevillent]], aixina com en atres de relativa importància en el nort de la província: [[Castell de Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Muro d'Alcoy]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, l'[[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, produí un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors vingueren a habitar les seues terres, provinents de tota Espanya, encara que en les valls del nort predominà l'immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es varen vore els núcleus a on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>
Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata|pirates]] [[barbaresc]]s, que varen obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. Algunes voltes, arribaren a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com feren en [[Benidorm]] en [[1448]] o en [[Calp]] en [[1637]]. Molt a sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen als barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, lo que va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió.
Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata|pirates]] [[barbaresc]]s, que varen obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. Algunes voltes, arribaren a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com feren en [[Benidorm]] en [[1448]] o en [[Calp]] en [[1637]]. Molt a sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen als barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, lo que va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió.
La província d'Alacant únicament conta en un curs d'aigua significatiu, el riu [[Riu Segura|Segura]] que té els seus últims 36 km al sur de la província, en la comarca de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. El riu autòcton més important és el [[Vinalopó]] que travessa [[Villena]], [[Elda]] i [[Elig]]. Atres cursos dignes de senyalar són, de nort a sur, els rius [[Serpis]], [[riu Girona|Girona]], [[Gorgos]], [[riu Algar|Algar]], [[Amadorio]], [[Montnegre]] i la [[Rambla de les Ovelles]].
La província d'Alacant únicament conta en un curs d'aigua significatiu, el riu [[Riu Segura|Segura]] que té els seus últims 36 km al sur de la província, en la comarca de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. El riu autòcton més important és el [[Vinalopó]] que travessa [[Villena]], [[Elda]] i [[Elig]]. Atres cursos dignes de senyalar són, de nort a sur, els rius [[Serpis]], [[riu Girona|Girona]], [[Gorgos]], [[riu Algar|Algar]], [[Amadorio]], [[Montnegre]] i la [[Rambla de les Ovelles]].
==Vore també ==
== Vore també ==
*[[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
* [[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comunitat Valenciana]]
== Referències ==
{{Reflist}}
==Referències==
== Enllaços externs ==
{{Reflist}}
{{commonscat|Province of Alicante}}
* [https://www.diputacionalicante.es/ Diputació d'Alacant]
{{Províncies d'Espanya}}
[[Categoria:Província d'Alacant]]
[[Categoria:Província d'Alacant]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]