| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El choriç és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de porc.
| + | [[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|250px|Aspecte al tall del choriç de Lleó]] |
| | + | [[Archiu:Tarmenas, chorizos finos (Torreblanca).jpg|thumb|250px|Choriç fresc]] |
| | | | |
| − | En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i [[all]]; açò ho diferencia del choriç d'atres països. | + | El '''choriç''' és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i [[all]]; açò el diferencia del choriç d'atres països. |
| | | | |
| − | Més conegudes fora d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és distint. En [[Uruguay]] i [[Argentina]] alguns dels choriços tipics son: el "choriç parriller" (que es realisa sense curar -ni dessecar ni fumar- ya que es posa casi "fresc" per a cuïnar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i [[Paraguay]], i més tart també en [[Bolivia]], [[Chile]], [[Peru]], el choriç parriller es menja en forma de choripà. | + | Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà. |
| | | | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Luján, Nestor. (1994), “Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía”, Ed. Folio, Barcelona |
| | + | * Luján, Nestor. (1995), “El ritual del aperitivo”, Ed. Folio, Barcelona |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545 |
| | + | * Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes |
| | + | |
| | [[Categoria:Aliments]] | | [[Categoria:Aliments]] |
| | + | [[Categoria:Embotits]] |
| | [[Categoria:Gastronomia]] | | [[Categoria:Gastronomia]] |