68 268
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:800px-Fr 1617-Schlegel 19var.jpg|thumb|150px|right|<center>Monedes</center>]]
[[Image:Reverso 1 euro.jpg|250px|thumb|right|<CENTER>Moneda de l'Euro.</CENTER>]]
[[Image:Monedes.jpg|thumb|180px|right|<center>Moneda de dos dinars</center>]]
[[File:Un Euro.jpg|thumb|300px|right|<center>Monedes d'un [[euro]]</center>]]
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]].
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]].
== Antecedents ==
== Antecedents ==
=== Primera moneda ===
=== Primera moneda ===
[[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]]
[[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Amberes i revers]]
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
Despuix de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
Despuix de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa a on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat davall la seua protecció. Este lloc a on se realisa l'acunyació de monedes se'l coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]"
El seu nom prové del [[llatí]] “moneta”, pel fet que la casa a on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat devall la seua protecció. Este lloc a on se realisa l'acunyació de monedes se'l coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]"
=== Forma d'acunyació i la seua evolució ===
=== Forma d'acunyació i la seua evolució ===
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
* En l'any [[1553]], un ingenier alemà cridat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.
* En l'any [[1553]], un ingenier alemà nomenat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.
Les dos màquines foren:
Les dos màquines foren:
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar:
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar:
*'''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
* '''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
*'''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
* '''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
*'''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
* '''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
*'''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.
* '''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.
== La moneda com a mig de pagament ==
== La moneda com a mig de pagament ==
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:
*El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
* El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
*Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
* Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
*La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
* La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
*La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.
* La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.
== Característiques de les monedes ==
== Característiques de les monedes ==
* [[Categoria:Unions monetàries]]
* [[Categoria:Unions monetàries]]
* [[Paritat de poder adquisitiu]]
* [[Paritat de poder adquisitiu]]
== Referències ==
* O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3
* Reserve Bank of India. «Ancient India Coinage». RBI Monetary Museum (en [[anglés]])
== Bibliografia ==
* British Museum. «Silver denarius showing Juno Moneta»
* Cantú, César. Historia universal. (1804-1895)
* Corominas, Eduardo (1973). «Moneda». Breve diccionario etimológico de la lengua castellana. Madrid: Editorial Gredos. p. 401. ISBN 84-249-1331-0
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET]les monedes espanyoles a lo llarc de l'història.
{{commonscat|Coins}}
* [https://dle.rae.es/moneda Moneda. RAE]
* [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET Les monedes espanyoles a lo llarc de l'història]
* [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman]
* [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman]
* [http://coins.colnect.com/es/coins/countries Catàlec de 12,359 monedes modernes del món]
* [http://coins.colnect.com/es/coins/countries Catàlec de 12,359 monedes modernes del món]
* [http://www.monedasdelmundo.Org Monedes del món]- Catàlecs de monedes del món. Glossari de numismàtica.
* [http://www.monedasdelmundo.Org Monedes del món Catàlecs de monedes del món. Glossari de numismàtica]
* [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal]
* [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal]
* [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor] Mercat internacional i mercat financer de monedes.
* [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor Mercat internacional i mercat financer de monedes]
* [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món]- Informació i fotos de monedes del món.
* [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món Informació i fotos de monedes del món]
* [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món.]
* [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món]
* [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa] L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX.
* [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX]
* [http://www.trhon.com/moneda/moneda/ Monedes Espanyoles Época Colonial]
* [http://www.trhon.com/moneda/moneda/ Monedes Espanyoles Época Colonial]
* [http://www.freewebs.Com/gkworldcoins/index.Htm G & K World Coins] Info Numismàtica , Història Numismàtica i Filatèlica de Puerto Rico
* [http://www.freewebs.Com/gkworldcoins/index.Htm G & K World Coins Info Numismàtica , Història Numismàtica i Filatèlica de Puerto Rico]
[[Categoria:Economia]]
[[Categoria:Economia]]
[[Categoria:Monedes]]
[[Categoria:Monedes]]