68 268
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Reverso 1 euro.jpg|250px|thumb|right|<CENTER>Moneda de l'Euro.</CENTER>]]
[[Image:Reverso 1 euro.jpg|250px|thumb|right|<CENTER>Moneda de l'Euro.</CENTER>]]
[[File:Un Euro.jpg|thumb|300px|right|<center>Monedes d'un [[euro]]</center>]]
[[File:Un Euro.jpg|thumb|300px|right|<center>Monedes d'un [[euro]]</center>]]
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]].
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]].
== Antecedents ==
== Antecedents ==
=== Primera moneda ===
=== Primera moneda ===
[[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]]
[[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Amberes i revers]]
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
* En l'any [[1553]], un ingenier alemà cridat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.
* En l'any [[1553]], un ingenier alemà nomenat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.
Les dos màquines foren:
Les dos màquines foren:
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar:
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar:
*'''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
* '''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
*'''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
* '''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
*'''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
* '''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
*'''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.
* '''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.
== La moneda com a mig de pagament ==
== La moneda com a mig de pagament ==
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:
*El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
* El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
*Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
* Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
*La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
* La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
*La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.
* La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.
== Característiques de les monedes ==
== Característiques de les monedes ==
* [[Categoria:Unions monetàries]]
* [[Categoria:Unions monetàries]]
* [[Paritat de poder adquisitiu]]
* [[Paritat de poder adquisitiu]]
== Referències ==
== Referències ==
* O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3
* O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3