| Llínea 11: |
Llínea 11: |
| | }} | | }} |
| | R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. | | R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. |
| | + | |
| | + | Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en representació de la [[Llengua Valenciana]]. Publicà moltes obres sobre temàtica llingüística. |
| | | | |
| | == Infància == | | == Infància == |
| Llínea 23: |
Llínea 25: |
| | == Catedràtic == | | == Catedràtic == |
| | | | |
| − | Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]]. | + | Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]]. |
| | | | |
| | El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà: | | El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà: |
| Llínea 33: |
Llínea 35: |
| | La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' tocà fi en este món i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], als setantasset anys d'edat. | | La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' tocà fi en este món i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], als setantasset anys d'edat. |
| | | | |
| − | == Acadèmic de la R.A.E. == | + | == Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) == |
| | [[Archiu:LluisFullanaacademic.jpg|thumb|300px|Acadèmics de la R.A.E.]] | | [[Archiu:LluisFullanaacademic.jpg|thumb|300px|Acadèmics de la R.A.E.]] |
| | | | |
| Llínea 53: |
Llínea 55: |
| | | | |
| | {{cita|''Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[Josep Alemany i Bolufer|José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.''}} | | {{cita|''Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[Josep Alemany i Bolufer|José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos.''}} |
| | + | |
| | + | Entre atres coses, Lluís Fullana, digué lo següent: |
| | + | |
| | + | {{Cita|''De ese tronco, [la lengua latina, reconocida bajo el nombre de Romamcium (romance)] repleto siempre de vida, brotaron corpulentos retoños en las Regiones llamadas: Galicia, Portugal, Castilla y Aragón, Cataluña, Valencia y Mallorca, los cuales, merced al cultivo incesante de sus habitantes, no tardaron en transformarse en otros tantos árboles, diferentes en cuanto a la forma de sus ramas y al color de sus hojas... y por razón de su origen, constituyeron un solo árbol; puesto que todos tenían un tronco en común y de él recibieron y aún reciben hoy, su propia vida.''|Extracte del discurs pronunciat per [[Fullana]] i titulat ''Origen del valenciano y demás lenguas románicas'' quan fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE), en representació de la llengua valenciana, el [[11 de novembre]] de [[1928]]}} |
| | | | |
| | Entre atres coses, [[Josep Alemany i Bolufer|Josep Alemany]], digué lo següent: | | Entre atres coses, [[Josep Alemany i Bolufer|Josep Alemany]], digué lo següent: |
| Llínea 90: |
Llínea 96: |
| | * [[1907]]. ''Morfologia del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. | | * [[1907]]. ''Morfologia del verp en la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. |
| | * [[1908]]. ''Característiques catalanes en lo Reine de Valencia''. | | * [[1908]]. ''Característiques catalanes en lo Reine de Valencia''. |
| − | * [[1909]]. ''Estudi sobre Filologia Valenciana''. | + | * [[1909]]. ''Estudi sobre Filologia Valenciana''. Obra premiada en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]], 1909. |
| | * [[1914]]. ''Normes ortogràfiques''. | | * [[1914]]. ''Normes ortogràfiques''. |
| | * [[1915]]. ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana]]''. | | * [[1915]]. ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana]]''. |
| Llínea 117: |
Llínea 123: |
| | | | |
| | ''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'. | | ''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'. |
| − | Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''|Lluis Fullana i Mira}} | + | Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''|Lluís Fullana i Mira, citat en 'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), per Francesc Moreno}} |
| | | | |
| | == Homenages == | | == Homenages == |
| Llínea 128: |
Llínea 134: |
| | * Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia. | | * Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia. |
| | * Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort. | | * Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort. |
| − | * Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l’any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la [[RAE]] en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. | + | * Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l'any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la [[RAE]] en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| Llínea 139: |
Llínea 145: |
| | | | |
| | {{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}} | | {{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.''|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}} |
| | | | |
| | {{Cita|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}} | | {{Cita|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}} |
| Llínea 145: |
Llínea 153: |
| | | | |
| | {{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''|[[Voro López|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}} | | {{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''|[[Voro López|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. [[Felip Mateu i Llopis]], al P. [[Benjamín Agulló]] en estos términos:'' |
| | + | |
| | + | ''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}} |
| | | | |
| | {{Cita|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:'' | | {{Cita|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:'' |
| Llínea 165: |
Llínea 177: |
| | * 1933. Ortografia Valenciana. (2ª edicio).|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}} | | * 1933. Ortografia Valenciana. (2ª edicio).|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}} |
| | | | |
| − | == Bibliografía == | + | == Referències == |
| − | * [[Federico Martínez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1 | + | |
| | + | * [http://www.elpalleter.com/actualitat/cultura/RAEdiscursosFULLANA.pdf Discursos llegits front a la RAE] |
| | + | * [http://www.lasprovincias.es/comunitat/catedra-llengua-valenciana-20180125001615-ntvo.html La càtedra de llengua valenciana Lluís Fullana cumple 100 años - Las Provincias] |
| | + | * Por la lengua valenciana, artículo de Fullana en Diario de Valencia del 19 de agosto de 1918 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * [http://www.racv.es/sites/default/files/articulos_revista_digital/oleo-fullana-racv.pdf Agulló Pascual, Fr. J. Benjamín (2016). El retrato del padre Fullana en la Real Academia de Cultura Valenciana. Su peregrinación. Valéncia] |
| | + | * Agulló, J.B.; Biografía de Lluïs Fullana Mira, OFM, Valencia, Del Senia al Segura, 1998 |
| | + | * Gascón, V. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978, Valéncia, Caja de Ahorros de Valéncia, 1978, págs. 159-161 |
| | + | * [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1 |
| | + | * Ramos, V. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, t. IV, Valencia, Graphic 3, 1973, pág. 309; J. B. Agulló, Vida y Obra del escritor Luis Fullana Mira, Alicante, Diputación Provincial- Instituto de Estudios Alicantinos, 1975 (reed., Benimarfull, Ayuntamiento, 1991 |
| | + | * Simbor,V. La Proposta Gramatical del P. Lluís Fullana i Mira, Valéncia, Caplletra 12, 1992 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| Llínea 175: |
Llínea 198: |
| | * [http://www.cfullana.org/ Colectiu Lluís Fullana] | | * [http://www.cfullana.org/ Colectiu Lluís Fullana] |
| | * [http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/lluis_fullana-v.htm Biografia en Llengua Valenciana Si] | | * [http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/lluis_fullana-v.htm Biografia en Llengua Valenciana Si] |
| − | * [http://www.elpalleter.com/actualitat/cultura/RAEdiscursosFULLANA.pdf Discursos llegits front a la RAE]
| |
| | * [https://www.culturavalenciana.es/llengua/el-centro-de-cultura-valenciana-creo-la-catedra-de-lengua-valenciana/ “El Centro de Cultura Valenciana creó la Cátedra de Lengua Valenciana” - Cultura Valenciana] | | * [https://www.culturavalenciana.es/llengua/el-centro-de-cultura-valenciana-creo-la-catedra-de-lengua-valenciana/ “El Centro de Cultura Valenciana creó la Cátedra de Lengua Valenciana” - Cultura Valenciana] |
| − | * [http://www.lasprovincias.es/comunitat/catedra-llengua-valenciana-20180125001615-ntvo.html La càtedra de llengua valenciana Lluís Fullana cumple 100 años - Las Provincias]
| |
| | * [http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_ocr.cmd Pàgina web a on se poden descarregar obres de Lluís Fullana en PDF debades] | | * [http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_ocr.cmd Pàgina web a on se poden descarregar obres de Lluís Fullana en PDF debades] |
| | * [http://fullana.idiomavalencia.com/treballs.htm Obres del pare Fullana] | | * [http://fullana.idiomavalencia.com/treballs.htm Obres del pare Fullana] |