| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:-2019-06-20 Broad beans, Trimingham.JPG|thumb|250pc|Faves]] | + | [[File:-2019-06-20 Broad beans, Trimingham.JPG|thumb|250px|Faves]] |
| | | | |
| | '''Vicia faba''', comunament coneguda com a '''fava''' (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins. | | '''Vicia faba''', comunament coneguda com a '''fava''' (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins. |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| | + | [[File:Flor de Vicia faba (haba).jpg|thumb|250px|Detall de la flor]] |
| | La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color [[vert]] obscur. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar. | | La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color [[vert]] obscur. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar. |
| | | | |
| Llínea 17: |
Llínea 18: |
| | | | |
| | == Cultiu == | | == Cultiu == |
| | + | [[File:Habas tiernas.jpg|thumb|250px|Cosecha de faves]] |
| | + | |
| | Originària de la conca mediterrànea o de l'[[Àsia|Àsia central]], hui la fava es cultiva en tot lo món. Els principals països productors són [[Austràlia]], [[China]], [[Egipte]] i [[Etiopia]], als que es deuen quatre quints de la producció mundial. Està estés el seu cultiu també en varis països d'[[Europa]] i d'[[Amèrica Llatina]] (especialment [[Bolívia]], [[Chile]], [[Equador]], [[Perú]] i [[Veneçuela]]), especialment en zones fredes i templades. La temperatura òptima està entorn als 15 °C. | | Originària de la conca mediterrànea o de l'[[Àsia|Àsia central]], hui la fava es cultiva en tot lo món. Els principals països productors són [[Austràlia]], [[China]], [[Egipte]] i [[Etiopia]], als que es deuen quatre quints de la producció mundial. Està estés el seu cultiu també en varis països d'[[Europa]] i d'[[Amèrica Llatina]] (especialment [[Bolívia]], [[Chile]], [[Equador]], [[Perú]] i [[Veneçuela]]), especialment en zones fredes i templades. La temperatura òptima està entorn als 15 °C. |
| | | | |
| Llínea 36: |
Llínea 39: |
| | | | |
| | == Usos == | | == Usos == |
| | + | [[File:Habas con jamón (528634446).jpg|thumb|250px|Faves en [[pernil]]]] |
| | + | |
| | + | Les faves se poden menjar crues o seques, en ensalades, en tortilla, en guisos o saltejades. |
| | | | |
| − | Fundamentalment és culinari. Les llavors inmadures es consumixen com a llegum o seques com menestra. En algunes preparacions solen preparar-se estofades: un eixemple són els michirons. Són riques en carbohidrats i [[proteïnes]]. A mida que maduren, endurixen i guanyen en [[almidó]], per lo que es deuen recolectar abans de la seua maduració. Quan el filum és de color obscur o negre açò indica que ya no és recomanable per a consum humà. | + | Fundamentalment és culinari. Les llavors inmadures es consumixen com a llegum o seques com menestra. En algunes preparacions solen preparar-se estofades: un eixemple són els michirons. A mida que maduren, endurixen i guanyen en [[almidó]], per lo que es deuen recolectar abans de la seua maduració. Quan el filum és de color obscur o negre açò indica que ya no és recomanable per a consum humà. |
| | | | |
| − | Els meristemos de vicia faba són utilisats en anàlisis de toxicologia, per a l'estudi d'agents tòxics i genotòxics. | + | Els meristemos de ''vicia faba'' són utilisats en anàlisis de toxicologia, per a l'estudi d'agents tòxics i genotòxics. |
| | | | |
| | Investigadors argentins han conseguit incorporar farina de faves a una pasta, lo que possibilita que es puguen elaborar espaguetis o pasta per a persones que són intolerants al [[gluten]]. | | Investigadors argentins han conseguit incorporar farina de faves a una pasta, lo que possibilita que es puguen elaborar espaguetis o pasta per a persones que són intolerants al [[gluten]]. |
| | | | |
| | + | == Propietats == |
| | + | |
| | + | Les faves són riques en carbohidrats, vitamina C, vitamina B, vitamina B1 i [[proteïnes]]. |
| | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * [https://www.researchgate.net/publication/23423713_Monoamine_Oxidase_Inhibitors_A_Modern_Guide_to_an_Unrequited_Class_of_Antidepressants Felker, Angela (2008). «Monoamine Oxidase Inhibitors: A Modern Guide to an Unrequited Class of Antidepressants». CNS Spectrums 13 (10): 855-870. PMID 18955941. S2CID 6118722. doi:10.1017/S1092852900016965] | | * [https://www.researchgate.net/publication/23423713_Monoamine_Oxidase_Inhibitors_A_Modern_Guide_to_an_Unrequited_Class_of_Antidepressants Felker, Angela (2008). «Monoamine Oxidase Inhibitors: A Modern Guide to an Unrequited Class of Antidepressants». CNS Spectrums 13 (10): 855-870. PMID 18955941. S2CID 6118722. doi:10.1017/S1092852900016965] |
| Llínea 53: |
Llínea 63: |
| | * Helstosky, Carol (2009). Food Culture in the Mediterranean. Greenwood. ISBN 978-0313346262 | | * Helstosky, Carol (2009). Food Culture in the Mediterranean. Greenwood. ISBN 978-0313346262 |
| | * Khazaei, H; others (1 de septiembre de 2019). «Eliminating vicine and convicine, the main anti-nutritional factors restricting faba bean usage (Eliminación de la vicina y la convicina, los principales factores antinutricionales que restringen el uso de la haba)». Trends in Food Science and Technology 91: 549-556. ISSN 0924-2244. doi:10.1016/j.tifs.2019.07.051 | | * Khazaei, H; others (1 de septiembre de 2019). «Eliminating vicine and convicine, the main anti-nutritional factors restricting faba bean usage (Eliminación de la vicina y la convicina, los principales factores antinutricionales que restringen el uso de la haba)». Trends in Food Science and Technology 91: 549-556. ISSN 0924-2244. doi:10.1016/j.tifs.2019.07.051 |
| − |
| |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |