Com comenta [[Paco Tarazona]], codirector de la [[Ucrònica|revista Ucrònica]] en el pròlec, Serra és un llector voraç, dotat de l'humor i de la capacitat de fer pensar al llector en els seus poemes. «Yo tinc un poble, / de gent / que riu i plora /perque confon passat i present», és u dels versos d'este poemari, primera fita de la colecció ''La Casa Vella'', a on l'autor ampra els seus versos per a descriure en perícia els mals que nos assolen, unint-los en l'us metafòric de la pluja com a eix pivotal sobre els que articular el seu pensament crític. | Com comenta [[Paco Tarazona]], codirector de la [[Ucrònica|revista Ucrònica]] en el pròlec, Serra és un llector voraç, dotat de l'humor i de la capacitat de fer pensar al llector en els seus poemes. «Yo tinc un poble, / de gent / que riu i plora /perque confon passat i present», és u dels versos d'este poemari, primera fita de la colecció ''La Casa Vella'', a on l'autor ampra els seus versos per a descriure en perícia els mals que nos assolen, unint-los en l'us metafòric de la pluja com a eix pivotal sobre els que articular el seu pensament crític. |