Canvis

11 224 bytes afegits , 16 novembre

Llínea 10: Llínea 10:

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

−

'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià. ~~Considerat~~ un dels pares del [[valencianisme]].

+

'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià. És un dels més brillants intelectuals del [[sigle XX]]. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]] modern.

+

Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i fundà l'[[editorial Torre]] junt a [[Xavier Casp]]. Participà en l'elaboracio de les [[Normes d'El Puig]].

== Biografia ==

Llínea 23: Llínea 25:

En l'any [[1944]] fundà junt a [[Xavier Casp]] l'[[Editorial Torre|editorial Torre]], en la ciutat de [[Valéncia]], que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de la postguerra, aixina com la revista [[Revista Esclat|Esclat]] (1948). En [[1956]] s'enfrontà dialècticament a [[Joan Fuster]] i trencà definitivament en ell despuix de la publicació del llibre titulat ''[[Nosaltres els valencians]]'' en [[1962]].

+

{{Cita|L'ocultació de l'història és un arma terrible i eficacíssima per a la mentira.|Miquel Adlert}}

Durant la [[Batalla de Valéncia]], foren acallats i apartats, ell i atres molts grans valencianistes i ideòlecs de l'época, impedint que esta Rebelió Popular Valencianista poguera derivar en un moviment nacionaliste, estructurat i coherent.

Llínea 37: Llínea 41:

Les JJ.RR. li dedicaren un homenage pòstum, el qual donà lloc al llibre ''Miquel Adlert'', que fon editat per Lo Rat Penat en l'any [[1990]], dins de la colecció titulada ''Al Vent''.

+

== Transició espanyola ==

+

La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana|En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].

== Pensament ==

[[Image:Cense.jpg|thumb|right|250px|Portada del llibre]]

+

Miquel Adlert i Noguerol, pare del nacionalisme valencià modern i referent inqüestionable en la defensa de la personalitat valenciana.

+

Per a Adlert, el catolicisme no podia ser separat de l'acció política nacionalista, d'eixa manera és més fàcil, per eixemple, poder establir semblança entre polítics i religiosos.

Llínea 47: Llínea 58:

Per a llegir a Adlert hi ha que tindre coneiximents històrics, i eixe és u dels grans problemes del poble valencià, la seua ignorància pel seu propi passat.

+

{{Cita|La Filologia no deu d'ordenar res al poble, ni intentar modificar un fenomen social, ni molt menys, substituir al poble en la formacio de l'idioma.|Miquel Adlert i Noguerol}}

El mensage i la obra d'Adlert és tot un referent sense cap discusió del valencianisme. Publicà dèsset llibres en tan sols una dècada (1977-1987), encara que llamentablement, tingué que pagar ell mateix la publicació de gran part de la seua obra.

La seua obra lliterària fon sempre en prosa i destaca la constància en constituir un registre lliterari ric i cult per a la llengua valenciana. Sa obra sempre versà al voltant de la Pàtria Valenciana, podent considerar a Adler com u dels principals ideòlecs del valencianisme de postguerra i de la transició.

+

{{Cita|¡Infortunada Pàtria nostra valenciana que inclús son contorn desfiguren l'imperialisme de ponent i l'imperialisme de tramontana!|Miquel Adlert i Noguerol}}

== Obres ==

Llínea 67: Llínea 82:

* ''Del periodisme meu'' (Valéncia, [[1984]]) Esta obra és en realitat una colecció de diversos artículs que s'extenen cronològicament des de [[1935]] a [[1983]].

* ''Semblança del mes. Evocacions de la Valencia de quan yo era jove'' (Valéncia, [[1986]])

+

== Cites ==

+

{{Cita|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.|Miquel Adlert i Noguerol}}

+

{{Cita|Valencià: detin el teu pas, apaga el teu sonriure i dirigix la teua mirada cap al suroest de la nostra patria, autaüllant llunt, molt llunt, fora ya de les nostres fronteres, la planura, erma i dura com un cor cruel, de les terres d'Almansa, aquells camps on un 25 d'abril, la nostra Valencia, perdia la llibertat, vençuda per la força al servici de l'injusticia i de Castella (Miquel Adlert Noguerol, 25 d'abril de 1942)}}

+

{{Cita|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen improndre al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]], pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|Cal parlar un poc de la catalanisació de la llengua valenciana. I és una gravíssima acusació la que vaig a fer, pero que cal fer. I és que la major culpabilitat de la catalanisació de la llengua valenciana (com, anteriorment, de l'arcaïsació) la té la cultura valenciana, fonamentalment la literatura i en ella sobre tot, la poesia. En primer lloc perqué la poesia fón la rama més (quasi únicament) cultivada i, naturalment, escrita. En segon lloc per la proclivitat dels literats cap a una turris eburnea cultista en la que es tancaven separats del poble, per a escriure una llengua, primer arcaïsada i després catalanisada, impossible de qué la senta el poble com a seua.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen.[...] Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d'Aragó, perqué, l'essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde's que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d'unió indisoluble de la Corona d'Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l'Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde's també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol}}

+

{{Cita|Miquel Adlert Noguerol: Un atre teoric, en qui no acaba el cicle, les ensenyances del qual les hem vixcut de prop, es Miquel Adlert Noguerol (1911-1988). La seua figura es l'unica que ocupa en plenitut el s. XX i sense dubte es clau en el moment de la Transicio, un periodo turbulent en una Valencia crispada i convulsa per les qüestions identitaries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa historia, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisacio en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou cami esperançador i netament valencià, a mes de fer una proposta normativisadora de la Llengua valenciana. En esta i en unes atres obres seues, tal volta mes especialisades, va aportant idees i pensaments constructius, d'eixos que ajuden a afermar sentiments o a crear-los quan es carix d'ells, en este sentit ''Del periodisme meu'' es un compendi d'articuls sense cap desperdici.|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'' (2016), per [[Juli Moreno]]}}

+

{{Cita|Miquel Adlert Noguerol, considera al rei Jaume I com un gran monarca, polític, governant, guerrer i home, sent els seus fets, en el context de sa profitosa i generosa vida, dignes d'alabança. Tant la Crònica com els Furs son espill del seu espírit jurídic que el du a un sentit autènticament lliberal i demòcrata en les explicacions que fa als seus súbdits sobre les seues decisions i conducta en accions militars o polítiques; i sobre les raons de les seues disposicions llegals. Entre els fets reveladors de l'espírit jurídic de Don Jaume, el més important i més trascendental per als valencians es la promulgació dels Furs de Valéncia. Donant una llegislació pròpia, codificada, territorial i no feudal, al Regne de Valéncia. En la promulgació de les lleis Don Jaume es trobà en l'oposició de les classes noble i eclesiàstica, sobretot davant el privilegi d'exenció de contribucions que gojaven d'antic en Aragó i en els comtats catalans. Entregà les terres que li reclamaren les ordens militars del Temple i de l'Hospital, durant la reconquista.

+

Diu Miquel Adlert que “… l'espirit juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislacio que els siguen extranys; i els respecta els que ne tenen”.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'', per Miquel Adlert Noguerol (Valéncia, 1980), citat en el llibre ''[[Mosaic Castellonenc]]'' (Castelló, 2021) per [[Xavier Gimeno i Alonso]]}}

+

== Bibliografia ==

+

* ''Miquel Adlert. Vida i obra'' (Valéncia, 2000) VV.AA. Editat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)

== Vore també ==

Llínea 81: Llínea 128:

* [http://miqueladlert.blogspot.co.uk/ Blog del llibre de Miquel Adlert ''En defensa de la llengua valenciana'']

* [http://www.culturavalenciana.es/historia/miquel-adlert-i-noguerol-pare-de-les-normes-del-puig/ Miquel Adlert i Noguerol, pare de les Normes d’El Puig - Cultura Valenciana]

+

* [https://clubjaimeprimero.org/content/miquel-adlert-noguerol Miquel Adlert Noguerol - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]

[[Categoria:Biografies]]

Llínea 88: Llínea 136:

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

+

[[Categoria:Nacionalisme valencià]]

+

[[Categoria:Valencianistes]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Paterna]]

Xavier

Administradors

31 971

edicions

Canvis

Miquel Adlert i Noguerol (edita)

Revisió de 18:09 16 nov 2025