71 538
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Martín de Riquer Morera''', també conegut per '''Martí de Riquer''' ([[Barcelona]], [[3 de maig]] de [[1914]] - † [[17 de setembre]] de [[2013]]) fon un filòlec i migevaliste espanyol.
{{Biografia|
| nom = Martín de Riquer Morera
| image = [[File:Acte d'homenatge al Dr. Josep M. Font i Rius, al Parlament de Catalunya.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, escritor i migevaliste.
| data_naix = [[3 de maig]] de [[1914]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[17 de setembre]] de [[2013]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Martín de Riquer Morera''', també conegut per '''Martí de Riquer''' ([[Barcelona]], [[3 de maig]] de [[1914]] - † [[17 de setembre]] de [[2013]]) fon un filòlec, escritor i migevaliste espanyol.
== Biografia ==
== Biografia ==
== Obra ==
== Obra ==
Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics medievals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).
Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics migevals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).
En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de [[Miguel de Cervantes]] i de la seua màxima creació, [[En Quixot de la Mancha]], en títuls com ''Cervantes i el Quixot'' ([[1960]]). També va editar ''Cavallers errants espanyols'' ([[1967]]), ''Heràldica catalana des de 1150 a 1550'' ([[1983]]), ''La tragèdia de Lancelot'' ([[1984]]), ''Vida i aventures de don Pedro Maça'' ([[1984]]), ''Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics'' ([[1987]]), ''Cervantes en Barcelona'' ([[1988]]) i ''Aproximació al «Tirant lo Blanc»'' ([[1990]], premi nacional d'ensaig).
En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de [[Miguel de Cervantes]] i de la seua màxima creació, [[En Quixot de la Mancha]], en títuls com ''Cervantes i el Quixot'' ([[1960]]). També va editar ''Cavallers errants espanyols'' ([[1967]]), ''Heràldica catalana des de 1150 a 1550'' ([[1983]]), ''La tragèdia de Lancelot'' ([[1984]]), ''Vida i aventures de don Pedro Maça'' ([[1984]]), ''Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics'' ([[1987]]), ''Cervantes en Barcelona'' ([[1988]]) i ''Aproximació al «Tirant lo Blanc»'' ([[1990]], premi nacional d'ensaig).
Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una ''Història de la Lliteratura Universal'' (dèu volums, [[1984]]-[[1986]]).
Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una ''Història de la Lliteratura Universal'' (dèu volums, [[1984]]-[[1986]]).
En [[1999]] va publicar ''Quinze generacions d'una família catalana''.
En l'any [[1999]] va publicar ''Quinze generacions d'una família catalana''.
Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ([[1963]]-[[1996]]) i membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[1965]].
Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ([[1963]]-[[1996]]) i membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[1965]].
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Les [[homilies d'Organya]], com reconeix Martí de Riquer, en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del sigle XX, tingué que fer-la un ingenier químic, Pompeu Fabra - feu la gramàtica catalana de 1907 en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix)|[[José Aparicio Pérez]]}}
{{Cita|Les [[Homilies d'Organyà]], com reconeix [[Martí de Riquer]], en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del [[sigle XX]], tingué que fer-la un ingenier químic, [[Pompeu Fabra]] -feu la gramàtica catalana de [[1907]] en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix-.|[[José Aparicio Pérez]]}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Martí de Riquer i Morera}}
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
[[Categoria:Medievalistes]]