Canvis

'''Martín de Riquer Morera''', també conegut per '''Martí de Riquer''' ([[Barcelona]], [[3 de maig]] de [[1914]] - † [[17 de setembre]] de [[2013]]) fon un filòlec i migevaliste espanyol.

'''Martín de Riquer Morera''', també conegut per '''Martí de Riquer''' ([[Barcelona]], [[3 de maig]] de [[1914]] - † [[17 de setembre]] de [[2013]]) fon un filòlec, escritor i migevaliste espanyol.

== Biografia ==

== Biografia ==

== Obra ==

== Obra ==

Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics medievals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).

Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics migevals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).

En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de [[Miguel de Cervantes]] i de la seua màxima creació, [[En Quixot de la Mancha]], en títuls com ''Cervantes i el Quixot'' ([[1960]]). També va editar ''Cavallers errants espanyols'' ([[1967]]), ''Heràldica catalana des de 1150 a 1550'' ([[1983]]), ''La tragèdia de Lancelot'' ([[1984]]), ''Vida i aventures de don Pedro Maça'' ([[1984]]), ''Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics'' ([[1987]]), ''Cervantes en Barcelona'' ([[1988]]) i ''Aproximació al «Tirant lo Blanc»'' ([[1990]], premi nacional d'ensaig).

En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de [[Miguel de Cervantes]] i de la seua màxima creació, [[En Quixot de la Mancha]], en títuls com ''Cervantes i el Quixot'' ([[1960]]). També va editar ''Cavallers errants espanyols'' ([[1967]]), ''Heràldica catalana des de 1150 a 1550'' ([[1983]]), ''La tragèdia de Lancelot'' ([[1984]]), ''Vida i aventures de don Pedro Maça'' ([[1984]]), ''Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics'' ([[1987]]), ''Cervantes en Barcelona'' ([[1988]]) i ''Aproximació al «Tirant lo Blanc»'' ([[1990]], premi nacional d'ensaig).

Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una ''Història de la Lliteratura Universal'' (dèu volums, [[1984]]-[[1986]]).

Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una ''Història de la Lliteratura Universal'' (dèu volums, [[1984]]-[[1986]]).

En [[1999]] va publicar ''Quinze generacions d'una família catalana''.  

En l'any [[1999]] va publicar ''Quinze generacions d'una família catalana''.  

Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ([[1963]]-[[1996]]) i membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[1965]].

Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ([[1963]]-[[1996]]) i membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[1965]].

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Les [[Homilies d'Organya]], com reconeix Martí de Riquer, en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del sigle XX, tingué que fer-la un ingenier químic, Pompeu Fabra - feu la gramàtica catalana de 1907 en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix)|[[José Aparicio Pérez]]}}

{{Cita|Les [[Homilies d'Organyà]], com reconeix [[Martí de Riquer]], en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del [[sigle XX]], tingué que fer-la un ingenier químic, [[Pompeu Fabra]] -feu la gramàtica catalana de [[1907]] en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix-.|[[José Aparicio Pérez]]}}

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]