Canvis

L’Ilustracio fon un moviment cultural i intelectual europeu que tingue lloc des de mitat del segle XVIII fins a principis del segle XIX, especialment en Anglaterra, França i Alemanya, i que inspirà importants canvis culturals i socials a nivell europeu, estenent-se en el pas del temps als territoris de l’entorn geografic.

L'Ilustració fon un moviment cultural i intelectual europeu que tingue lloc des de mitat del [[sigle XVIII]] fins a principis del [[sigle XIX]], especialment en [[Anglaterra]], [[França]] i [[Alemanya]], i que inspirà importants canvis culturals i socials a nivell europeu, estenent-se en el pas del temps als territoris de lentorn geografic.

Els pensadors de l’Ilustracio defenien que el coneiximent huma, per mig del metodo cientific, podia combatre l’ignorancia, la supersticio i la tirania per a construir un mon millor.

La ciència moderna en [[Espanya]] alcançà el punt culminant durant el regnat de [[Carles III]] ([[Madrit]], [[1759]] - [[1788]]). Este monarca propicià la formació en l'estranger i la colaboració en diferents proyectes en la comunitat científica europea, conseguint que el nivell de l'investigació i l'ensenyança científica en el territori peninsular i inclús fora, en les seues possessions d'ultramar, superara l'obscurantisme contrarreformiste i alvançara cap a la modernitat.

La ciencia moderna en Espanya alcançà el punt culminant durant el regnat de Carles III (Madrit, 1759 - 1788). Este monarca propicià la formacio en l’estranger i la colaboracio en diferents proyectes en la comunitat cientifica europea, conseguint que el nivell de l’investigacio i l’ensenyança cientifica en el territori peninsular i inclus fora, en les seues possessions d’ultramar, superara l’obscurantisme contrarreformiste i alvançara cap a la modernitat.

Fon una etapa de les més importants per a l'història del territori i la monarquia espanyola. Ademés d'afrontar-se el canvi de dinastia dels Austries als Borbons, el país patia en aquella época una forta decadència militar, politica i social per lo qual necessitava reinventar-se a si mateixa per a respondre als reptes del sigle venider.

Els canvis cientifics, culturals i filosofics que se produirien en esta nova etapa historica, coneguda com Ilustracio o Segle de les Llums, tingueren precedents d’arraïl hispana i portuguesa; estos foren els novatores, un grup minoritari de pensadors i cientifics de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, que precedix a l’Ilustracio, nomenant-se territorialment preilustracio espanyola i que tingue en el Regne de Valencia la seua maxima expressio.

Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - Valladolit?, 1591).

L'obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en l'any [[1680]] en el titul ''El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza'', l'autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios ([[Cordova]], [[1644]] - [[Fernán Núñez]], [[1721]]) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l'escolasticisme i la filosofia aristotelica.

 

 

 

 

 

 

 

 

L’obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en 1680 en el titul El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza, l’autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios (Cordova, 1644 - Fernán Núñez, 1721) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l’escolasticisme i la filosofia aristotelica.

 

Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.

Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.