68 268
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Un valencianisme idiomàtic maltractat secularment per interessos polítics pero que, més pronte que tart, haurà de vore reconeguts oficialment els drets que la llegislació autonòmica, estatal i internacional li asseguren com a comunitat llingüística.}}
Un valencianisme idiomàtic maltractat secularment per interessos polítics pero que, més pronte que tart, haurà de vore reconeguts oficialment els drets que la llegislació autonòmica, estatal i internacional li asseguren com a comunitat llingüística.}}
* Manifest de Convencio Valencianista davant el 9 d'Octubre de 2012.
{{Cita|Manifest Àrea Socio Cultural Convenció Valencianista davant el 9 d’Octubre de 2012
Un any més commemorem l’entrada del Rei Jaume I, el dia 9 d'octubre de 1238, a la ciutat de Valéncia. El rei conquistador, que podia haver anexionat el nostre territori als diferents regnes o comtats que conformaven la seua corona, optà per mantindre, en unes fronteres ampliades i ben definides, la realitat diferenciada del Regne de Valéncia en peu d'igualtat en els seus atres territoris, units només en la pròpia persona del rei. Com a necessària conseqüència de la seua crucial decisió, nos llegà els Furs del Regne, els quals jurà respectar com a primer rei cristià de Valéncia en 1261 i manà que juraren els seus successors a perpetuïtat abans de ser proclamats reis de Valéncia.
Els Furs, dret nacional valencià fins a 1707 i eixemple de convivència entre la cultura àrap, judeua i cristiana, fon la llegislació predemocràtica més moderna del moment. Per primera volta el ius soli s’imponia al ius sanguinis, marcant la natural tendència valenciana de ser hospitalaris en qui ve a morar en les nostres terres. Eixa sana condició valenciana favorí el mestiçage que nos ha conformat com a poble i que ha donat carta de naturalea a la llengua valenciana, com ya afirmava el flare gironí Francesc Eiximenis en el seu Regiment de la Cosa Pública (1383), en el que recordava que esta terra “ha llenguage compost de diverses llengües que li són entorn, e de cascuna ha retingut ço que millor li és, e ha deixat los pus durs e los pus malsonants vocables, e ha presos los millors”.
En efecte, l'existència dels valencians com a poble és fruit d'una llarga evolució històrica, i el seu naiximent (com el de qualsevol atre poble del món) no pot circumscriure's a una data determinada. Pero el 9 d'octubre sí que fon la data que, en el transcórrer dels anys (i ya des del sigle XIV) triaren els valencians de totes les époques per a, una volta a l'any, reafirmar-se, no només en la seua personalitat com a poble, sino també en la seua realitat política i llegal, en el seu autogovern i en les seues llibertats irrenunciables, representades pels Furs i, a nivell simbòlic, per la Real Senyera del Rat Penat.
La Senyera, símbol del Regne de Valéncia per antonomàsia, naixcuda també com a conseqüència de la lluita dels valencians per la seua llibertat, hui com fa cinccents anys desfila orgullosa pels carrers de la ciutat de Valencia -Cap i Casal- sense abatre's davant de ningú. I encara en les époques més fosques de la nostra història, en la que la desfilada pública de la nostra ensenya fon prohibida per orde de l'autoritat (ya fora acabada la Guerra de Successió en el sigle XVIII, o finalisada la Guerra Civil, en 1939), el poble valencià trobà unes atres maneres de commemorar, tal dia com hui, l'orgull de ser i sentir-se valencians i de reivindicar el dret a recuperar el seu ple autogovern.
Desgraciadament, estos fets dels que podem i devem sentir-nos orgullosos, al temps que hem d’evitar que caiguen en l’oblit, s'encontren en una realitat actual clarament despersonalisadora. A l’amenaça simbòlica pero inassumible de traslladar la centenària festivitat del 9 d’octubre de data, s'unix el fracàs econòmic i mediàtic de l’únic mig de comunicació públic teòricament en valencià, l’increment imparable de la desocupació, la decadència dels sectors econòmics tradicionals, l’aument del percentage de valencians que es troben en situació de pobrea i les amenaces reals
d'una involució en l'autogovern parcialment recuperat pels valencians en 1982: situacions clarament nocives per al bon desenroll d’una societat dins d'uns paràmetros mínims de benestar social.
Per això, el 9 d'octubre no pot ser una data d'autocomplaença, de sentimentalisme buit de contingut, de maneig interessat del natural sentiment de valencianitat del nostre poble. Ha de ser un dia en el que recordem d'a ón venim, per a decidir cap a ón volem anar. Un dia en el que el sentiment de pertinença a un poble milenari nos recorda que els dies més gloriosos del nostre poble vingueren quan els nostres antepassats gojaren de la sobirania econòmica i política.
És faena nostra, com a valencians, lluitar per a revertir esta desfavorable conjuntura i treballar per un canvi de model econòmic i social, que permeta una major redistribució de la riquea i un millor nivell de vida per a tots els segments de la societat valenciana. Un esperit que, cívicament, hui proclamem, i aspirem a que assumixquen els nostres representants polítics: els representants de la sobirania popular.
Convencio Valencianista. En Burjassot, a 29 de setembre de 2012}}
== Referències ==
== Referències ==
* ''[[Consens per al futur]]. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012'' ([[Edicions Mosseguello]]. Castelló, 2012) ISBN: 978-84-938137-8-9
* ''[[Consens per al futur]]. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012'' ([[Edicions Mosseguello]]. Castelló, 2012) ISBN: 978-84-938137-8-9.
== Sobre la llengua valenciana ==
{{Cita|No és ya perque lo contrari supon un trencament en l'història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu -al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia-, i perpetua, en l'encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un 'dialecte' o 'varietat regional' que, ademés, se presenta d'orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l'us real del valencià en les últimes dos décades, i l'empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions.|'Dos décades perdudes per a la llengua valenciana', comunicat de Convencio Valencianista reproduït pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] ([[Valencia ciutat]], 21 de juny de [[2013]])}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Declaració Valencianista de 1918]]
* [[Declaració Valencianista de 1918]]
* [[Congrés Valencianisme 2018]]
* [[Congrés Valencianisme 2018]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==